31 de desembre de 2010

El Gazophylacium, disponible a Internet



La vida, curta o llarga, no l'experimentem de manera segmentada. El nostre temps vital és un continu que, de manera natural, no fa pauses causades per cicles orbitals. Naixem, si tenim sort aprenem algunes coses, sempre de manera fragmentària, i passem el temps entre l'oblit i el record d'allò après. I al final, el final. Però sembla que quan cada any fineix ens entestem a contradir l'evidència. I ens plantem al darrer dia de l'any i sembla que ens faci por passar el darrer full del calendari, com si cada any fos una petita vida de les moltes que podem viure. Així és com el darrer dia de l'any aguantem la respiració i dirigim la vista enrere. I com si fos el darrer dia de la nostra vida, pensem en tot allò que ha passat, en esclats de vida i en morts tan doloroses, en encerts i en errors, i en allò que encara recordem. I, si encara tenim forces, pensarem en improbables canvis de cara a l'any següent. Perquè sabem que el darrer dia de la nostra vida no és el darrer dia de la nostra vida, i que quan el dia passarem, l'any empenyerem.

L'any d'aquest bloc acabarà amb una molt petita notícia, que no serà el tema de conversa de cap cap d'any, ni probablement del meu. Només amb vosaltres (o amb el bloc, que és el mateix des d'un altre punt de vista), vull compartir que el Gazophylacium de Joan Lacavalleria, aquell gruixut volum de 4 fulls sense numerar i 1.047 pàgines format foli que inspirà el nom d'aquest bloc, es troba, per primera volta, disponible a Internet. I això m'ha fet pensar que és un llibre que des de la seva estampació de l'any 1696 no s'havia publicat més. Un simple clic i, 314 anys després, aquí el tenim. Bon any nou!

25 comentaris:

  1. Gazo, tot plegat no seria millor felicitar-te el 2010? Llàstima que allò del "bloc" no passés de profecia. Sigui com sigui, que el 2011 estigui a l'alçada!

    ResponElimina
  2. Ara que estem immersos en felicitar un any que encara que no existeix, potser per la por que li fa a tothom, m'agrada el teu punt de vista. I no sentis llàstima per les profecies. S'acaben fent realitat.

    ResponElimina
  3. Si que fa una mica de por aquest 2011 però també l'hem d'anar superant amb les seves coses bones i dolentes. Tant de bo les primeres guanyin a les darreres.
    MOLT FELIÇ ANY NOU!!!


    PS: No et creuràs que he d'escriure a la comprovació de paraules, per això n'he fet una captura de pantalla. Vols dir que és senyal d'alguna cosa? ;-D

    ResponElimina
  4. Gazipup, el nou refresc de l'any 11! Una forta abraçadabra, mag dels enigmes!

    ResponElimina
  5. I aquest exemplar de Montserrat segurament és complet... :)

    ResponElimina
  6. Ui, el que has dit... Ho passaré per alt perquè som al dia dels nassos :P

    ResponElimina
  7. Puc afirmar que és un exemplar complet. Cal anar en compte perquè a l'hora de muntar el facsímil digital es deuen haver despistat i han bescanviat les pàgines 939-940 amb 951-952 i les pàgines 945-946 amb 957-958. No falta cap pàgina però aquestes no apareixen al seu lloc.

    Bon any i que en sigui per molts!

    ResponElimina
  8. Gazo,
    Montserrat, el Gazo... que ha passat, que els astres et són favorables?
    Esperem que aquest any que ve ho continuïn sent i que els reis portin definitivament la C de BloC impresa sobre paper, que això del virtual està bé però veig que a tu t'agrada el que és tangible!

    ResponElimina
  9. Gràcies per la drecera, cavaller bibliòfil!

    Gràcies per la puntualització, anònim diccionarier!

    Pisco: Així t'escoltin els mags d'Orient i a tu també et portin tots els gravats que anheles.

    ResponElimina
  10. I després hi ha qui malparla d'Internet, quan ens dóna tantes alegries :)

    Que tinguis una molt bona entrada d'any baixllobregatí, que el riu es mantingui en els seus marges i no se us gelin les carxofes :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Els marges del riu desitjo precisament que no es mantinguin:

    "Amb el fang del riu etern
    el temps farà una altra plana;
    tindrem un Prat nou i ferm.
    Que vingui una altra riuada!"

    Pau Vallhonrat (El Prat de Llobregat, 1927-1997).

    Bonany9!

    ResponElimina
  12. Hauré de treure-li la pols al meu llatí del Batxillerat "de lletres".

    I, parlant del riu, recordo una feina de fa molts anys, d'ajudant de topògraf... Fent la cartografia fina prèvia al desviament. Em passava el dia dins del riu -amb una granota de pescador- per plantar el reflector del teodolit a tots els seus bancs i petits illots. Molt Huckleberry Finn!
    Ara em sap greu, mira...

    ResponElimina
  13. Moooooc, tururut, tururut..... !

    Ep!, no que ja no som a dia 28! :-)

    És una excel·lent notícia, Gazo. Ja me l'he descarregat, abans que amb la llei Sinde ens deixin sense connexió.

    Bon any, Joan i família!

    ResponElimina
  14. Cher Puigmalet,
    Je t'embrasse bien fort pour ces fêtes de fin d'année.
    Que 2011 t'apporte tout ce que tu désires pour toi et toute ta famille!
    Plein de poutous et toute ma fidèle amitié,
    Henriette

    ResponElimina
  15. Internet té coses molt bones!!! si aixequés el cap l'autor ho entendria això que el seu llibre estigui penjat? MOLT BON ANY!!!

    ResponElimina
  16. en Girbén: Pobrissó riu. No sabem què fem. El futur ens jutjarà.

    Estupend: El mateix per a vós i els vostres.

    Parèmies: Doncs també me'l descarregaré, tot i que no crec que la llei Sinde arribi tan enllà...

    Henriette: M'alegro de sentir-te per la blocosa altre cop. Abraçadabres des de l'altra banda de la muntanya.

    Elfri: L'autor estaria content, que té un bloc dedicat i tot. Aviam quants escriptors del divuit poden dir el mateix...

    I a tots, bon any i bona hora!

    ResponElimina
  17. Segons tu, no hauria de ser "tindrem un El Prat nou i ferm"?

    Hehe.

    ResponElimina
  18. Un gran tresor, sí senyor!
    Mai he tingut un diccionari llatí-català a les mans, sempre han estat llatí-espanyol i, saps que no me n'havia adonat fins ara?
    Aquest, realment és una joia i l'altra gran joia és poder-lo tenir a l'abast a partir d'ara.
    M'agrada casa teva!
    Bon any!

    ResponElimina
  19. Estupend: Evidentment. El poema no és meu, hehe.

    Guspira: Bony any també per a vós. Ens llegim!

    ResponElimina

Quelcom a dir?