4 de març de 2013

Els falsos noms dels autònims



Fer diccionaris és una tasca llarga en el temps i laboriosa en la confecció. Aquesta obvietat es concreta constantment quan veiem les produccions lexicogràfiques que van apareixent en el mercat editorial. Una de les darreres, apareguda aquest 2013, és el Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració. Publicada per Pagès, aquesta obra és d'Albert Manent i Josep Poca, dos autors amb una llarga trajectòria de coneixement cultural del país. El diccionari recull la gens menypreable xifra d'uns 7.500 pseudònims a partir d'uns 4.500 creadors, i és una valuosa actualització de l'obra Els pseudònims usats a Catalunya de Josep Rodergas (Barcelona: Millà, 1951), que en recollia, fa més seixanta anys, uns 3.800. Una altra obra que tenim, anterior en el temps, és Cinc-cents pseudònims catalans de Joan Givanel (Barcelona: Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 1934). 

Els pseudònims són l'altra banda del mirall dels autònims, que són els noms reals dels autors que utilitzen normalment pseudònims. Però també tenim pseudònims d'autors que normalment no n'utilitzen. Uns i altres pertanyen bàsicament a gent del món de les lletres i de les arts, on les obres creades se signen, a diferència dels cuiners amb els seus plats. Així, al Manent-Poca —nom suggerit amb encert per Diari d'un llibre vell—, trobem falsos noms que provenen d'escriptors, pintors, actors, músics, cineastes... Fullejant el pràctic índex final de noms, un se sorprèn de casos particulars d'autors que eren creadors obsessius de pseudònims. Un cas palmari és Josep Carner, de qui se n'han registrat 52. 

La lexicografia no s'escapa de l'inventari. Així trobem registrats els pseudònims de Pompeu Fabra, mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll, Jaume Àngel Saura... Aquest darrer, autor del diccionari noucentista més reeditat, va utilitzar els curiosos falsos noms d'Eblid-ben Aram o Berenguer de Montgat, entre d'altres.

Tot i que Manent i Poca inclouen des d'autors de fa anys i panys fins a creadors actuals Jordi Évole com a El Follonero, posem per cas—, es tracta d'una obra colossal però que necessita anar-se ampliant i perfeccionant. Això avui en dia no és tan difícil, i els autors posen a la disposició dels lectors l'adreça pseudonimscatalans@tinet.cat destinada a aquesta funció (jo ara mateix els escriuré per informar-los que l'il·lustre pratenc Jaume Codina i Vilà va utilitzar de jove el pseudònim Nocadi, anagrama del cognom). I si voleu fer-ne un tast, aquí en teniu alguns fulls, gentilesa dels editors lleidatans.

4 comentaris:

  1. L'aniré a buscar un dia d'aquests. És imprescindible per treballar sobre cultura catalana.

    ResponElimina
  2. Albert Manent porta molts anys fent molta, molta feina. I molt bona.

    ResponElimina
  3. En sou molts, que feu feina de formigueta als Països Catalans. I que duri.

    ResponElimina

Quelcom a dir?