A bodes em convides

Dels múltiples usos que es poden trobar per a un diccionari, aquest és molt original. 

El 20 de març del 2010, Bethany Irene Lundell i Joshua Perry Garver es van casar a la Houmas House Plantation and Gardens de Dawson (Louisiana). Dins dels actes del dia, van exposar un diccionari a la vista dels convidats i els van demanar que encerclessin les paraules que els recordarien aquell dia especial. No he assistit mai a un casament on es demani això, però intueixo que el resultat de l'experiment serà molt diferent depenent de l'hora en què els convidats encerclin paraules. Durant les primeres hores de la cerimònia potser impera un to afectuós, però a mesura que les manetes del rellotge avancen —i els gots es van omplint i buidant—  l'obra resultant pot ser no tan amorosa, però potser més divertida.

Confiem que l'exemple s'estengui a les bodes de les nostres contrades. Com a simple aficionat a la lexicografia catalana, em permeto recomanar algunes obres adients. Per a casaments clàssics, el Fabra de 1931-32 seria l'opció perfecta, escollint-lo en tapa vermella o marró depenent de la decoració de la sala. Per a bodes entre persones de diferents nacionalitats, comptem amb molts diccionaris bilingües, que faran les delícies dels familiars de les dues bandes. Per a enllaços balears, calen sens dubte els deu volums de l'Alcover-Moll. Exigeixen una taula més llarga, però diversos convidats poden participar de l'activitat alhora, repartint-se els volums. I si es preveu que la unió no durarà gaire, directament es pot optar pel verd Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer. Per a la resta de casoris, el DIEC farà molt bé el fet. Això sí, en tapa dura, que fa més patxoca.