Els diccionaris de llenguatge no verbal tenen un dels seus primers referents en La mimica degli antichi investigata nel gestire napoletano (1832) d'Andrea de Jorio. Aquest napolità, arqueòleg de professió, és considerat el primer etnògraf del llenguatge corporal. De Jorio observà com gestos fets amb les mans que apareixien en frescos de Pompeia i Herculà eren encara reproduïts pels carrers de Nàpols. Havien passat centenars d'anys entre els grecs que habitaren la zona i els napolitans vuitcentistes, però així com les paraules es passen de generació en generació, els gestos també. Tot i referir-se al llenguatge no verbal, el llibre era molt verbal: 380 pàgines de text amb només 19 d'il·lustracions.
 |
Una de les pàgines no verbals de La mimica
|
El dissenyador milanès Bruno Munari, anys després, va decidir actualitzar l'obra i crear un suplement no verbal del diccionari verbal italià. Així, l'any 1958 es va imprimir a Torí (per l'editorial Carpano, aficionada als vermuts), la primera edició del Supplemento al dizionario italiano, en un tiratge no venal. L'editorial Muggiani en va fer la primera edició venal el 1963, reeditada recentment per Corraini Editore, en edició multilingüe italiana-francesa-anglesa-alemanya.
L'obra continua prenent com a base la rica gestualitat amb les mans dels napolitans, que és plenament vigent en l'actualitat, com hi ha blocaires que demostren.
 |
| Exemple del gest "corna" al Supplemento |
Es nota que el llibre, a diferència de La mimica d'Andrea de Jorio, és obra d'un dissenyador. Cada gest (prop d'una cinquantena) es presenta a doble pàgina, amb una breu explicació quatrilingüe a l'esquerra i una foto en blanc i negre a plena plana a la dreta. Quant al contingut, la majoria dels gestos són coneguts pels catalans del segle XXI, fet que indica l'èxit universal de la mímica napolitana. Sembla que no només hem heretat d'ells el gust per la pizza.
Avui en dia existeixen molts d'altres diccionaris de llenguatge no verbal, alguns d'ells en línia, com The nonverbal dictionary de David B. Givens.
Avui en dia existeixen molts d'altres diccionaris de llenguatge no verbal, alguns d'ells en línia, com The nonverbal dictionary de David B. Givens.
PS: En Parèmies ens recorda una aportació catalana, en aquest cartell del Llenguatge dels signes de Joan Amades:Amades Manifest
Entrades
No és ben bé un diccionari de signes pròpiament dit, però Joan Amades també en va dir algunes coses i va fer alguns experiments ben visuals. Te'n recordes del manifest del 50 aniversari de la mort d'Joan Amades?
ResponEliminaAra sí que el recordo! Si vam anar plegats a l'acte...
ResponEliminaNo és un diccionari, però s'hi apropa molt, així que és molt pertinent. Ho afegeixo a l'apunt, esclar.
El cas és que som napolitans, no? No, si ja deia jo de certs comportaments mafiosos :P
ResponEliminaLa gestualitat prové d'antic, però els napolitans han preservat molt d'aquest llegat cultural. La màfia també és bastant internacional, em temo. :(
ResponEliminaNo sabia ni que existien... i m'encanta la idea!
ResponEliminaEls gestos sí que sabíem que existien, Carme. Els diccionaris només posen ordre a la realitat.
ResponElimina