23 de març de 2011

¿Com és possible que passis gust de llegir un diccionari?


Glenn Ford llegint un diccionari. Anys 40. Font


No és ben bé una pregunta. És més aviat una interrogació retòrica que formula en veu alta Emili Manzano, autoconfés lector de diccionaris, a L'hora del lector, rodejat d'altres lectors de diccionaris: en Màrius Serra i en Jordi Fortuny, que entrecreuen mots catalans i castellans a La Vanguardia i n'Andreu Rossinyol, corrector. Naturalment no parlen de qualsevol diccionari, sinó d'obres que es poden llegir com si fossin una bona novel·la; allò que s'anomenen diccionaris d'autor: el María Moliner, el Coromines i l'Alcover-Moll, posem per cas.

L'altre tema més tractat del programa, igual d'interessant, és el de corregir textos. Per això hi conviden un dels correctors més il·lustres de les nostres lletres, n'Andreu Rossinyol, qui, a banda de confessar que odia corregir, resol amb una senzilla metàfora quin és el paper del seu ofici: el de la llevadora. Si tota obra té un moment de concepció i de gestació i l'edició n'és el part, el corrector és simplement un tècnic que hi intervé. La metàfora, de ser senzilla, passa a ser brillant quan se'ns presenta l'apunt etimològic: edere (d'on ve edició) és tant treure a la llum un llibre, publicar-lo, com donar a llum un infant, engendrar-lo.

I parlant de correctors que ens il·lustren, aprofitem per recomanar la lectura del bloc de la correctora Silvia Senz, De editione, un nou espai en llengua catalana sobre l'edició de textos i el món del llibre, que se suma al seu ja clàssic Addenda & Corrigenda. Per cert, avís als interessats en tipografia, correcció i edició de textos: la Silvia va anunciar fa uns dies que té la paradeta oberta.

PS: Les recomanacions bibliòfiles de la luxosa propina blocaire de L'hora del lector.

7 comentaris:

  1. Gust llegint un diccionari i escoltant amb calma l'Hora del Lector al 33.

    Quan veus el contrast entre el que emeten unes cadenes i el que emeten unes altres... i al país Valencià els veten poder veure en directe aquests programes!

    ResponElimina
  2. Com és possible no passar gust llegint diccionaris?

    ResponElimina
  3. Parèmies: El programa ja està prou bé, però aquest en concret l'he trobat especialment interessant. El programa i l'afegit d'Internet.

    Allau: Una altra interrogació retòrica...

    ResponElimina
  4. Heu provat mai de llegir el Diccionari d'ús dels verbs catalans? Els exemples són d'antologia! És gairebé tan divertit com llegir El tresor de Rackham el Roig (perdona la comparació, Allau).

    Un dels exemples del verb ACOSTUMAR és: "Vol acostumar els cargols de competició a una nova dieta vegetal". El vaig llegir a classe de català i vam estar rient vint minuts. No ho intenteu.

    ACOLTELLAR: "El va acoltellar, fora de si, durant més de mitja hora".

    ACLIMATAR: "Em temo que no podrem aclimatar les girafes a l'Alt Camp".

    ABISMAR: "Desesperat, es va abismar en el buit amb el seu flamant Ferrari".

    ABATRE: "La nau del conqueridor de l'univers s'abatrà sobre el satèl·lit a les cinc de la tarda".

    Francament, trobo que Ginebra-Montserrat van crear una obra humorística en català de tauleta de nit!

    ResponElimina
  5. Doncs no m'hi havia fixa't, i mira que el consulto sovint. És una obra fantàstica que hauria de ser aprofitada per al DIEC3 o al nou GDLC. Només el petit tast que ens has donat fa venir ganes d'abocar-s'hi, i tant...

    ResponElimina
  6. Llegir llegir només he llegit un diccionari, el de l'Eroles: Diccionario histórico del libro, és com una novel.la.Però, a poc a poc, a ratets, vaig llegint el de Martínez de Sousa: Diccionario de Bibliología y ciencias afines, i són realment estones molt interessants.

    ResponElimina
  7. Tant Eroles com Martínez de Sousa tenen una llarga experiència d'allò que parlen. Són diccionaris d'autor i és entretingut llegir-los.

    ResponElimina

Quelcom a dir?