Lloms

A l'entrada 'Lomo' del Diccionario histórico del libro del llibreter barceloní Emili Eroles (Barcelona: Millà, 1981, p. 219), se'ns fa primer una definició bàsica del mot, "en los libros es la parte opuesta a donde se abre", i després s'afegeixen altres consideracions, com ara que "el lomo de un libro debe ser fuerte y resistente, pues del mismo depende la poca o mucha duración del ejemplar". I no li falta raó. Tots sabem de llibres, antics i moderns, en què la part on s'uneixen els fulls és massa fina o està mal cosida o enganxada, fet que provoca que el llom es vagi clivellant i alguns plecs saltin o, fins i tot, es pugui arribar a partir.

Lloms clivellats en obres de 1843, 1921 i 1974 (de dalt a baix)

Solució 1 (nefasta): Alguns propietaris de llibres, per evitar aquest fenomen, opten per fer-se reenquadernar l'exemplar amb un nou llom sòlid com una roca. És el cas d'un exemplar que ha arribat a les nostres mans del Nou diccionari de la llengua catalana de Joan Baptista Xuriguera (Barcelona: Claret, 1979). Donem fe que podríem utilitzar aquest llom per trencar nous o clavar claus; però igualment constatem que la consulta de l'obra és gairebé impossible, ja que la part interior dels fulls queda tan rígidament adherida al nou llom que el llibre simplement no s'obre prou com per poder-lo llegir sense esforç.

Llom manipulat per a una lectura quasi impossible

Solució 2 (pràctica): Arran d'un comentari en un apunt de ca l'Allau, el foraviat Girbén confessa la seva afició per l'enquadernació creativa de diccionaris. Responent a la meva demanda de més informació, m'explica que, adonant-se que els lloms dels llibres de referència (com ara diccionaris) aviat es ressenten del seu ús continuat, va optar per fer fora els lloms de cartró, substituint-los per altres de pell. Li cal un retalló de pell flexible (reciclat d'uns obsolets pantalons de cuir, per exemple), que enganxa amb cola blanca directament damunt del relligat i les tapes. Proclama que el gran avantatge dels volums així reenquadernats és que perden la tendència a tancar-se i resten oberts, sense cap ajut, per la pàgina que estàs consultant. Pràctic, molt; l'únic desavantatge que li trobo és que es perd l'aspecte original de l'obra.



Dos diccionaris manipulats pel geni foraviat

Solució 3 (duplicada): Quan l'espai és una de les limitacions més importants de tota biblioteca, al costat dels diners, la solució de tenir un exemplar per guardar i un per consultar sembla una quimera. Admetent això d'entrada, per a un servidor no deixa de ser un somni disposar d'una biblioteca duplicada. Per una banda, l'exemplar original, que defensarem del perniciós ús i tancarem amb pany i forrellat, per al simple gaudi de l'objecte intel·lectual i estètic, nostre i de generacions futures. Per altra banda, el reflex utilitari d'aquesta biblioteca, format d'exemplars prèviament malmesos, o còpies facsimilars en paper o electròniques, que ens permetran infinites lectures i anotacions preservant aquella columna vertebral de la qual depèn la poca o molta durada d'un llibre: el llom.



Exemplar duplicat mitjançant còpia facsimilar

PD: Els diccionaris a can Girbén.