Nou homenatge a Pompeu Fabra. A Badalona, després de l'estació de metro (línia 2: Badalona Pompeu Fabra), la plaça i l'exposició que li han dedicat recentment, continuen els actes en record del seu fill adoptiu (des de 1934). En aquesta ocasió, ha estat una placa al seu domicili del carrer de la Mercè, 34, la que va ser la seva darrera casa abans de l'exili del gener de 1939, havent de passar dificultats materials de tota mena.
El 1912, tornant de Bilbao (i Begoña, on passà deu anys), la família Fabra es traslladà a Badalona, bàsicament per dos motius. Primer, volien un ambient mariner proper a Barcelona, ja que a la filla mitjana, Teresa, li convenia per motius de salut. Segon, perquè Fabra, després de viure a Begoña, s'havia acostumat a la vida lluny del bullici de les urbs. Hi van viure més de 25 anys, en tres cases diferents. La del carrer de la Mercè és l'única de les tres que resta dempeus. A Badalona, Fabra va escriure probablement la part més important de la seva obra, inclòs el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932.
Confiem que aviat podrem anunciar que a Barcelona també han fet els deures.
El 1912, tornant de Bilbao (i Begoña, on passà deu anys), la família Fabra es traslladà a Badalona, bàsicament per dos motius. Primer, volien un ambient mariner proper a Barcelona, ja que a la filla mitjana, Teresa, li convenia per motius de salut. Segon, perquè Fabra, després de viure a Begoña, s'havia acostumat a la vida lluny del bullici de les urbs. Hi van viure més de 25 anys, en tres cases diferents. La del carrer de la Mercè és l'única de les tres que resta dempeus. A Badalona, Fabra va escriure probablement la part més important de la seva obra, inclòs el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932.
Confiem que aviat podrem anunciar que a Barcelona també han fet els deures.
Entrades
També resta dempeus l'hostal on es va instal·lar tot just arribat a Barcelona, mentre cercava una casa per a la resta de la família. A l'edifici encara s'hi veuen les lletres indicant que era un hostal, malgrat que ja ha perdut aquesta condició.
ResponElimina"Arribats a Catalunya, el primer dia el van passar a Barcelona, entre els parents, la mare ja tan vella, les germanes, els nebots; el segon ja eren a Badalona, allotjats en una fonda mentre i tant que no hi tinguessin casa; i el tercer ja l'havien trobada, al número 164 del carrer Reial, fent cantonada a la Riera de Matamoros". (Pompeu Fabra de Josep Miracle, p. 465).
ResponEliminaMerci per la puntualització, Fary!
Entre les plaques escarransides com aquesta o entre les que s'hi volen lluir molt prefereixo aquestes, més dignes.
ResponEliminaCom a país, encara queden molts llocs i personatges que hauríem de recordar. Almenys, això és un passet més.
ResponEliminaFe d'errades: Al primer comentari, on he escrit "Barcelona" volia escriure "Badalona"...
ResponEliminaPisco: La placa és prou digna. Potser costa de llegir, però digna.
ResponEliminaPorquet: Com a país, ens queda gairebé tot, per recordar. Però sempre són d'agrair aquestes iniciatives!
Fary: S'accepta l'esmena.
És ben segur que tenim molta memòria per recuperar, tants segles de robar-nos-la han estat un pagament molt alt, però tot és començar.
ResponEliminaJa que ens han pres tant de passat, confiem que ens deixaran una mica de futur, Clidice.
ResponEliminaNo sé si el monòlit que vas retratar a l'apunt enllaçat és massa digne, sincerament. Barcelona deu voler ser una ciutat tan universal i multicultural que s'oblida dels seus referents propers. Una pena, i el preu que opaga la ciutat per voler ser tan turística.
ResponEliminaQuan deia que la placa és digne, em referia a la nova d'ara de Badalona. Estem d'acord: l'oblit de Barcelona són figues d'un altre paner.
ResponElimina