20 de desembre del 2010

Lloms

A l'entrada 'Lomo' del Diccionario histórico del libro del llibreter barceloní Emili Eroles (Barcelona: Millà, 1981, p. 219), se'ns fa primer una definició bàsica del mot, "en los libros es la parte opuesta a donde se abre", i després s'afegeixen altres consideracions, com ara que "el lomo de un libro debe ser fuerte y resistente, pues del mismo depende la poca o mucha duración del ejemplar". I no li falta raó. Tots sabem de llibres, antics i moderns, en què la part on s'uneixen els fulls és massa fina o està mal cosida o enganxada, fet que provoca que el llom es vagi clivellant i alguns plecs saltin o, fins i tot, es pugui arribar a partir.




Lloms clivellats en obres de 1843, 1921 i 1974 (de dalt a baix)

Solució 1 (nefasta): Alguns propietaris de llibres, per evitar aquest fenomen, opten per fer-se reenquadernar l'exemplar amb un nou llom sòlid com una roca. És el cas d'un exemplar que ha arribat a les nostres mans del Nou diccionari de la llengua catalana de Joan Baptista Xuriguera (Barcelona: Claret, 1979). Donem fe que podríem utilitzar aquest llom per trencar nous o clavar claus; però igualment constatem que la consulta de l'obra és gairebé impossible, ja que la part interior dels fulls queda tan rígidament adherida al nou llom que el llibre simplement no s'obre prou com per poder-lo llegir sense esforç.


Llom manipulat per a una lectura quasi impossible

Solució 2 (pràctica): Arran d'un comentari en un apunt de ca l'Allau, el foraviat Girbén confessa la seva afició per l'enquadernació creativa de diccionaris. Responent a la meva demanda de més informació, m'explica que, adonant-se que els lloms dels llibres de referència (com ara diccionaris) aviat es ressenten del seu ús continuat, va optar per fer fora els lloms de cartró, substituint-los per altres de pell. Li cal un retalló de pell flexible (reciclat d'uns obsolets pantalons de cuir, per exemple), que enganxa amb cola blanca directament damunt del relligat i les tapes. Proclama que el gran avantatge dels volums així reenquadernats és que perden la tendència a tancar-se i resten oberts, sense cap ajut, per la pàgina que estàs consultant. Pràctic, molt; l'únic desavantatge que li trobo és que es perd l'aspecte original de l'obra.



Dos diccionaris manipulats pel geni foraviat

Solució 3 (duplicada): Quan l'espai és una de les limitacions més importants de tota biblioteca, al costat dels diners, la solució de tenir un exemplar per guardar i un per consultar sembla una quimera. Admetent això d'entrada, per a un servidor no deixa de ser un somni disposar d'una biblioteca duplicada. Per una banda, l'exemplar original, que defensarem del perniciós ús i tancarem amb pany i forrellat, per al simple gaudi de l'objecte intel·lectual i estètic, nostre i de generacions futures. Per altra banda, el reflex utilitari d'aquesta biblioteca, format d'exemplars prèviament malmesos, o còpies facsimilars en paper o electròniques, que ens permetran infinites lectures i anotacions preservant aquella columna vertebral de la qual depèn la poca o molta durada d'un llibre: el llom.



Exemplar duplicat mitjançant còpia facsimilar

PD: Els diccionaris a can Girbén.

8 comentaris:

  1. Interessant truc... :) L'haurem d'aplicar; em falta, però, trobar pantalons de cuir obsolets.

    ResponElimina
  2. Sempre és complicat arreglar coses precioses que es trenquen i a més buscar algu que ho faci bé també. Tinc una bíblia de la meva avia que està bastant velleta i els fulls tacats però no se a qui portar-la.
    Suggeriments?

    ResponElimina
  3. En Girbén és el rei del tunning. Reconec que és pràctic... però em fa una mica de mal als ulls.
    L'etern debat entre l'estètica i la utilitat... i en aquest cas em sembla que guanya l'iconoclasta d'en Girbén!

    ResponElimina
  4. Xavier: Segur que el Fary en deu tenir un bon fons d'armari.

    wanderlust: Jo només conec personalment a una restauradora de llibres, que és molt bona. Es diu Rita Udina. Dóna una ullada al seu web aviam si t'interessa.

    Pisco: A mi també em fa una mica de mal als ulls. Per això he aportat la poca-soltada de la tercera solució.

    ResponElimina
  5. La tercera via la utilitza en Lara, el de Planeta. Es veu que quan llegeix un llibre el desmunta, li reca el relligat i el llegeix a quadernets. Si li ha agradat prou se'n compra un altra exemplar per a la seva biblioteca.

    ResponElimina
  6. T'agraeixo, pratenc Malet, i de quina manera, l'ús que n'has fet de la meva aportació.
    I corro a advertir que d'iconoclasta no en tinc ni un pèl (ser-ho està del tot contraindicat a un productor incessant d'imatges), que més aviat em reconec panteista o animista; condició anivelladora que desconeix objectes perquè sols sap de subjectes.
    Quan obro un diccionari li parlo de tu: Guapo, porta-m'hi de pet, a la meva sol·licitud!, i ell, ben sovint, respon a la meva demanda amb una meravellosa exactitud. I mai s'ha queixat de què si el llom és així o aixà; fins i tot crec que el poder ésser més flexible el fa més feliç: I ja l'escolto cantussejar: Em desespera haver de romandre en un nínxol de les lleixes. Jo vull guerra, contacte, que em regiris, que em burxis, que necessitis saber els meus racons més íntims, saber que m'estimes per sempre... Si és així mai et fallaré, m'obriré per on vulguis.
    Arribats aquí suposo que no calen més explicacions de perquè prefereixo la pell al cartró.

    ResponElimina
  7. Pisco: Ja sabia jo que hi havia qui s'ho podia permetre... ¿Amb els llibres antics deu fer el mateix? Glups.

    en Girbén: Fantàstica descripció d'una relació molt especial amb les paraules (m'has fet pensar en La vida sexual de las palabras de Julián Ríos). Gràcies a tu per compartir imatges i lletres en aquest apunt, que, com ja he dit, va néixer d'un comentari teu.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies Puigmalet, encara que em cau un xic lluny miraré d'acostar-m'hi, el llibres que he de fer restaurar s'ho mereixen.

    ResponElimina

Quelcom a dir?