Suplement Cultura de l'AVUI, 21 de març de 2009. En Màrius Serra, en la seva columna setmanal de Motacions, desplega mots contra la decisió del Termcat d'adoptar bloc amb ce de català. A banda de citar l'autoritat d'en Bibiloni, en Serra exposa dues raons, que són:
1. Arreu en diuen blog: En més d'una ocasió m'he referit a aquesta afirmació, que crec que no respon als fets. Ni és certa a Catalunya, on evidentment no és així, ni és certa en d'altres bandes, com mostra la fitxa terminològica de la neoloteca del Termcat:
2. La terminació en -g no ens és aliena. En català, actualment, ni el final en -og ni el final en -oc no ens aliè. De fet, consultant el Diccionari invers de la llengua catalana (el DIEC capgirat) trobem 106 paraules amb la terminació -oc, i 13 amb la terminació -og. Res d'això ens és aliè, però semblaria que una terminació és menys aliena que l'altra, si això tingués algun sentit com a argument.
Com he indicat en d'altres ocasions, estic segur que hi ha bons arguments en les dues postures, però aquests dos de l'escrit del passat dissabte no em semblen pas dels millors, i així en deixo constància. En Serra tampoc indica, i és comprensible des de la seva posició, que el diccionari de l'Enciclopèdia també admet bloc, i que el Termcat ha acceptat recentment apunt, mot que continua el joc metafòric de bloc i s'aparta de l'original anglès post.
No sé si enguany els catosfèrics de Granollers tindran ganes de tornar a combatre sobre això, però el tema, malgrat el pas del temps, no sembla esgotar-se.
Com he indicat en d'altres ocasions, estic segur que hi ha bons arguments en les dues postures, però aquests dos de l'escrit del passat dissabte no em semblen pas dels millors, i així en deixo constància. En Serra tampoc indica, i és comprensible des de la seva posició, que el diccionari de l'Enciclopèdia també admet bloc, i que el Termcat ha acceptat recentment apunt, mot que continua el joc metafòric de bloc i s'aparta de l'original anglès post.
No sé si enguany els catosfèrics de Granollers tindran ganes de tornar a combatre sobre això, però el tema, malgrat el pas del temps, no sembla esgotar-se.
Més: Sobre la incompresa metàfora, El vell combat entre bloc i blog, El combat bloc/blog i un dels apunts més visitats d'aquest bloc: Bloc, blog o altre mot.
PD: El Cultura de l'AVUI de la setmana següent, 28 de març de 2009, es fa ressò d'aquest apunt (clicar per augmentar):
Més: Una visió llunÀtica del mateix article d'en Serra. :)
PD: El Cultura de l'AVUI de la setmana següent, 28 de març de 2009, es fa ressò d'aquest apunt (clicar per augmentar):
Més: Una visió llunÀtica del mateix article d'en Serra. :)
Entrades
No recordo que vaig dir en els altres comentaris coreferents al tema susdit, però m'hi reafirmo, vist que no apareixen noves argumentacions que gira, que tomba, la discussió. :-)
ResponEliminaNo sóc lexicògraf, però no m'estic de dir la meva. Jo des del primer dia m'he sentit còmode amb el mot "bloc", que no violentava gens el meu vocabulari habitual. Sóc enemic dels neologismes perquè sí i no em desagrada que s'adoptin formes sorgides dels propis usuaris, si tenen un rerefons raonable. Al cap i a la fi, totes les llengües van ser creades en gran part pels propis parlants, en èpoques que no hi havia filòlegs de guàrdia.
ResponEliminaMentre Catalunya continuï dividida en aquests dos blocs, sempre estarà bloquejada.
ResponEliminaAIxò del blog ja sembla un gag.
Nota cultural: La paraula del dia d'avui,a A word a day (versió original anglesa del Rodamots), és portmanteau. M'ha fet gràcia perquè blog és un portmanteau, o sia "a word coined by blending two or more words". Com molts sabeu, el mot anglès prové d'ajuntar web i log.
ResponEliminaA part de les inspeccions als restaurants, jo el que faria és tancar tots els blocs i els diaris que fan servir 'blog'. Així s'acabaria la broma.
ResponEliminahehe
Quan el Serra diu que la terminació no és aliena el que vol demostrar és que el canvi de 'g' a 'c' no és necessari, però no és això, nois, no és això. No es canvia la 'g' per la 'c' perquè la terminació en 'og' ens sigui aliena; la 'g' no es canvia, el que es fa és una assimilació metafòrica del mot.
Gazo, no ets un bon pedagoc, doncs ja des del pròlec de la teva argumentació, hauries de predicar, amb l'exemple. Això del bloc/blog és com un iceberc, doncs sota la lluita entre un llenguallarc i un demagoc, s'hi amaga la raó dels acadèmigs que van amb esmòquinc (blog) i el màrquetinc dels que duen el pèl llarc (bloc). Em pensava que això dels semiòlecs i lexicòlecs tenia normes, les del Fabra, però sembla que mana l'ús popular. Tot plegat, m'he quedat ben carallarc.
ResponEliminaÉs amarc veure lluitar lexicòlecs, pedagocs, paremiòlecs, grafòlecs, bibliolecs i sociòlecs, com si fossin un pinc-ponc de teòlecs. No us feu mal sanc.
Per solventar l'entuerto, reitero la proposta BLOB, que és un portmanteau de BLatero i Oblectatio, mots de llonga arrel llatina i que venen a definir perfectament això de les bitàcores.
Ui... una batalla més en la guerra blog/bloc.
ResponEliminaAh, jo no hi entenc gens ni mica, però utilitzo blog perquè per mi un bloc és una llibreta de notes i punt.
ResponEliminaNo m'agrada gaire "post" però encara menys "apunt" (ecsss!) i prefereixo "article", "escrit", "entrada", tot i que a vegades també "post" com a sinònim. Mai faré servir apunt perquè ho trobo molt lleig.
Al meu bloc (una llibreteta amb espiral a dalt i de pàgines de color taronja que vaig comprar a un "Tot a euro") hi poso apunts tipus: el telèfon de fulaneta, la llista del supermercat, etc.
Quan jo em trenco la closca per fer un preciós article en que canto les meravelles de Messi, Eto'o, Xavi i Iniesta, i l'omplo d'imatges (robades de la premsa esportiva)... o quan faig unes fotos a unes espelmetes que em queden la mar de "cuques" i hi poso música d'els Beatles i els Pets (en Lluís Gavaldà té una versió preciosa d'In my life) amb la barreta del Goear i tal... això, ho sento molt però no és "un apunt".
Un bloc és una llibreta!!!
Sobre apunt: El Termcat, en una nota a la seva fitxa terminològica, obre la possibilitat a emprar d'altres termes: "Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article."
ResponEliminaAssumpta, creus que entre un bloc de marbre i un bloc de notes hi ha molta semblança? Entre un bloc de cases i un bloc de pisos n'hi ha més, tot i que tampoc es tracta del mateix. La polisèmia i les metàfores són recursos vells com el parlar, i la mar de freqüents.
Assumpta, llavors tampoc pujaríem els ports de muntanya, perquè al port hi ha els vaixells... i punt.
ResponEliminaA mi, tot el que m'humanitzi els blocs de càlcul i coses semblants, sempre m'agradarà.
Eps, que ja dic que jo no hi entenc gens d'això, la meva és, tan sols, l'opinió "de la gent del carrer" :-)
ResponEliminaI és clar que hi ha els blocs de formigó i els blocs de pisos però, casualment, no és per aquests que em diuen que "he de dir BLOC" si no que l'analogia la fan amb els "blocs d'escriure" i, en la meva modestíssima opinió als blocs d'escriure no s'hi poden veure vídeos, per exemple.
I en quant a "apunt", quan fa anys i anys i anys i més anys que tothom va dient "post" i qui no ho fa (jo, per exemple) diem "escrit" o "article", ara surt aquesta parauleta que em recorda a les meves llunyanes èpoques univeristàries.
Però tot això que dic, ho dic amb tot el respecte del món, que ja sé que hi ha gent que hi entén molt d'això però a mi, personalment, no m'agrada pensar que allò meu és un Bloc d'apunts :-)
Malgrat la teva decisió forassenyada et respectem, Assumpta ;)
ResponEliminaAl Pàmies li passa tres quarts del mateix i fa anys que també el respectem, més o menys...
Jajaja jo també us respecto a vosaltres :-))) I MOLT!! ;-)
ResponEliminaPerò sóc tossuda de mena :-)
De fet, passo per aquí perquè us vaig descobrir amb el Joc Literari Cent d'en Tibau i vaig pensar que aquí hi podria aprendre moltes coses... i, a més, us vareu portar genial amb les pistes :-)
Jo crec que hem d'inventar una nova variant del català on cada cosa i cada concepte tingui una única paraula.
ResponEliminaEls xinesos no tenen milers de caràcters? Doncs fem que el català tingui milions i milions de paraules i les fem servir cada dia.
:)
Us recomano l'escrit que Gabriel Bibiloni va publicar a la revista Llengua Nacional just quan es va iniciar aquesta polèmica. El podeu consultar al web http:/llenguanacional.lesrevistes.cat. Apa, més llenya al foc!
ResponEliminaEn l'enllaç que he posat en l'apunt en el nom "Bibiloni" es pot trobar aquest article directament. Una cosa és discrepar i l'altre no voler saber les raons de l'altre.
ResponEliminaEls arguments del Bibiloni es poden resumir en: "els que pensen com jo i fan servir blog tenen criteri; la resta, no té criteri" :)
ResponEliminacompro l'Avui els dissabtes i sempre hi estas ficat, avui amb el vlok del M.Serra, i que duri.
ResponEliminaHome, tant com sempre... Salut, vlokaire!
ResponEliminaBenvolgut Puigmalet, al llunÀtic també he fet referència a l'article d'en Serra (http://llunatic.blogspot.com/2009/03/blog-vs-bloc.html), però en aquest cas per mostrar-m'hi a favor. Perquè, a veure: si el terme és "bloc", nosaltres som "blocaires", i per tant "bloquegem", oi? Doncs a mi no m'agrada "bloquejar" res, ans al contrari: prefereixo que les paraules flueixin a través de la xarxa... I si no, doncs com suggeria al meu "apunt": traduïm web-log per "bitàcola de xarxa" (literal de l'anglès) i fem com ells: "bitàcolax", "xarxàcola", "xarxabit" o com vulgueu.
ResponEliminaJa t'he llegit, ja. Crec que hi ha arguments per defensar 'blog', però aquests dos del Serra no són dels més consistents.
ResponEliminaEl derivat 'blocaire', malgrat s'opti per 'bloc' o 'blog', és la forma més usada en català. Formes com 'bloguer', 'blogaire' o 'bloguista' (com recomana en Bibiloni) no són tan usades. Si fas un cop d'ull al Sr. Google en català ho veuràs.
No crec que ningú bloquegi ni bloguegi res. La gent bàsicament navega pels blocs (o blogs) i escriu posts o 'apunts', que és la parella metafòrica del 'bloc'.
Sóc traductor de programari i, digui el que digui el termcat jo trio el que crec que s'escau millor en cada cas.I ho sento per la paraula bloc, però com allunya tant el que vull dir (bloc ja està prou ocupada de significats) les meves traduccions porten i portaran el mot blog.Així que serà el que veurà la gent quan faci servir les traduccions fetes per un servidor.
ResponEliminaSegur que els usuaris dels teus programaris agrairan que no usis una paraula tan "ocupada de significats" i que sembla generar tanta confusió com ara 'bloc'. Visca els mots unívocs i mori la polisèmia!
ResponEliminaNo crec que en el meu apunt "Blog vs. Bloc" em contradigui. En primer lloc, exposo la meva opinió: considero que Blog és un terme filològicament millor que Bloc. En segon lloc, constato que, més enllà de les polèmiques, els usuaris fem servir els dos sense problemes. En tercer lloc, que davant aquesta constatació i veient que totes dues parts tenen arguments vàlids, per què els encarregats de la llengua trien una sola opció? Resumint: encara que consideri més vàlid Blog, crec que la lexicologia catalana hauria de tenir en compte ambdós termes. Si no, els usuaris de Blog seguirem entossudits en demostrar la seva vàlua, perquè sembla que normativament estiguem errats en fer-lo servir quan no és així. O bé tots dos són igual de vàlids, o bé ens inventem un nou terme.
ResponElimina