30 de desembre de 2012

Antoni Maria Alcover a Londres fa 100 anys




Tot i que oficialment es va cloure fa 10 dies, no voldria donar per acabat aquest Any Alcover 2012 sense fer el darrer apunt de l'any sobre aquest apòstol de la llengua i adalil del diccionari, que va néixer fa 150 anys. L'excusa serà aquesta postal, inèdita, que va escriure fa 100 anys, quan ell en tenia 50, durant una eixida a l'estranger. Heus-ne aquí la transcripció:

Londres, 19 matx, 912.

Molt senyor meu i amic: en mon poder la seua de 2 d’abril. Li enviárem el nombre del Bolletí que demanava. En quant an allò del nom dels colors, bo sería que qualcú se’n ocupás. Ara per ara no tenc medis de ferho. – La carta de vostè degué arribá els dies que l’administrador enviaría els rebuts an els suscriptors de fora de Palma. Lo millor es que pagui a ca’n Verdaguer. – En quant a la carta de 2 de matx, que m’ha remesa l’Administrador desde Mallorca, me diu aquest qu’ha arretglat lo que vostè demana. – Ben content me fará si mos envia molts de centenars de cèdules plenes de paraules. Per moltes que n’envii, no mos ne afartará. – No cont tornar a Mallorca fins día 22 de juny.
Son afectíssim
Antoni Mª Alcover; pre.

La postal mostra un embarcador del riu Tàmesi al seu pas per Londres, i va adreçada a un dels molts col·laboradors del DCVB, en Josep Maria Llebaria nascut cap al 1870 a Falset, creiem. Porta data del 19 de maig de 1912 i es va enviar segellada amb un penic anglès a l'endemà. Antoni Maria Alcover, qui havia estat escollit primer president de la Secció Filològica de l'IEC feia un any, explica en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana que el 13 de maig de 1912 es va dirigir des de París on hi era des del 18 d'abril cap a Amiens, per anar a parar a Londres, on s'hi devia estar un parell de setmanes. El tema de les dates és complex. A l'Epistolari d'Antoni M. Alcover (1880-1931) a cura de Maria Pilar Perea —on recordem que aquesta postal no consta, apareix una primera carta londinenca adreçada a Joan Riutort de l'11 de maig de 1912, i també hi consta una carta del jesuïta Strassmaier on sembla indicar que Alcover arriba en tren des de París el dimecres 15 de maig. Tot plegat, la data concreta d'arribada a Londres no és clara. La de partença, més: en un escrit del 30 de maig diu que s'embarca cap a Bèlgica a l'endemà i el 6 de juny ja tenim una carta seva des de Brussel·les. A Londres, Alcover s'hostatjà al 57 de Warwick Road (Earl's Court), davant dels jardins Philbeach, en un allotjament de la Sra E. Claremont, recomenat per Strassmaier, qui a més li explica on ha d'anar per obtenir permís per oficiar missa.

Aquesta eixida londinenca té lloc enmig d'un dels seus viatges de formació lingüística, un dels "euroviatges filològics" d'Alcover. Durant aquests viatges, a Alcover li enviaven des de Palma la correspondència que rebia, i així es podia dedicar a anar contestant les missives una a una. Ni quan viatjava descuidava els afers de Palma.

Quant al contingut de la postal, és un exemple més de la personalitat infatigable de mossèn Alcover, que feia que s'ocupés no només de les qüestions científiques de l'obra que estava portant a terme, sinó també dels afers administratius més concrets. Per una banda, es refereix al tema dels noms dels colors, responent a una pregunta sobre aquest lèxic per part d'en Llebaria. També dins de la tasca d'arreplega de mots per al DCVB, Alcover li demana l'enviament de més cèdules de paraules destinades a la famosa calaixera lexicogràfica. En el cas de Llebaria, que estic estudiant en aquests moments, sé que li enviar més de 3.000 cèdules, en dues remeses, fet que el converteix en un col·laborador prou interessant de l'obra. Al costat d'aquestes qüestions, Alcover també li parla de l'enviament del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, la primera revista de filologia dels Països Catalans, i del pagament de rebuts. Adjunto a continuació un exemple d'aquests rebuts que es pagaven pel Bolletí, concretament un pagat l'abril de 1912, un mes abans de l'enviament de la postal, a la Llibreria Álvaro Verdaguer (Rambla, 5, davant del Liceu) o com diu mossèn Alcover, "ca'n Verdaguer", que és des d'on es gestionaven els subscriptors de fora de Palma:


Ara que a Mallorca amb el pla de Bauzà s'hi viu una rebrotada ideològica contrària a la seva parla natural, no és mal moment per recordar aquells que van fer tant per la conservació del nostre patrimoni lingüístic a les Illes. Entre ells, un dels primers, Antoni Maria Alcover.

 

9 comentaris:

  1. Finalment comences a treure algun profit del fons Llebaria! El detall de la factura, amb la línia gruixuda a la lletra "J" i per sota de l'import m'ha fet mal... de pensar com va quedar el plomí de l'estilogràfica amb que fou escrit!

    D'aquesta llibreria tinc uns quants llibres, la majoria del tercer quart del segle XIX.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quant a la llibreria, la numeració de la Rambla deu ser diferent, imagino. ¿El núm. 5 davant del Liceu? O la Rambla era més petita o no ho entenc.

      Elimina
    2. Suposo que abans cada Rambla tenia una numeració (La dels Estudis, la de les Flors...). Pot ser? :-)

      Elimina
    3. En alguns dels llibres editats per aquesta llibreria surt l'adreça completa: "Rambla del mig, 5"... així que, com bé intueix en Pàmies, segurament la numeració correspon a una part d'allò que avui anomenem conjuntament com les Rambles.

      Si que dóna una idea de la importància de la llibreria el fet que no calgués especificar la secció on es trobava.

      Elimina
  2. Gazo,
    Veig que d'una postal filològica en surt molta teca. Esperem la continuïtat del que pot ser una sèrie del fons Llebaria.

    ResponElimina
  3. Un bon matx és el que es juga a les Illes.
    Un matx que, si atenem als seus dos sentits reconeguts, és un matx contra un matx.

    Bon any de paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la trista raó. Desconeixia aquesta diversitat de matxos. Merci, Jordi.

      Elimina

Quelcom a dir?