El naixement d'una paraula

via Microsiervos

Quan vaig acabar de veure el vídeo The birth of a word vaig pensar que Deb Roy era la reencarnació de Jean Piaget. Piaget, igual que d'altres investigadors abans, va estudiar el desenvolupament psicològic infantil a partir de l'anàlisi dels seus propis fills. A finals dels anys 20 i principis dels 30, observà i experimentà amb Jacqueline, Lucienne i Laurent, des del naixement de cadascun i fins als dos anys, bàsicament. D'aquest treball de camp casolà en sortirien tres llibres claus per a la psicologia moderna.

Deb Roy fa el mateix, però amb mitjans i implicacions diferents. Roy, i el seu equip, transformen una casa familiar d'Arlington en un laboratori: instal·len càmeres de vídeo (11) i micròfons (14) a cada habitació i enregistren 90.000 hores de vídeo i 140.000 d'àudio (200 terabytes d'informació) per entendre com el fill de Roy aprèn el llenguatge. Això durà tres anys, a partir del 2005, any del naixement, i permet afirmar que el fill de Deb Roy i Rupal Patel (del qual no ens diuen el nom) és ja un dels humans més filmats de la història.

El vídeo té moments fantàstics, com els quaranta segons en què es resumeix mig any per passar de ga-ga a water. Som espectadors, senzillament, del naixement d'una paraula. Però també fa pensar molt en els límits de la intimitat i en les possibilitats de control social que aquests experiments anuncien, si enlloc d'una casa privada, s'enregistrés (i analitzés) un lloc públic, des d'un carrer a una ciutat sencera...

Lectura recomanada: Primeres paraules. Com aprenen a parlar els nostres fills de Mireia Llinàs (Barcelona: Empúries, 2006).

Per acabar, uns mots d'agraïment a en Ramon Solsona, qui es referí a aquest bloc als instants finals del seu espai "La paraula del dia" a RAC1 del divendres 18 de març.