18 de desembre de 2011

Col·leccionistes de diccionaris: Pierre de Witte



Un altre gran col·leccionista de diccionaris francesos i blocaire, en Pierre Bouillon, va dir d'ell que probablement tenia la col·lecció de diccionaris antics i enciclopèdies més rica del món occidental. Bouillon, qui per cert té blogue i no blog —els catalans no sóm els únics d'adaptar el mot anglès—, es referia al belga Pierre de Witte, que manté el web Dico-collection (une belle collection de dictionnaires anciens, de beuax livres, de belles reliures).

Pierre de Witte s'autodefineix com a dicopathe, aprofitant que l'amor que els francòfons senten pels diccionaris fa que ells tinguin una abreviatura per al mot: dico —abreviatura que recull el Petit Robert. Segons de Witte, un dicopathe és un col·leccionista de diccionaris i enciclopèdies antics. Al Dico-collection que l'autor, igual que nosaltres el Gazophylacium, defineix com un site-amateur s'hi troben els exemplars de la seva col·lecció privada ordenats cronològicament per segles, des del XVI fins al XXI, amb informació bibliogràfica i imatges de cada obra (coberta i portada, normalment). Aquesta és la part principal del web, però de Witte aprofita per indicar el seu contacte per si algú li pot proporcionar alguna obra que li manca o vol fer algun intercanvi o compra. Un dels atractius del web és el seu estil personal, ja que a banda d'extensa informació lexicogràfica s'hi troben altres aficions i reflexions personals, com són els dibuixos que feia de jove i diversos comentaris sobre el col·leccionisme i la bibliofília. Un dels seus aspectes menys atractius és el disseny, que recorda els webs de fa anys, a banda d'una barreja de mides de lletres i colors que no resulta tan estètica com la seva biblioteca, on podem gaudir d'una barreja de mides i colors certament més equilibrada.











11 comentaris:

  1. Potser no serà normatiu, però els catalans tota la vida hem parlat del "dicci" (i del Pixie i "dicci").

    ResponElimina
  2. Això de dicci s'utilitza, però no té l'ús del dico francès i dubto que aparegui en cap dicci, precisament.

    ResponElimina
  3. Osti, si col·lecciones diccionaris tens aquesta casa?

    ResponElimina
  4. Evidentment. ¿Tu no? Ah, esclar, tu no fas diccionaris...

    ResponElimina
  5. No té cap diccionari català/francès... :) Ja pots fer intercanvi amb ell!

    ResponElimina
  6. No és mala idea, Fary. En tinc algun de francès antic (màxim del xviii), però em temo que ell no en té cap de català per intercanviar, tot i que sempre es pot preguntar (potser no els té fitxats al web).

    ResponElimina
  7. Ho acabo de comprovar al Petit Robert 2010: el mot dico és una abreviatura familiar de dictionnaire documentada des del 1885. No són quatre dies...

    ResponElimina
  8. I també cal tenir una espasa? Caram aquests senyors gavatxois com les gasten. Molt nou imperi tout plegat. Ja m'imagino el seu homònim pratenc, amb unes imatges de camps de carxofes ...

    Bon Nadal! :)

    ResponElimina
  9. Òbviament que cal tenir una espasa! Tot i que l'escopeta de l'avi també serveix.

    Bon Nadal i Millor Any Nou, Clidice!

    ResponElimina
  10. Queda molt maca la casa decorada amb diccionaris!! ;-))

    Perdona que passi tan tard!! MOLT BON NADAL, SANT ESTEVE, ANY NOU, REIS I... SEMPRE!!! :-)))

    ResponElimina
  11. Igualeta que la meva, la casa :D

    Bones Festes Totes!

    ResponElimina

Quelcom a dir?