Això del (diccionari de) català

La lectura d'Això del català d'Albert Pla Nualart (Barcelona: Columna, 2010) és recomanable en molts sentits. El principal, crec, és perquè és un llibre d'un professional de la llengua (des de 1985 que treballa de corrector a l'AVUI) que no es limita només a mostrar el reguitzell de problemes que fan que la nostra llengua no sigui normal, sinó que opta per buscar-hi solucions raonades (i més o menys raonables segons el parer de cadascú).


Malgrat que tot el llibre és d'un gran interès, voldria aquí referir-me només a un apartat, el 4.1.2. (pág. 57-59), que porta per títol "El diccionari normatiu". Aquest text es troba dins d'un capítol on l'autor fa una crítica a la nostra acadèmia de la llengua, l'IEC, per la seva poca agilitat, "reacciona més que no pas porta la iniciativa", pel poc pes normatiu dins del conjunt dels territoris de parla catalana, "en competència amb institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua", i per la pròpia estructura interna exasperadament lenta, "cada coma que es toca passa per un rosari de reunions i plenaris". Desconec quin és el grau de coneixement aprofundit que en Pla Nualart té de l'IEC, però sé que el meu és escàs, així que, havent situat el context, passo al contingut de l'apartat. Ho divideixo en quatre breus comentaris (amb matisos diferents: un de negatiu, un de neutre, un d'elogiós i un d'encuriosit) que, junts, faran que aquests apunt no sigui tan breu com és habitual, fet pel qual demano disculpes:

1. En primer lloc, Pla Nualart compara el diccionari Fabra de 1932 amb el DIEC de 1995, i el primer aspecte de la comparació és el temporal: diu que Fabra hi va destinar 6 anys mentre que l'IEC en va trigar 63, fet que desacredita l'acadèmia. No crec que això sigui pas cert. D'una banda, la Secció Filològica de l'IEC, en aquest cas, Fabra, juntament amb Carles Riba i Manel de Montoliu, va estar treballant en un Diccionari de la llengua literària de 1918 a 1924, obra aturada per la dictadura de Primo de Rivera. És cert que aquesta obra només arribà a la lletra ce, però la tècnica lexicogràfica del Fabra de 1932 ja hi apareix: de fet, en aquestes primeres lletres, el diccionari Fabra n'és una versió gairebé idèntica, tot i que reduïda. Per altra banda, no es pot dir que l'IEC hagi estat 63 anys per fer un diccionari. Des de 1932 a 1995 el diccionari Fabra es va reeditar trenta-dues vegades, amb aportacions de l'IEC incloses. La introducció del DIEC de 1995 afirma que el corpus lexicogràfic de l'IEC és en curs d'elaboració des de 1911 (any de creació de la Secció Filològica), i "és una realitat com a llibre des de 1932". En la mateixa introducció s'indica que a grans trets el DIEC de 1995 es produí entre 1993 i 1994. En definitiva, ni en Fabra va trigar només 6 anys, ni l'IEC se'n va passar després 63. Si Fabra va patir la dictadura de Primo de Rivera, la llarga nit del franquisme també hi té alguna cosa a veure, com en Pla Nualart també apunta.

2. El segon aspecte de la comparació entre el Fabra de 1932 i el DIEC de 1995 és la tècnica lexicogràfica. I en Fabra torna a guanyar: "en alguns sentits, el DIEC1 era inferior en tècnica lexicogràfica al Fabra original (malgrat l'enorme evolució de la disciplina en aquest període)". No entraré ara en una comparació qualitativa entre les dues obres, que altres autors han fet de manera detallada (poques obres es deuen disseccionar amb tant de deteniment com els diccionaris). Només indicaré que el DIEC es va concebre com a una obra lleial al Fabra de 1932, malgrat el propòsit d'anar més enllà amb aspectes metodològics més actuals: "[El DIEC] és encara essencialment el Diccionari general de la llengua catalana" (pàg. IX de la introducció del DIEC2). Així, alguns dels errors imputables al Fabra també es deuen poder imputar al DIEC. Estic d'acord que s'ha d'aprofitar de la millor manera possible el progrés de la lingüística, especialment la computacional, i que certs aspectes deuen ser clarament millorables. Això sí, sense arribar a certes afirmacions com les d'en Salvador Giner quan va dir que el DIEC3 partiria de zero. Seria un fet inusual que la nostra lexicografia decidís prescindir de cop de tants segles de diccionaris, i, en especial, del llegat fabrià. Inusual i empobridor.

3. Quant al DIEC2, Pla Nualart critica "la radical decisió d'eliminar tota mena d'informació dialectal". Aquí estic plenament d'acord amb ell. El DIEC1, seguint el Fabra, només incloïa marques generals de l'estil "en algunes contrades". Però fins i tot això era millor que no l'absència absoluta d'elles, que fa difícil que un corrector negui l'ús d'andorranismes en un document oficial redactat pel consistori de Valls, per posar un exemple. ¿Es pot corregir si apareix a l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, o sigui el DIEC2, sense cap marca dialectal que en faci preveure un ús restringit? Probablement sí, però la feinada del corrector sembla significativament més difícil. La solució a la presència de dialectalismes no és fàcil, però hi ha alternatives, com la marca dial. del Gran Diccionari de la Llengua Catalana o les marques [a], [r] i [v] (per als mots algueresos, rossellonesos o valencians) del Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català, per exemple; ambdues obres són d'Enciclopèdia Catalana.

4. I precisament sobre Enciclopèdia Catalana vull acabar escrivint. Ara toca el comentari encuriosit, ja que en Pla Nualart diu que "la sortida del nou diccionari de l'Enciclopèdia, que sí que s'ha proposat donar aquesta necessària informació dialectal, tornarà a fer prescindible l'obra acadèmica". No crec que el DIEC sigui prescindible. De fet, com ell apunta més tard, als parlants ens cal més d'un referent per completar el nostre puzle lingüístic. ¿Qui, per exemple, li negaria valor al privilegi de comptar amb un diccionari com l'Alcover-Moll, malgrat no ser normatiu? Sempre és interessant tenir noves obres lexicogràfiques importants, i més si tenen la qualitat del Gran diccionari de la llengua catalana, siguin normatives o no. La primera edició del GDLC va ser de març de 1998. Després d'unes quantes reimpressions sembla que properament en tindrem una nova edició. Benvinguda serà.