8 de març de 2009

L'epistolari de Mossèn Alcover

D'ençà de la famosa calaixera de Mossèn Alcover fins als nostres dies, els mitjans de l'empresa lexicogràfica han avançat qui-sap-lo. Allà pel seu temps (Alcover moria l'any en què naixia el DGLC), ben poc hagués sospitat el lingüista manacorí que en un disc de dotze centímetres de diàmetre prim com una orella de gat s'hi pogués encabir el conjunt complet de cartes que va rebre entre 1880, any en què va començar a aplegar rondalles mallorquines, i 1931.

Aquest extens epistolari d'Antoni Maria Alcover i Sureda (16.140 documents) s'acaba de publicar en format CD-ROM gràcies a la tasca de la professora de Filologia catalana de la UB Maria Pilar Perea. Hi han col·laborat la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la UB, Linguamón-Casa de les Llengües, la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor i la Fundació Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló. L'edició és de la mallorquina editorial Moll, que va ser fundada per Francesc de Borja Moll, coautor del DCVB.

L'obra recull cartes, targetes postals, targetes de visita i qualsevol altre material epistolar conservat actualment en capses de fusta (el mateix Alcover ho classificà en vida) a l'Arxiu del Regne de Mallorca. D'entre els milers de documents, 638 van ser redactats per Alcover, com a còpies o com a esborranys mai enviats. Està tot transcrit i classificat segons els autors de les missives i segons les localitats des de les quals li van ser enviades. Navegant pel seu índex ens trobem, per exemple, amb vint-i-tres cartes que va rebre de Pompeu Fabra entre 1903 i 1917, on es parla tant de temes lingüístics com de qüestions pecuniàries. La majoria d'aquestes cartes Fabra li envià des del País Basc (Bilbao o Begoña).

Molts dels noms de la lexicografia del primer terç del segle XX hi consten: Fabra, Aguiló, Aladern, Bulbena, Monjo, Vogel..., així com d'altres intel·lectuals com Amades, Azaña, Benavente, Fages de Climent, Folch i Torres, Gaudí, Giner de los Ríos, Miret Sans, Montoliu, Oller, Eugeni d'Ors, Rubió Balaguer, Rusiñol, Toda Güell, Verdaguer..., fins a un llarguíssim etcètera de més de 3.000 emissors. Les cartes tracten sovint de la creació del DCVB. L'any del qual n'hi ha més és el 1906, el del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que Mossèn Alcover organitzà i presidí.

"Aquests materials ofereixen una visió molt més rica i complementària de la figura d'Alcover, del seu entorn i de la cultura, de la política i de la societat de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX", diu el text que acompanya el CD-ROM.

No deixa de ser paradoxal que les relacions epistolars de fa un segle es puguin conservar probablement amb més facilitat que els seus equivalents actuals: missatges de correu electrònic, SMS i d'altres formes de comunicació tan ràpides i efectives com efímeres.


També en parlen: Bloc de Lletres i Vilaweb.

Relacionat: Dilluns 9 de març, a les 18 h, a l'aula 0.1 de l'edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia, es presentaran Esplais de la meva llarga vida, els dietaris d'Irene Rocas (1861-1947), inèdits fins avui, i l'epistolari Alcover-Rocas (1911-1926). L'obra, editada en format CD-ROM per l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Palafrugell, ha anat a cura del filòleg Jordi Curbet i la professora del Departament de Filologia Catalana de la UB M. Pilar Perea. Irene Rocas va ser la corresponsal a Llofriu del DCVB.

6 comentaris:

  1. Fou un gran impulsor de la unitat de la llengua catalana; sembla ser que les picabaralles personals es van imposar a l'hora de titolar el DCVB. No m'extranya que comences escrivint en castellà.

    Si fos viu votaria el Jaime Matas.

    ResponElimina
  2. Tot plegat crec que té més matisos personals que no ideològics, benvolgut mucòfag, però l'opinió que acabes d'excretar és completament respectable.

    ResponElimina
  3. Anava a escriure una parida boníssima, però me n'abstinc. No fos cas que d'aquí a uns anys publiquin tots aquests missatges en un DVD a la glòria del Gazo.

    ResponElimina
  4. Ury, això és precissament el que jo faig (escriure parides)...vinga no tinguis vergonyeta que no li direm a ningú.

    ResponElimina
  5. Les vostres parides són un dels patrimonis més valuosos del bloc. Fan que s'accentuï el valor dels apunts. Per contrast, clar. :)

    ResponElimina
  6. Bona ressenya! Ja veig que no puc demorar més el submergir-me en l'epistolari!

    Gràcies Puigmalet!

    ResponElimina

Quelcom a dir?