27 de desembre de 2011

La gent del fang


Lorenzo Bacale fotografiat per Jordi Socías a El País

L'any 1966, el principal historiador baixllobregatí, el pratenc Jaume Codina i Vilà, publicava una obra cabdal dins de la seva extensa bibliografia sobre el delta llobregatí: Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat 965-1965 (Granollers: Montblanc, 1966). En ella es dissecciona la microhistòria del territori del llogarret pratenc, des dels seus inicis fins al segle XX. La presència del fang al títol no és ni gratuïta ni simbòlica: és la pura realitat d'una terra fangosa procliu a estanyar-se, a ser de difícil conreu i a ser un mitjà de propagació de malalties palúdiques endèmiques.

Al costat de la mescla pastosa d'argila i aigua, al DIEC2, el mot fang presenta una segona accepció menys popular, la que es refereix a l'individu i a la llengua— d'un poble africà repartit entre Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. Precisament d'aquest darrer territori era en Lorenzo Bacale Andeme, autor d'un dels vocabularis trilingües més curiosos de la lexicografia catalana: Vocabulario castellano-fang-català (Huesca, 1999).



El periple vital de Bacale el portà des d'una tribu Obuc
ètnia Fang del petit poble de San Antonio demarcació d'Acurenan, Río Muni - Guinea Equatorial fins a obtenir una plaça de policia local a Donòstia. El fet d'haver estudiat a l'illa de Bioko abans l'espanyola colònia de Fernando Poo, devia afavorir que el 1965 optés per una beca d'estudis a Espanya, on passà per Jaén i Daimiel abans d'anar a raure a Donòstia, casat amb una salmantina. Bacale estudià la llengua fang a l'escola i des dels estudis elementals. Posteriorment, i malgrat el seu desplaçament vital i lingüístic, continuà el contacte amb el seu país, i va ser traductor de llengües africanes i europees.

En el pròleg del vocabulari som informats que a Guinea Equatorial hi viuen actualment bastants castellanoparlants i que alguns d'ells són d'origen català. Aquests a vegades viatgen per petits pobles i aldees on es troben amb parlants monolingües de fang. Aquesta va ser una de les raons que empenyé a Lorenzo Bacale a la creació d'un vocabulari com aquest, a banda de tenir també com a destinatària a la comunitat guineana d'Espanya, que l'autor adverteix que està perdent completament el coneixement de la llengua dels seus avis.

Afortunadament aquesta obra no existeix només en format paper, sinó que l'autor, per tal de donar-ne un màxim de difusió, va autoritzar, un mes abans de morir
el dia de sant Joan del 2010 que es pengés íntegrament a Internet, dins d'un web de Guinea Equatorial. A banda de les aproximadament 8.200 entrades del vocabulari (aba en fang), trobem un resum de característiques fonològiques i morfosintàctiques del fang i quadres de numerals i lèxic de dies, mesos i estacions. Un web que és un petit homenatge en la xarxa a un home molt vinculat amb la lluita humanitària per Guinea i a qui li van dedicar una plaça a Guinea i un carrer a Donòstia.

Transcric una part de la dedicatòria del llibre per tal mostrar mínimament la llengua fang
—d'influències franceses i castellanes i el tarannà de Lorenzo Bacale:
"Abadi Mengachiledò ye nem ye abum, metemná ebort besagse bakobe abuiñ menu, tam ensing chà yiane so bia eto file - Ofereixo de tot cor aquest vocabulari a aquells que creuen que el llenguatge ens durà a unir-nos i fer les paus arreu del món."

14 comentaris:

  1. Una història d'esforç i de ganes de compartir la feina feta. Un bon model per a aquest 2012!

    ResponElimina
  2. Sí, Pisco. Me l'imagino de blocaire parlant del paisatge, la gent i la cultura de Guinea. Va morir molt jove.

    ResponElimina
  3. Aquest apunt i la història del seu protagonista, que és tot un regal de Nadal, m'ha fet pensar en Guillem d'Efak. Gràcies per la troballa!

    ResponElimina
  4. Quina sort que estigui penjat a Internet! m'encisen els vocabularis, els diccionaris i tot plegat...la llàstima és que no conec ningú que parli fang...en fi Bones lexicogràfiques festes!

    ResponElimina
  5. Als cinemes aquesta setmana també s'ha estrenat una pel·lícula que té relació amb els fang. Es tracta de la pel·lícula d'animació sobre la vida del goril·la "Floquet de neu", que també és originari del país dels fang on l'anomenaven Nfumu Ngui.

    ResponElimina
  6. Per l'apunt no m'ha quedat clara la relació d'aquest senyor amb el català.

    ResponElimina
  7. Mauleta: És una raresa lexicogràfica d'aquelles que ve de gust compartir. Aquest que dius té un descendent blocaire: guillemdefak.com/blog/.

    ResponElimina
  8. Elfreelang: Tens raó. És una sort que aquestes feines no es limitin al paper (en tiratges limitats que aviat s'esgoten) i es comparteixin en xarxa. Bones Festes!

    ResponElimina
  9. Fary: Nfumu Ngui és "goril·la blanc" en fang. Bona associació de conceptes! La vaig veure anunciada en un autobús i vaig pensar que seria una bona pel·li per veure amb quitxalla.

    ResponElimina
  10. Allau: No queda clara perquè o no existeix o en el diccionari no s'explica. Abans que aquesta obra havia publicat el mateix diccionari on la tercera llengua era l'eusquera. Penso que es tracta senzillament de divulgar el fang.

    ResponElimina
  11. No tenia ni idea de res del que expliques al teu apunt, per la qual cosa m'alegro molt d'haver-lo pogut llegir.
    Salut i que tinguis molt bon any!

    ResponElimina
  12. No sé com es diu en fang ni tinc temps per buscar-ho, així que ho diré en català:
    Que tinguis una bona entrada d'any i un Feliç 2012!!

    ResponElimina

Quelcom a dir?