15 de juny de 2011

Una darrera edició impresa que no és la darrera versió



Abril del 2007: un volum en tapa dura.
Novembre del 2007: un volum en tapa dura (esmenant l'anterior).
Març del 2009: dos volums en rústica (esmenant l'anterior).
Juny del 2011: un volum en rústica (¿esmenes?).

Si la memòria i la informació no em falla, aquest és el recorregut que té fins a dia d'avui la segona edició en paper del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, o sigui les quatre versions impreses diferents que tenim del DIEC2. I dic impreses i en paper perquè a aquestes quatre cal sumar unes esmenes, que només van aparèixer en format digital l'abril del 2011.

La darrera versió va ser oferta en primícia per La Vanguardia al preu de 14,95 € els dies 11 i 12 de juny. És aquesta una fantàstica manera d'apropar el nostre diccionari normatiu a la gent: difondre'l a través d'un gran mitjà de comunicació i fer-ho a un preu ben assequible. Ara que La Vanguardia es pot llegir en català els seus lectors segur que en faran un bon ús.

Allò que no s'entén és perquè l'abril del 2011 s'anuncien unes esmenes respecte l'anterior versió impresa, es publiquen en línia i, malgrat això, aquestes 33 pàgines de modificacions no apareixen en l'edició en paper del juny del mateix any. ¿Han passat les presses editorials davant del rigor acadèmic? Fins ara totes les edicions impreses del DIEC2 havien incorporat les esmenes a les anteriors edicions. Aquesta "primera edició en rústica en un sol volum" és la darrera edició impresa i és una bona iniciativa comercial, sí, però no és la darrera versió del DIEC2. La darrera és la que podem consultar en línia de fa un parell de mesos.

8 comentaris:

  1. Esperava frisós de llegir aquest article, :-)

    La meva opinió al respecte?

    Han preferit promocionar aquesta versió amb el concepte "mateix contingut que l'edició en 2 volums" (certament, és exactament el mateix contingut), que no pas amb el concepte "millorada" o "amb les darreres esmenes".

    El motiu d'aquesta tria. Només puc entendre que siguin raons comercials. Editar una versió en paper amb esmenes hagués "matat" l'edició en rústica de dos volums, deixant-la "obsoleta" (quants volums queden per vendre encara de la versió en 2 volums?). Per altra banda, havent publicat aquesta versió sense les esmenes... en un futur no gaire llunyà poden fer una nova edició amb aquestes esmenes a un preu no tan mòdic.

    Suposo que encara queden uns anys pel DIEC3, i mentrestant cal estirar el xiclet del DIEC2 tant com es pugui, :(

    Deixant de banda això d'aquestes esmenes que no s'han afegit, la versió distribuïda amb La Vanguardia està molt bé. M'he fet amb 2 exemplars. Portable i manejable. No té la qualitat física del DOSC, però gairebé serveix per jugar a Scrabble a qualsevol racó del món, :-D

    Salut... i escarrassos.

    ResponElimina
  2. Són aquelles coses que no s'entenen de cap de les maneres. Economia per damunt de cultura? Això segur, però tot i així una mica de rigor, coi.

    ResponElimina
  3. Ho han fet per fer cotitzar aquest diccionari com a raresa... llàstima del llarg tiratge! :-(

    En Joan Montané em sembla que dona una resposta comercial més que coherent a l'interrogant.

    ResponElimina
  4. Montané: Per als escrabblistes és un format fantàstic i a bon preu. Imagino que, a banda de la promoció de La Vanguardia, després també es podrà adquirir, a un altre preu.

    Joan: ¿Cultura sense diners? Tant de bo, però és una utopia. En general, aquesta és una obra amb molt de rigor acadèmic; per això aquestes estratègies comercials no s'acaben d'entendre.

    Pisco: Tant com a raresa... D'aquí 50 anys és possible.

    ResponElimina
  5. Hi ha un fet indiscutible i absolutament obvi: la darrera versió del DIEC sempre serà la que es pot consultar en línia.

    Sobre l'edició que es comenta a l'apunt, ja era hora que el DIEC estigués en un format manejable i a un preu econòmic (no sé quin sentit tenia l'ed. en 2 vols. en rústica). Si això contribueix a difondre encara més el diccionari doncs benvinguda sigui.

    L'interès bibliogràfic afegit d'aquesta edició és que coincideix amb el centenari de la Secció Filològica: és el DIEC del centenari. A més, serveix per a posar un digne colofó a la sortida de la versió catalana de La Vanguardia.

    Certament hauria estat bé que incorpori les darreres esmenes d'abril, encara que si s'examinen amb compte es tracta de novetats amb una importància relativa. Veient la poca importància dels canvis i el preu de venda sembla poc probable que l'omissió es degui a interessos comercials de la institució. Encara més: fins que no hi haurà el DIEC3 (i sembla que pot anar per llarg), l'únic disponible és el DIEC2 del qual caldrà anar fent noves tirades a mesura que s'esgotin les existències.

    Potser el fet que no hagi sortit actualitzada aquesta edició té una explicació tan senzilla com que no s'hi va ser a temps o bé que La Vanguardia va comprar els drets per fer una edició i va faltar la coordinació desitjable en aquesta mena d'operacions entre l'editorial i la institució.

    Sigui com sigui, no estaria malament prendre'n bona nota per a possibles futures iniciatives com aquesta.

    P.S.: Em sap greu no poder precisar més el meu comentari. Vaig tenir la mala sort que l'exemplar que em van vendre al quiosc estava tarat i ara miren a veure si me'l poden canviar (ja no el tinc). Esperem que encara hi hagi exemplars i me'l puguin canviar.

    ResponElimina
  6. Crec que estem d'acord en el fons, Mauleta. "La darrera versió del DIEC sempre serà la que es pot consultar en línia". Sí, però aquest cop, igual que en les impressions anteriors, la darrera edició de paper també hagués pogut incorporar les esmenes, que encara que siguin petites, si es fan és per algun motiu. Manca de coordinació o de temps, interès comercial..., o de tot una mica.

    Confio que obtinguis el teu exemplar sense problemes. De fet enlloc té cap indicatiu que és un exemplar venut amb La Vanguardia, o sigui que quan es pugui comprar a les llibreries serà exactament el mateix, em penso. Tot i que un exemplar tarat és una raresa bibliogràfica. :)

    ResponElimina
  7. Ara sí que tinc un exemplar en condicions.

    La tara que tenia l'altre no era cap raresa bibliogràfica: simplement pàgines amb estrips i rebregades.

    ResponElimina

Quelcom a dir?