'Bloc' amb ce de català, per primer cop en un diccionari de paper

Fa un temps, parlant del darrer llibre d'en Pla Nualart, dèiem que s'esperava una nova edició del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), referent de la lexicografia catalana aparegut per primer cop el març de 1998. Ara ja podem afirmar que és el primer diccionari en paper en què apareix referenciat el polèmic terme 'bloc', escrit amb ce de català.



Aquesta és l'entrada:

bloc²

	[de l'angl. blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook 'quadern de bitàcola'?]
	m INFORM Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Aquesta mateixa entrada ja apareixia a diccionari.cat, la versió electrònica i actualitzada del GDLC. Si el primer GDLC, de 1998, contenia unes 83.500 entrades, la seva nova edició, actualitzada, en conté 88.500. El GDLC continua informant, mitjançant la marca anteposada a l'entrada, si aquesta consta dins del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). En el cas que ens ocupa, aquest quadrat gris apareix a la primera entrada de 'bloc' però no a la seva segona entrada, l'accepció informàtica. Això és així perquè el DIEC2, en la seva darrera edició, la de rústica en dos volums de 2009, no inclou l'accepció informàtica de 'bloc', tot i que el TERMCAT, que és un organisme terminològic creat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC, va acceptar (i incloure en línia) la forma amb de català l'any 2005.

Dins de la controvèrsia entre escriure 'bloc' o 'blog', sembla que la balança es decanta cap a la primera opció, la que fa una adaptació gràfica del terme anglès amb l'afegit d'incloure el valor metafòric del concepte de llibreta d'anotacions. Les metàfores han estat des de sempre un dels motors de la creació lèxica en informàtica (navegar per Internet, usar el ratolí...). Albert Pla Nualart, a la seva recomanable columna del diari Ara, "un tast de català", ahir 27 de desembre, ens deia: "La metàfora treu brills inesperats de les paraules. Fa que diguin coses noves. Escriure bé vol dir tenir l'ofici que permet dominar aquests efectes". Acabem amb un pensament que Kundera expressà a Nesnesitelná lehkost bytí (1984; en català La insostenible lleugeresa del ser, Destino, 1986): "Les metàfores són cosa perillosa. Un no fa broma amb les metàfores. L'amor pot néixer d'una sola metàfora".