El Gazophylacium, disponible a Internet

La vida, curta o llarga, no l'experimentem de manera segmentada. El nostre temps vital és un continu que, de manera natural, no fa pauses causades per cicles orbitals. Naixem, si tenim sort aprenem algunes coses, sempre de manera fragmentària, i passem el temps entre l'oblit i el record d'allò après. I al final, el final. Però sembla que quan cada any fineix ens entestem a contradir l'evidència. I ens plantem al darrer dia de l'any i sembla que ens faci por passar el darrer full del calendari, com si cada any fos una petita vida de les moltes que podem viure. Així és com el darrer dia de l'any aguantem la respiració i dirigim la vista enrere. I com si fos el darrer dia de la nostra vida, pensem en tot allò que ha passat, en esclats de vida i en morts tan doloroses, en encerts i en errors, i en allò que encara recordem. I, si encara tenim forces, pensarem en improbables canvis de cara a l'any següent. Perquè sabem que el darrer dia de la nostra vida no és el darrer dia de la nostra vida, i que quan el dia passarem, l'any empenyerem.

L'any d'aquest bloc acabarà amb una molt petita notícia, que no serà el tema de conversa de cap cap d'any, ni probablement del meu. Només amb vosaltres (o amb el bloc, que és el mateix des d'un altre punt de vista), vull compartir que el Gazophylacium de Joan Lacavalleria, aquell gruixut volum de 4 fulls sense numerar i 1.047 pàgines format foli que inspirà el nom d'aquest bloc, es troba, per primera volta, disponible a Internet. I això m'ha fet pensar que és un llibre que des de la seva estampació de l'any 1696 no s'havia publicat més. Un simple clic i, 314 anys després, aquí el tenim. Bon any nou!