13 de maig de 2010

Això del (diccionari de) català

La lectura d'Això del català d'Albert Pla Nualart (Barcelona: Columna, 2010) és recomanable en molts sentits. El principal, crec, és perquè és un llibre d'un professional de la llengua (des de 1985 que treballa de corrector a l'AVUI) que no es limita només a mostrar el reguitzell de problemes que fan que la nostra llengua no sigui normal, sinó que opta per buscar-hi solucions raonades (i més o menys raonables segons el parer de cadascú).


Malgrat que tot el llibre és d'un gran interès, voldria aquí referir-me només a un apartat, el 4.1.2. (pág. 57-59), que porta per títol "El diccionari normatiu". Aquest text es troba dins d'un capítol on l'autor fa una crítica a la nostra acadèmia de la llengua, l'IEC, per la seva poca agilitat, "reacciona més que no pas porta la iniciativa", pel poc pes normatiu dins del conjunt dels territoris de parla catalana, "en competència amb institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua", i per la pròpia estructura interna exasperadament lenta, "cada coma que es toca passa per un rosari de reunions i plenaris". Desconec quin és el grau de coneixement aprofundit que en Pla Nualart té de l'IEC, però sé que el meu és escàs, així que, havent situat el context, passo al contingut de l'apartat. Ho divideixo en quatre breus comentaris (amb matisos diferents: un de negatiu, un de neutre, un d'elogiós i un d'encuriosit) que, junts, faran que aquests apunt no sigui tan breu com és habitual, fet pel qual demano disculpes:

1. En primer lloc, Pla Nualart compara el diccionari Fabra de 1932 amb el DIEC de 1995, i el primer aspecte de la comparació és el temporal: diu que Fabra hi va destinar 6 anys mentre que l'IEC en va trigar 63, fet que desacredita l'acadèmia. No crec que això sigui pas cert. D'una banda, la Secció Filològica de l'IEC, en aquest cas, Fabra, juntament amb Carles Riba i Manel de Montoliu, va estar treballant en un Diccionari de la llengua literària de 1918 a 1924, obra aturada per la dictadura de Primo de Rivera. És cert que aquesta obra només arribà a la lletra ce, però la tècnica lexicogràfica del Fabra de 1932 ja hi apareix: de fet, en aquestes primeres lletres, el diccionari Fabra n'és una versió gairebé idèntica, tot i que reduïda. Per altra banda, no es pot dir que l'IEC hagi estat 63 anys per fer un diccionari. Des de 1932 a 1995 el diccionari Fabra es va reeditar trenta-dues vegades, amb aportacions de l'IEC incloses. La introducció del DIEC de 1995 afirma que el corpus lexicogràfic de l'IEC és en curs d'elaboració des de 1911 (any de creació de la Secció Filològica), i "és una realitat com a llibre des de 1932". En la mateixa introducció s'indica que a grans trets el DIEC de 1995 es produí entre 1993 i 1994. En definitiva, ni en Fabra va trigar només 6 anys, ni l'IEC se'n va passar després 63. Si Fabra va patir la dictadura de Primo de Rivera, la llarga nit del franquisme també hi té alguna cosa a veure, com en Pla Nualart també apunta.

2. El segon aspecte de la comparació entre el Fabra de 1932 i el DIEC de 1995 és la tècnica lexicogràfica. I en Fabra torna a guanyar: "en alguns sentits, el DIEC1 era inferior en tècnica lexicogràfica al Fabra original (malgrat l'enorme evolució de la disciplina en aquest període)". No entraré ara en una comparació qualitativa entre les dues obres, que altres autors han fet de manera detallada (poques obres es deuen disseccionar amb tant de deteniment com els diccionaris). Només indicaré que el DIEC es va concebre com a una obra lleial al Fabra de 1932, malgrat el propòsit d'anar més enllà amb aspectes metodològics més actuals: "[El DIEC] és encara essencialment el Diccionari general de la llengua catalana" (pàg. IX de la introducció del DIEC2). Així, alguns dels errors imputables al Fabra també es deuen poder imputar al DIEC. Estic d'acord que s'ha d'aprofitar de la millor manera possible el progrés de la lingüística, especialment la computacional, i que certs aspectes deuen ser clarament millorables. Això sí, sense arribar a certes afirmacions com les d'en Salvador Giner quan va dir que el DIEC3 partiria de zero. Seria un fet inusual que la nostra lexicografia decidís prescindir de cop de tants segles de diccionaris, i, en especial, del llegat fabrià. Inusual i empobridor.

3. Quant al DIEC2, Pla Nualart critica "la radical decisió d'eliminar tota mena d'informació dialectal". Aquí estic plenament d'acord amb ell. El DIEC1, seguint el Fabra, només incloïa marques generals de l'estil "en algunes contrades". Però fins i tot això era millor que no l'absència absoluta d'elles, que fa difícil que un corrector negui l'ús d'andorranismes en un document oficial redactat pel consistori de Valls, per posar un exemple. ¿Es pot corregir si apareix a l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, o sigui el DIEC2, sense cap marca dialectal que en faci preveure un ús restringit? Probablement sí, però la feinada del corrector sembla significativament més difícil. La solució a la presència de dialectalismes no és fàcil, però hi ha alternatives, com la marca dial. del Gran Diccionari de la Llengua Catalana o les marques [a], [r] i [v] (per als mots algueresos, rossellonesos o valencians) del Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català, per exemple; ambdues obres són d'Enciclopèdia Catalana.

4. I precisament sobre Enciclopèdia Catalana vull acabar escrivint. Ara toca el comentari encuriosit, ja que en Pla Nualart diu que "la sortida del nou diccionari de l'Enciclopèdia, que sí que s'ha proposat donar aquesta necessària informació dialectal, tornarà a fer prescindible l'obra acadèmica". No crec que el DIEC sigui prescindible. De fet, com ell apunta més tard, als parlants ens cal més d'un referent per completar el nostre puzle lingüístic. ¿Qui, per exemple, li negaria valor al privilegi de comptar amb un diccionari com l'Alcover-Moll, malgrat no ser normatiu? Sempre és interessant tenir noves obres lexicogràfiques importants, i més si tenen la qualitat del Gran diccionari de la llengua catalana, siguin normatives o no. La primera edició del GDLC va ser de març de 1998. Després d'unes quantes reimpressions sembla que properament en tindrem una nova edició. Benvinguda serà.

30 comentaris:

  1. Interessants reflexions, Puigmalet.

    De vegades s'escriuen grans titulars (que són els que arriben arreu) que contenen, almenys, incorreccions, per no fer servir paraules més gruixudes.

    Però hi ha reflexions interessants, com avaluar l'immobilisme (o poc dinamisme) de l'IEC o la importància de la tradició lexicogràfica o el paper de la nova línia d'Enciclopèdia Catalana (jo la trobo correctíssima!).

    ResponElimina
  2. Crec que Això del català serà un èxit si suscita més crítiques raonables com la teva. El llibre em va agradar molt perquè parteix de l'experiència quotidiana com a corrector de l'autor i recull algunes coses que no he acabat mai d'entendre. La seva proposta sobre les combinacions pronominals em sembla molt encertada.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. I aquella vella polèmica dels del "Barco Fantasma"... què se n'ha fet? Aquest llibre va en aquella direcció?

    ResponElimina
  4. La SC de l'IEC hauria de tenir una bona representació de gent com l'Albert, que fa molts anys que conviuen amb la llengua real treballant-hi dia a dia i que coneixen el "pacient" molt millor que els doctes catedràtics que viuen la realitat lingüístiques massa de portes endins. Si fins i tot el cementiri d'elefants que és la RAE els passa la mà per la cara amb eines utilíssimes com ara el DPD!

    ResponElimina
  5. Parèmies: De debò que és un llibre molt interessant i estic segur que en comparteixes més d'un plantejament.

    Llibreter: M'he limitat a un sol apartat d'una obra que dóna molt per parlar (i confio que es faci), però en general també m'agrada molt. La trobo una obra necessària plena de moments de sentit comú.

    Pisco: En Pla Nualart parla dels del "barco fantasma", però ara mateix he deixat el llibre a una companya i no et sé precisar en quins termes s'hi refereix.

    Ramon: Desconec com està formada ara mateix la Filològica (imagino que quan dius SC t'hi refereixes), però he trobat magnífic el pròleg d'en Solà. No cal ni dir que és un pròleg valent: és algú que ha demostrat sempre que ho és.

    Sobre la RAE tampoc en sé gaire més, però des del bloc Addenda et corrigenda s'hi refereixen sovint en termes no gaire afalagadors. Et recomano la seva lectura.

    ResponElimina
  6. Jo que sempre que tinc un dubte ho busco al DIEC!!

    Per cert... posant "DIEC" a Google (i buscant amb Chrome, perquè si busco amb Firefox o Explorer, no) el primer que surt és una cosa que ja m'ha "saltat" un munt de vegades quan vaig amb pressa: "El rincón del gourmet" (no sé per què hi ha un diec.es que redirigeix aquí)

    No és broma, eh? ;-)

    ResponElimina
  7. Les acadèmies són una anomalia lingüística.

    Però ara intenteu imaginar-vos com seria el català sense l'obra de l'Institut (en bona part mèrit de Fabra, d'acord). Això suposant que un català per codificar hagués sobreviscut al franquisme.

    Desenganyem-nos: a una llengua en una situació com la nostra li cal una acadèmia (a manca d'una protecció legal completa, negada per l'Estat espanyol , i d'una unitat política dels territoris de parla catalana, que no s'acaba pas tot amb la independència del Principat). Si llengües tan fortes com el castellà o el francès en tenen una (o unes quantes), què hem de dir de llengües minoritzades com la nostra!

    Naturalment, cal exigir a aquest tipus d'institucions que facin la seva feina amb rigor, eficàcia i escoltant tothom.

    Fins ara les acadèmies han fet, millor o pitjor, el paper de notaris: han sancionat les formes que han assolit el prestigi social necessari. Ara hi ha, com en Pla Nualart (que si llegiu bé el pròleg de Solà sabreu que no coneix l'IEC), que li reclamen anticipació. I potser sí que hi ha aquesta necessitat, però no és pas segur que aquest hagi de ser el paper que ha de fer l'acadèmia.

    Si la norma ja és prou discutida quan tracta de formes o construccions consolidades, què passarà quan abordi formes o construccions incipients? Volem una "dictadura" normativa o una normativa de consens? Hem pensat algun cop que per molt ràpid que es vagi, per estudiar i consensuar les coses cal una mica de temps?

    (Continua...)

    ResponElimina
  8. (...Continuació)

    Fet aquest preàmbul, cal comentar l'excel·lent resum de Puigmalet:

    1. El DIEC es va fer bàsicament en poc més de tres anys (1992-1995) com una obra provisional, una actualització del Fabra fins que es pogués fer el veritable Diccionari de l'IEC, a partir del Diccionari descriptiu. El DIEC2 n'ha trigat 12 (1995-2007), i en gran part es tracta d'una revisió a fons del DIEC1. El problema és que aquesta provisionalitat ja fa quinze anys que dura. Però cada quan us penseu que treuen un diccionari les acadèmies? Fixeu-vos en la RAE que treu una edició cada deu anys (més o menys). I ja no diguem l'Académie Française o l'Accademia della Crusca. I quins recursos us penseu que té l'IEC? Ja sabeu que la suma dels pressupostos de totes les acadèmies de les llengües de l'Estat és molt inferior al de la RAE? Un exemple eloqüent, solament referit a personal: si fem cas de la darrera memòria d'activitats publicada de l'IEC, a la seva gramàtica treballaven 4 tècnics, a la de la RAE he llegit en algun lloc que només amb becaris ja n'eren uns 125.

    2. Pel que fa a tècnica lexicogràfica, el DIEC1 reprodueix molts errors i limitacions de les seves fonts (DGLC, Diccionari d'Enciclopèdia, etc.), perquè en depèn en gran mesura. Cal dir en descàrrec del DIEC1 que respecte a les seves fonts fa un esforç considerable per incorporar gran nombre de formes de tots els dialectes (perquè sovint ens pensem que el català és el que es parla a Barcelona o, en el millor dels casos el que es parla de Portbou a la Sénia). El DIEC2 ha procurat (i en molts aspectes ho aconsegueix) perfeccionar la tècnica lexicogràfica (naturalment encara és molt millorable). I a més ofereix un ventall de possibilitats de consulta per Internet que no ofereix cap altre diccionari conegut.

    3. És un error presentar la nomenclatura sense indicacions dialectals. Però, les indicacions existents en les fonts, eren adequades? Marcaven com a dialectal només el que no és barceloní o central. Eren sistemàtiques? Per què marcaven com a dialectal un mot i no pas aquell altre que era semblant? Eren convenients? Davant l'amenaça del secessionisme lingüístic cal tenir en compte que el que es marca com a dialectal pot ser utilitzat per potenciar les diferències i escindir la llengua. Naturalment això darrer no ha de desaconsellar el marcatge, però sí que exigeix pensar-s'hi molt bé. La solució òptima és distingir el que és d'ús general del que és regional o local (sense especificar la zona), però això cal fer-ho d'una manera minuciosa i sistemàtica.

    4. Si es vol saber què és normatiu i què no ho és el DIEC és imprescindible (faci un nou diccionari Enciclopèdia o l'eminència de torn), mal que li pesi al senyor Pla Nualart. Ara bé, amb altres finalitats el DIEC pot ser tan prescindible com qualsevol altre diccionari. Però en una llengua com la nostra en què no ens podem permetre el luxe de prescindir de res: seria un error irreparable prescindir del DIEC i de qualsevol altre dels diccionaris que existeixen.

    ResponElimina
  9. Assumpta: És ben curiós! Ho consultarem a autoritats informàtiques més capacitades (o sigui a en Xavier Caballé).

    Anònim: Sobre l'anticipació, precisament ahir llegia que, en el cas francès, la població cada vint anys (menys d'una generació) canvia un terç del seu vocabulari. M'agradaria saber si existeixen estudis referents al català en aquest sentit, però la tasca diccionariera no és gens fàcil, donada aquesta perspectiva.

    T'agraeixo, com sempre, les interessants ampliacions i precisions que fas de qüestions que jo només esbosso.

    ResponElimina
  10. La gent normal només vol saber si una paruala és correcta o incorrecta. En canvi, nosaltres, els malalts, ens movem en un altre món: això és normatiu, això no, això surt al GDLC però no al DIEC però sí al Termcat. Registre informal, formal, dialectal, no recomanable, etc.

    Cal fer molta pedagogia, a part d'endreçar la casa.

    No pot ser que l'entrada de pitavola sigui 'papallona' 1.

    Bon article i bon llibre.

    Bon article.

    ResponElimina
  11. Assumpta, quin és l'idioma per defecte que tens al navegador?

    D'altra banda, recorda que amb el Firefox en català hi ha un motor de cerca per al DIEC. A la línia de cerca que hi ha a l'extrem superior dret, pots escollir que et cerqui al DIEC. Aquí trobaràs una bona explicació: http://alliberats.cat/afegeix-el-diec-als-motors-de-cerca-del-firefox/

    ResponElimina
  12. Estupend: Precisament en la pitavola pensava quan he posat la qüestió dels andorranismes. Està perfecte que se n'hagin inclòs, però el lector no ho sap... No és fàcil de resoldre el tema dialectal, però caldria fer-ho, sens dubte.

    Xavier: Merci per la resposta. L'Assumpta deu tenir l'hebreu, al navegador ;)

    ResponElimina
  13. Hola, Xavier, tinc el català a tots tres :-)
    Durant un temps vaig tenir també el Safari però com no el podia posar en català el vaig esborrar :-)

    Ara miro aquest enllaç que em dius... però el que em passa a mi només és amb el Chrome, eh? :-)

    ResponElimina
  14. Bé, ho he intentat però després he pensat que els meus "motors de navegació" del Mozilla Firefox JA em troben bé el DIEC així que ja el deuen tenir afegit...

    Ai, per què em passen aquestes coses rares?

    Per cert, per fer el meu post de l'increïble sabó mutant, he fet servir el DIEC ;-)

    ResponElimina
  15. Mireu: He retallat la imatge de la meva pantalla quan busco amb el Chrome i, amb l'ImageShack, li he donat una url.

    Aquí teniu la prova: Diec... el rincón del gurmet.

    http://img15.imageshack.us/img15/4117/diecalchrome.jpg

    ResponElimina
  16. Assumpta, ja ens ho crèiem sense proves. ¿Quantes url d'aquest estil (com la teva prova) deuen existir?, ¿Internet és infinit?

    Això dels diccionaris és pura delicatessen. Deu ser per això que passa el que passa.

    ResponElimina
  17. Un webmestre espavilat. Agafa un domini amb moltes visites i contracta el mateix domini però amb una extensió lliure i redirigeix les visites cap als seus continguts.

    De fet el diccionari de l'IEC té una subdirecció dins iec.cat, però amb "dlc" i no pas "diec". Suposo que per això no els haurà costat posicionar prou bé el seu domini.

    ResponElimina
  18. Jajaja ja sé que em crèieu, home... Ara m'adono que no he posat cap somriure, que jo sempre en poso... així :-))

    Clar!!! Això és perquè els diccionaris són delicatessen!! ;-))

    Així, creus que ho han fet expressament, Víctor?

    ResponElimina
  19. Parèmies: Ni idea del que expliques. De subaccepcions encara entenc alguna cosa, però de subdireccions...

    Assumpta: Pura delicatessen.

    ResponElimina
  20. Puigmalet, que bo que és el teu article! Més endavant en ressenyaràs altres apartats? Jo ja l'he imprès i el desaré a dins del llibre d'en Nualart com un annex complementari. També vaig imprimir la ressenya que en va fer Enric Serra al blog Aprendre llengües (http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/04/474-essencialisme-linguistic.html).

    Salut i paraules!

    ResponElimina
  21. Burg: Això d'article deixa-ho per als blogaires (els blocaires fem simples apunts, hehe). No sé si en parlaré d'altres aspectes; hi ha molt per parlar (i espero que tu ho facis), però a cal Gazo tinc la mania de limitar-me a qüestions diccionaires, què hi farem.

    M'ha fet il·lu això de la impressió de l'apunt, però no et deixis els comentaris, que van molt més enllà que jo mateix. Si tu en fas la ressenya també l'imprimiré :)

    ResponElimina
  22. sense consentiment del demiürg, on vas a parar!

    ResponElimina
  23. Ep, que jo m'apunto a un bombardeig i sóc moooooolt democràtic, eh! Però justament ahir vaig programar una desena de proverbis sahrauís. Podíeu haver avisat!

    I encara no sé quin tema és el que hem de debatre. Que tornem amb la setmana sexològica? :-)

    ResponElimina
  24. l'estupend s'està insurreccionant per moments, gran demi.

    ResponElimina
  25. Gran demi, gran demi... N'estic fart de la demidictadura. Mort al tirà! Visca el llibertinatge!

    ResponElimina
  26. Ei, parlem-ne, que això del llibertinatge pinta prou bé. :-)

    ResponElimina
  27. Si voleu fem com a Can Barça i muntem panem i circenses i canvi de direcció.

    Jo proposo el Davit com a nou director-demiürg del Diccitionari. :-)

    ResponElimina
  28. només un combat a mort amb el demi actual pot provocar el seu relleu. l'estatut ho diu ben clar.

    ResponElimina

Quelcom a dir?