El progrés computacional ha revolucionat totes les àrees de la vida, inclosa la lexicografia. Fa més de vint anys Branimir Boguraev i Ted Briscoe van publicar Computational lexicography for natural language processing (Londres: Longman, 1989) i Isabelle Warnesson (del centre francès d'IBM) va explicar l'aplicació de nous models matemàtics en lexicografia a "Computational lexicography, from traditional dictionaries to automated lexicons", per posar un parell d'exemples.
Pàg. 8 del treball d'Isabelle WarnessonAvui en dia (i des de fa dècades) el desenvolupament de les tècniques lexicogràfiques s'aprofita de la lingüística computacional i passa ineludiblement pels corpus lèxics informatitzats que desemboquen en lexicografia automatitzada. No és aquest el vessant que més ha captivat els interessos d'aquest bloc, però la visita a Barcelona de Michael Rundell propicia aquest breu apunt sobre la qüestió.
El professor Rundell és l'editor del Macmillan English Dictionary i porta trenta anys dedicant-se a qüestions lexicogràfiques. Durant un temps, per exemple, va treballar en el Collins Cobuild, el meu diccionari anglès de capçalera des que el professor Solà, durant una classe fa ja nou anys, el va considerar com un dels millors diccionaris d'Europa pels exemples, pel contingut gramatical i per molt més. Michael Rundell és un mestre de lexicògrafs que ha passat per moltes universitats compartint els seus coneixements. Juntament amb Sue Atkins i Adam Kilgarriff ha fundat la companyia Lexicography MasterClass Ltd, que es dedica a impartir tallers sobre la matèria per tot el món (ho han fet a la Xina, al Japó, a Sud-àfrica, a Dinamarca...). Recentment consta com un dels autors d'un dels manuals de lexicografia més recomanats a nivell internacional: The Oxford guide to practical lexicography (OUP, 2008).
Si en voleu saber més, ho podeu trobar a l'entrevista que Melanie Butler li va fer a El Gazette el maig del 2007, d'on extrec aquest fragment que es refereix als canvis constants en la lexicografia a causa del desenvolupament de nous programaris:
"MB: What’s the best thing about being a lexicographer?
MR: A lot of people think it’s all very boring. It’s really not. Everything to do with dictionary making, everything that affects it, is in a state of constant change. The language is always renewing itself. Our understanding of how language works is always improving. The software just gets better and better. And as for the language resources available, when Cobuild first came out it was based on a seven-million-word corpus, which was absolutely amazing at the time. Now there are corpuses with a billion words. Just when you think you’ve got the hang of it, something new comes along."
Com ens informen a cal Bloc de Lletres, demà, 11 de maig, Michael Rundell parlarà a Barcelona de The road to automated lexicography (16:30 h a l'aula 1.1. de la Facultat de Filologia de la UB; conferència organitzada pel Màster de Lèxic i comunicació lingüística).
Entrades
Uf, això és massa dur per a mi... em sembla que aniré a la Fira de Sant Ponç...
ResponEliminaPD. Curiosament la comprovació de paraules em demana: hortanci
Decidit, tot em porta a Sant Ponç!
El Cobuild és el millor diccionari que conec, m'encanta!
ResponEliminaPisco: Endolceix la vida, que ja es prou amarga!
ResponEliminaAllau: El Cobuild és un gran èxit de la lexicografia computacional. No sé si n'és el clímax, però s'hi acosta.
Cobuild i Webster, per allò de les diferències (o com malmetre el llenguatge mare) amb l'americà, són dos dels que més m'estimo a la meva colecció (si si, jo també) de diccionaris de tota mena.
ResponEliminaLlegeixo que vols donacions de diccionaris, però preferiblemente catalans. Renoi. Com puc desferme'n d'un Arimany que ja està grogenc per dins, d'un Fabre que no pot faltar, o del Diccionari del Institut d'Estudis Catalans, diguem-ne, "l'oficial"? No puc. Ara bé (que vol dir moro), si algun exemplar cau a les meves mans en el meu afany d'arreplegar tot el que puc, pensaré en tú.
Jo per ara només tinc duplicat un Collins espanyol-anglés i viceversa. Vaig al darrera d'un Etimològic espanyol (potser també en català) i tinc uns quants tesauros anglessos, etc. Un dels més curiosos és el diccionari japonés-català/català-japonés, de l'Enciclopedia Catalana, donat que fins aleshores era l'únic diccionari de japonés que duia les dues llengues i viceversa. Fins al moment, tenies que comprarte'n dos: espanyol-japonés, per exemple, i japonés-espanyol. Una rucada si més no.
Apart del significat de les paraules, coneixer els termes en altres llengues és força interessant per la varietat de significats que pots arribar a trobar-hi. Un llibre que parla precissament d'aquest punt es el "LINGO" (si no recordo malament). Paraules en moltissims idiomes que en el nostre volen dir una cosa i a ultramar poden ser absolutament diferents...
Salutacions!
Merci per dir que pensaràs en mi, Joan! Només vull diccionaris dels quals els seus propietaris no els importi desprendre's, per descomptat.
ResponEliminaEl gran etimològic català és el Coromines. Una joia.
Aquests paraules a què et refereixes són els "falsos amics": l'"actual" anglès, per exemple. Quan aprens un idioma és millor conèixer-les de seguida.