"El arte del coleccionismo está íntimamente vinculado al sentido del orden. Uno sueña con juntar en una sola habitación una buena cantidad de artículos. Reunirlos puede expresarse en términos metafísicos: de colocarlos en la proximidad debida, brotará una cierta armonía entre ellos. Además, hay un sentimiento de compañerismo: el conglomerado de mis diccionarios en un solo librero hace que me sienta lleno y completo.
Estos términos no son sinónimos. Me siento lleno en mi interior: siento una especie de confianza y satisfacción existenciales. La sabiduría etimológica acumulada a lo largo de los siglos se encuentra al alcance de mi mano. Es más, es mía. La poseo. Visto desde otro ángulo, la mera presencia de los diccionarios a mi lado me brinda una sensación externa de estar completo: mi ambiente, el espacio que habito, está inacabado sin ellos. Y claro, agregar a la colección nuevos artículos importantes y cuidadosamente identificados completa esa sensación de entereza y bienestar."Pàg. 30 de Días de diccionario
La lectura de Días de diccionario d'Ilan Stavans té punts sublims, com quan l'autor expressa les emocions que li produeix la seva col·lecció de diccionaris: confiança, satisfacció, enteresa... Benestar. Umberto Eco expressa el mateix en altres paraules: "Ens agraden les llistes perquè no volem morir".
Nota: Aquesta citació és un intent de resposta a la pregunta que Clidice feia en un comentari de l'apunt anterior.
Entrades
Discrepo en l'aspecte que per col·leccionar s'ha de ser ordenat. Precisament col·leccionar objectes és el que et caotitza tot l'espai, ha no ser que tinguis com a residència el Vaticà!
ResponEliminaDiscrepo de la teva discrepància. No cal ser-ho, però dins de cada amant dels llibres (en especial de temàtiques específiques) acostuma a haver-hi un tirà a qui li agradaria tenir una biblioteca ordenada i catalogada. Confessa-ho. Pensa, sinó, en tots els múltiples sistemes de posar ordre al caos de les biblioteques: alfabètic, per genères, temàtic, per mides, colors, cronològic... Intentem racionalitzar per no morir.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el Galderich... em considero col•leccionista, però sóc qualsevol cosa menys endreçat... i si cal cercar un ordre als meus llibres, cal aplicar criteris de física quàntica o de química atòmica.
ResponEliminaDe fet, el meu objectiu utòpic com a col·leccionista de llibres seria el de disposar dels diners suficients per a tenir tot allò que vull tenir, en el lloc adequat... i amb una persona treballant en la seva catalogació.
Sempre hi ha un ordre dins el desordre.
ResponEliminaAra, quan t'adones que més que col·leccionar fas de drapaire, abandones moltes col·leccions. :-)
Interessants comentaris en vers el coleccionisme. Crec que no tothom colecciona pels mateixos motius, ni de la mateixa manera, ni tampoc ho fa igual en les diverses coleccions que pugui tenir. A mi mateix em costa conciliar l'ordre amb la passió de coleccionar. Sé que cal tenir-lo, o diguessim que seria desitjable, però és una meta en si mateix intentar aconseguir-ho. És part del joc també.
ResponEliminaL'altre aspecte, el desig de tenir-ho tot, sempre es troba amb limitacions. Una, clarissima, els calers. Si fossim rics ho tindriem tot... si? realment ho dubtu. Jo crec que no tenir el poder econòmic per satisfer tota la necessitat, per aixi dir-ho, crea un nivell jeràrquic dincs de la colecció. Hi ha peces "vulgars" o ordinaries, peces de qualitat, peces de molta qualitat (i preu) i el que jo anomeno "Ferraris". Del primer al darrer hi ha una escala de grissos important segons la colecció i el tema. En llibres podriem dir que els "Ferraris" són els incunables, per sota, les edicions rares i signades, per sota, les edicions "especials", i així fins arribar al nivell més baix, edicions de butxaca de les que es venen al Metro... No sé si m'explico.
En altres coleccions segur que també ho trobem. Jo colecciono tot el relacionat amb la pel·licula Blade Runner. Be, doncs el nivell baix son les edicions de la peli que pots comprar a qualsevol botiga, despres les especials i antigues, o les japoneses en Laserdisc, etc... fins, esclar, al original en 70 mm feta pels estudis... Si parlem de l'atrezzo, doncs el mateix, partint de rèpliques matuseres fins el vestuari real utilitzat pels actors (els "Ferrari" altre cop).
Monedes? Tornem a ser-hi. Algu té Krugerrans d'or a casa? O sextercis de la època romana? Dificil. Però és una meta pel numismatic, imagino.
Això em fa recordar que algú em va dir que jo son "completista", es a dir, no focalitzo una sola part de les possibilitats d'una colecció, si no que m'interessa TOT. Hi ha que només coleccionen llibres de temes religiosos, o diccionaris, o novel·les... de tal tema o autor. Jo quan m'agrada un autor, ho vull tot, la seva obra, en diversos idiomes, la seva biografia, tot... i em trobo també amb els "Ferraris" en edicions que costen milers d'euros... una altre meta que no es pot aconsseguir, però que un ho intenta!
Amb tot això, sense fugir d'estudi, tornem al caos. El caos, curiosament, és l'estat més natural de les coses. L'ordre és un invent humà. Llegiu a Benoit Mandelbrot i ho veure clar. La riquessa que dona el caos no la dona l'ordre. L'ordre crea tensió, no es així? Al principi pot ser estéticament bonic, potser fins i tot pràctic (per cercar alguna cosa), però a la que ho toques... trenques l'ordre, i ja hi som. Personalment prefereixo un ordre caòtic, si és que això es possible. Com deia Holmes, la pols em dona una pista important per saver la data d'aquella informació magatzemada.
Em podem estar parlant tota una vida, segur.
Salutacions!!
Fary: Em dones la raó. El teu somni és la catalogació, que és l'expressió de l'ordre bibliòfil. Una altra cosa és la realitat, més dura.
ResponEliminaParèmies: ¿La teva col·lecció de refranys no està ordenada, catalogada i classificada fins al detall? Aquest és el tema.
Joan: Benvingut! Deunidó amb la reflexió. Un ordre caòtic (personal, potser impossible de comunicar) és també un ordre! Ets fan d'una de les meves pel·lis preferides de tots els temps. A banda del DVD i el CD tinc el llibre de Tusquets (però això per a tu no serà cap "Ferrari"; l'edició de 1968 de Do Androids Dream of Electric Sheep? ja deu tenir més valor, imagino.
Puigmalet, ara que t'has fet petit, segueixes tenint els mateixos immensos coneixements lexicogràfics? ;-))
ResponEliminaJo em sembla que tinc una mica d'esperit col·leccionista (fils de brodar, "llàpissos" de colors, llibretes...) i sóc molt desendreçada.
Per cert, per què el plural de llapis ha de ser llapis? No m'agrada. Hi ha alguna forma d'arreglar-ho? ;-))
Però si llapis ja acaba amb essa... L'estrany és que el singular no sigui llapi! Ara que m'he fet petit de cop m'he tornat més savi. Ja passa, això.
ResponEliminaEts un nen molt maco i molt intel·ligent, Joanet ;-))
ResponEliminaPerò autobús també acaba amb "s" i -que jo sàpiga, perquè igual estic ficant la pota- el plural és "autobusos".
En tot cas, alguna cosa s'ha de fer, no pot ser (no, no pot ser) que una paraula sigui IGUAL en singular que en plural, això trenca els meus esquemes mentals i després per la nit tinc malsons.
Entremès... Entremesos...
Doncs, val, accepto no dir LLÀPISSOS, diré LLÀPISOS (amb "s" sonora, per respectar la norma de l'autobús i la de l'entremès) però és que em fa mal al cor que una paraula (i, a més, una tan maca com llapis!) no tingui un plural ben diferenciat.
Tu que ets l'amo de les paraules... no ho podries arreglar?
MES - MESOS
ResponEliminaEl mes que ve
Tornaré d'aquí tres mesos
-----------------
PASTÍS - PASTISSOS
Aquesta amb "ss" i tot
-----------------
PAÍS - PAÏSOS
-----------------
Si tingués FEISBUC faria un grup en defensa del plural del llapis :-DD
En ambients col·loquials/vulgars (en els segons és encara més divertit) pots usar 'llàpissos' sense problemes.
ResponEliminaPerò en ambients formals, millor no. Si comencéssim pel llapis, ¿què fem amb tots els dies feiners, o amb la pols, el temps, el messies, la pelvis, el piscolabis, el cactus, el tipus, el nimbus, el cumulonimbus, el sinus i el cosinus... per exemple? Ja sé que em diràs que en tots aquests casos no et costa fer un plural invariable, què hi farem!
Aquí ens trobem en un context col·loquial (o fins i tot vulgar quan hi intervé mon germà) o sigui que fes servir el mot que vulguis.
Segurament coneixeu el text de Walter Benjamin sobre el col·leccionisme, oi? Jo no en conec cap altre que expressi més bé què significa això de col·leccionar. Tanmateix, el fragment de Stavans també està molt bé. Salutacions!
ResponElimina¿Al llibre sobre Edward Fuchs, et refereixes? Però ell no parla de col·leccionar diccionaris, que jo sàpiga ;)
ResponEliminaBé, és un text que es diu "Desempaqueto la meva biblioteca. Un discurs sobre el col·leccionisme" que pertany al recull d'articles de Benjamin que Columna va editar amb el nom de Assaigs de literatura contemporània. Ell col·leccionava, sobretot, llibres infantils; és cert que no parla de diccionaris, però sap descriure l'essència del que significa col·leccionar com ningú. Salut!
ResponEliminaEl que et deia jo és l'assaig Història i col·leccionisme. Buscaré el que dius. Benvingut a cal Gazo.
ResponEliminaEn tots aquests casos no em costa fer un plural invariable ;-)
ResponEliminaHomeeee en els dies feiners és el problema? El singular és "dia feiner" i ja està :-)
"pols"... qui vol fer el plural de pols?... Jo dic "hi ha MOLTA pols i ja està"... mai diria MOLTES POLSSES. I si parlem de "partícules" de pols, doncs el plural ja ve en el "partícules"
"temps"... el temps, aquell temps... no és normal posar-hi plural a “temps”
Són conceptes que es solen utilitzar en singular... però els "llàpissos" són objectes, són contables, jo en tinc un munt!! i utilitzo molt més el plural que el singular.
Ho sento, eh? però per mi això és un error de la llengua. Em resulta absurd que un plural i un singular siguin iguals (sí, ja sé, la ignorància em fa dir moltes bestieses... però si a mi em resulta absurd bé ho he de dir)
L'única paraula que em dius que podria ser equivalent és el cas de "cactus"... i, amb aquesta terminació, segur que ve així directament del llatí, així que no m'hi fico :-DDD
Però llapis!!
I callo que tampoc em vull fer massa pesada... a més, estic fora de tema, ja ho sé :-)
Bona nit!! ;-)
Gens pesat. Al contrari, ben interessant. Vaig a intentar explicar-ho millor.
ResponEliminaLa gramàtica provisional de l'IEC inclou 'llapis' en una primera categoria de noms invariables, pel fet de ser un mot pla acabat en essa:
"Els noms invariables fonèticament es poden classificar en tres grups, atenent a la posició de l’accent, al gènere i a l’estructura morfològica. Així, són invariables fonèticament les classes següents de noms acabats en [s] o [ks]:
a) Tots els mots plans o esdrúixols, independentment que siguin masculins o femenins (quadre II.21)
.
QUADRE II.21
Noms plans o esdrúixols invariables fonèticament respecte al nombre
Exemples
-s ([s])
atles, caos, càries, croquis, cutis, dimecres, llapis, mecenes, necròpolis, pàncrees, piscolabis, sífilis, i tots els acabats en -us (estatus, focus, globus, venus)
-x ([ks])
apèndix(s), cèrvix(s), còdex(s), hèlix(s), índex(s), vèrtex(s)"
De tots els exemples que proporciona l'IEC, 'llapis' és l'únic cas en què hi ha un plural col·loquial estès. Això passa, potser, perquè (exceptuant els acabats en -us) és l'únic mot d'aquesta llista que en castellà no acaba en essa (lápiz - lápices). La interferència amb el castellà, on no és invariable respecte al nombre, deu provocar el plural col·loquial 'llàpissos'.
Pensa (penseu) en algun mot pla (o esdrúixol) acabat en essa que no tingui el plural invariable i hauràs vençut la regla, :) Jo l'he intentat trobar (usant el Diccionari invers la llengua catalana) però no ho he aconseguit.
Homeeeeeeeee!!! Haver-ho dit abans!! ;-))
ResponElimina"Assumpta, si dius llàpissos estàs fent un castellanisme"
Ho repeteixes dos o tres vegades i... no sé... a veure...
Vaig a provar:
Tinc una capsa de llapis de colors i a la botiga venen diferents tipus de cactus...
Diu la mare que si tinc tres atles diferents, perquè li he de preguntar a ella...
Ara no sé que faré els dimecres per la tarda, perquè ja acabem la catequesi... potser dibuixaré uns cactus amb els meus llapis de colors...
Sí, sí, ja està :-DDD
Convençuda!!!
Si has entès el perquè ja estic satisfet :) Entendre no vol dir compartir, esclar.
ResponEliminaSí que ho he entès, sí, la teva resposta és molt bóna!!... Ara falta que me’n recordi... ;-)
ResponEliminaPerò imagino que sí que ho diré bé a partir d’ara, sóc molt tossuda amb aquestes coses de parlar bé (sempre i quant no em semblin absurdes, com el “multi-bloc” que no hi havia necessitat d’engreixar-lo més o l’”apunt” que a mi em sembla més quatre notes preses ràpidament que no pas un article ben fet, treballat i, fins i tot amb imatges :-DD
bloc:
1 1 m. [LC] Tros gran de matèria sòlida, especialment de pedra. Feien les muralles amb blocs de pedra. Un bloc d’acer.
1 2 m. [GL] En granulometria, clast gros de més de 256 mil·límetres de diàmetre.
1 3 [GL] bloc erràtic Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
2 1 m. [LC] Reunió de coses considerades com a formant una massa única. Un bloc de paper.
2 2 m. [LC] per ext. El bloc dels partits d’esquerra.
2 3 [LC] en bloc loc. adv. Formant bloc, conjuntament. Comprar una partida de mercaderies en bloc.
3 1 m. [AF] Llibreta de fulls cosits que s’arrenquen fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
3 2 [ECO] bloc de notes Bloc amb els fulls relligats per la part superior en relació amb la disposició usual del text, per a fer-hi anotacions.
4 1 m. [AQ] bloc de cases Conjunt d’edificis contigus, amb parets mitgeres o comunes, que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
4 2 [AQ] bloc de pisos Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un o diversos tipus, que exteriorment presenten una forma regular i unitària.
apunt:
1 m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu.
2 m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Quan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.
Provocadora...
ResponElimina;-))
ResponElimina