Una revolució epistemològica

Un cavaller bibliòfil m'informa d'un curiós treball d'anàlisi quantitatiu de la cultura, publicat a la revista Science el desembre passat. Tretze autors individuals, més l'equip de The Google Books, són els responsables de "Quantitative analysis of culture using millions of digitized books" (Anàlisi quantitativa de la cultura usant milions de llibres digitalitzats).

Tot parteix de la iniciativa de Google d'anar digitalitzant el patrimoni bibliogràfic mundial. Aquest equip de persones ha aprofitat aquesta feina per analitzar les paraules que apareixen en els llibres. Actualment hi ha uns 15 milions de llibres digitalitzats. Aquesta primera experiència parteix de l'anàlisi de 5.195.769 llibres (el 4% dels llibres mai publicats al món mundial). Mitjançant el sistema de reconeixement òptic de caràcters s'ha aconseguit un corpus de 500 mil milions de paraules en diferents llengües (361 d'angleses i la resta, mots castellans, alemanys, xinesos, russos i hebreus). Com a curiositat, per entendre la magnitud d'aital empresa, hem de pensar que si només volguéssim llegir els llibres analitzats de l'any 2000, al ritme de 200 paraules per minut i sense menjar ni dormir, ens hi passaríem vuitanta anys. No ho recomanem.

El que sí recomanem és pensar en la revolució epistemològica que suposa poder analitzar tal quantitat de llenguatge. Els autors apunten cap als camps de la lexicografia, la gramàtica, la memòria col·lectiva, l'adopció de tecnologia, la fama, la censura, etc... No exagerem gaire si afirmem que les possibilitats que obre la culturòmica (culturomics: anàlisi quantitatiu de la cultura humana) són immenses.

Per exemple, en la lexicografia. A partir d'aquesta primera anàlisi s'ha calculat que el lèxic anglès (lexicon) del 1900 era d'unes 544.000 paraules; i al 2000, de més d'un milió. ¿Reflecteixen els diccionaris tot aquest cabal lèxic? Sembla que no.

"The gap between dictionaries and the lexicon results from a balance that every dictionary must strike: it must be comprehensive enough to be a useful reference, but concise enough to be printed, shipped, and used. As such, many infrequent words are omitted."

Perquè sembla que la matèria lèxica fosca, aquestes paraules infreqüents que els diccionaris no recullen, té un volum gens menyspreable. Els autors estimen que el 52% del lèxic anglès consisteix en matèria lèxica fosca, no documentada en les obres lexicogràfiques de referència. La culturòmica, segueixen, pot ajudar els lexicògrafs en dos sentits: trobar mots de baixa freqüència indocumentats i proporcionar informació acurada de les freqüències lèxiques.

Però no només en lexicografia. ¿Volem saber quan apareix l'ús d'una construcció sintàctica i quina evolució té? ¿Volem saber on i quan es parla d'una malaltia, d'un invent, d'una teoria, d'una persona, i quina evolució té aquesta presència? ¿Volem saber amb dades precises com funciona la censura i quins mecanismes operen en la memòria col·lectiva?

Una nova ciència ha nascut. I com diu Marc Belzunces, ja estem trigant a digitalitzar tota la bibliografia catalana i posar-nos a la feina. Lingüistes, filòsofs, historiadors, sociòlegs... ¿Hi ha algú a qui no li pugui interessar?

Presència castellana del nom Pompeu Fabra entre 1800 i 2000 (d'aquí)