27 de gener de 2014

La mania pels diccionaris era fora mida:


"Quan vam fer el viatge que ens va dur a la convenció d'editors europeus que l'homenatjava, a la qual va dur-me com a secretari personal, i val a dir que mai havia fet tant de secretari i mai n'he tornat a fer tant, el mestre va vestir tots i cadascun dels dies la mateixa roba i, com que jo carretejava la seva maleta, que pesava com un mort, vaig acabar demanant-li què hi portàvem.  


El de sinònims, el de mots dialectals, el de rimes, l'invers, el de locucions i frases fetes, tres o quatre de terminologia científica, tant arcaica com neològica, dos glossaris d'autors medievals, el diccionari de símbols, el de mites, el de filosofia, el biogràfic d'artistes, el de literatura, el de figures retòriques, el Duden, el de noms propis i malnoms, el de renecs, el d'onomatopeies, el d'aforismes...".
Josep Pedrals, Escola italiana (Barcelona: Edicions 62, 2003), p. 66. 

El poeta Pedrals té també un grup de música, Els nens eutròfics, amb lletres tan curioses com la del tema "Subterrània".


2 comentaris:

  1. Cada vegada que sento aquesta cançó em pregunto com són capaços de memoritzar-la...

    ResponElimina
  2. Dilluns vaig veure recitar en Pedrals al Prat. A banda de ser un virtuós del vers, té els poemes ben apresos. La meitat ni els llegia. Un crack.

    ResponElimina

Quelcom a dir?