4 de març de 2009

Obres completes de Pompeu Fabra, volum 4

A cap dels lectors del Gazophylacium li és estranya la figura de Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. D'uns anys ençà s'està portant a terme l'edició de les seves Obres completes, un recull que representa una fita essencial en la normalització de la llengua i la cultura catalanes. Aquí hem parlat en alguna ocasió d'aquest gran projecte editorial dirigit per Jordi Mir i Joan Solà. Dels volums que s'han publicat fins ara, voldria destacar-ne dos pel seu important contingut lexicogràfic. Ho faré en dos apunts diferents donada la importància d'aquesta obra.



El quart volum de les Obres completes de Pompeu Fabra va publicar-se el desembre del 2008, a cura de Mila Segarra i Albert Rico, i porta per títol "Obra ortogràfica. Manuals divulgatius (1925-1926)".

Per una banda, aquest volum presenta l’obra ortogràfica més important de Fabra: les Normes ortogràfiques de l’IEC (1913), una gran fita en l’ortografia normativa del català modern, i el Diccionari ortogràfic (1917). Quant a les Normes, no són una obra personal de Fabra ja que figuren com a document institucional de l'IEC, però, com podem imaginar, la intervenció del lingüista va ser essencial en la seva redacció. Del Diccionari ortogràfic es reprodueix la segona edició de 1923, que manté les característiques de la primera, però presenta correccions i addicions. També s'inclouen altres obres ortogràfiques fabrianes menys conegudes, com el Tractat d'ortografia catalana (1904), el Qüestionari Fabra (1911), primera redacció de les Normes, i la Proposta de reforma de les Normes ortogràfiques (1914), una obra inèdita fins ara. L'encarregada d'estudiar aquestes obres ha estat Mila Segarra.

Per altra banda, en aquest quart volum també es reediten els quatre manuals divulgatius que l'autor publicà a Barcino: Ortografia catalana i Les principals faltes de gramàtica, de 1925, i el Diccionari ortogràfic abreujat i La conjugació dels verbs en català, de 1926. També s'inclouen les onze lliçons que Fabra va publicar al Butlletí dels Mestres l'any 1931. L'encarregat de l'estudi d'aquests manuals i articles ha estat Albert Rico.



Sempre que ha estat possible, les obres es reprodueixen en edició facsímil, cosa que, al meu parer, encara fa més interessant l'edició, ja que es poden copsar amb més fidelitat l'estil i característiques de les obres originals.

5 comentaris:

  1. Puigmalet, vigila que no t'agafi una sobredosi pompeufabriana!

    ResponElimina
  2. La veritat és que aquestes Obres completes estan ben editades i eren completament necessàries. I en Miquel i Planas segur que se les compraria. :)

    ResponElimina
  3. Fabra és Déu i Puigmalet el seu profeta. Crec que, amb tanta devoció, has pujat de categoria.

    ResponElimina
  4. Puigmalet, això que dius és gairebé impossible... pel Miquel i Planas el català de Pompeu era la "llengua badalonina" :(

    ResponElimina
  5. Uri, imagino que et refereixes a les categories gramaticals. Som mones gramaticals, naltros.

    Atès el seu bel·ligerant antinormisme, Xavier, és poc probable que ho fes. Feia broma en referència al darrer apunt del Piscolabis librorum.

    ResponElimina

Quelcom a dir?