8 d’octubre del 2014

El diccionari de Joaquim Civera en fascicles

Joaquim Civera segons Salvador Mestres

Que el Nou diccionari català-castellà de Joaquim Civera i Sormaní (1886-1967) es publiqués en fascicles no és cap raresa. Allò rar és que els fascicles hagin arribat solts als nostres dies, igual que passa amb el molt més conegut diccionari Fabra. El sentit comú portava a la majoria de gent que tenia la paciència de seguir setmana rere setmana aquestes publicacions a fer-ne l'enquadernació recomanada al final. Aquesta acció provocava que l'estat dels fascicles originals es modifiqués, fent-ne, com a mínim, desaparèixer les cobertes de cada quadern.

Aquest diccionari es publicà setmanalment, sense data al peu d'impremta, a càrrec de la barcelonina  Impremta Ràfols,  i dins de la col·lecció "La novel·la nova". La sèrie setmanal de "La novel·la nova", que durà de 1917 a 1923, portà l'impressor vilanoví Rossend Ràfols i Muntané a publicar 264 títols, dins d'una gran iniciativa per popularitzar la literatura catalana.

Anuncis de l'obra a la contraportada de diferents fascicles

Si fem cas dels anuncis, la publicació completa constava d'uns 15 volums setmanals, a 30 cèntims cadascun, amb un total d'entre 40 i 50 mil paraules recollides. A les nostres mans han arribat 15 fascicles, que arriben fins a la paraula "precipitació". Desconeixem si la sèrie s'interrompé aquí o es publicà fins al final, resultant-ne una obra completa de bastants més fascicles. 

Com indica el títol, es tracta d'un repertori bilingüe, català-castellà, que segueix les ja centenàries "Normes ortogràfiques" de l'IEC. En la majoria d'entrades trobem només l'equivalència en castellà; en algunes, es defineix el concepte. Sobre el tipus de lèxic recollit, diu Civera al prefaci (p. VII): 
"Aquest nou diccionari el considerem útil per a tots els catalans. Els homes de carrera, els comerciants i els homes de negoci, trobaran els mots tècnics necessaris per a l'exercici de llur ofici o professió. Havem recollit moltíssims mots tècnics i científics que no figuren en cap diccionari català".

Coberta del primer quadern
Portada del primer quadern
Primer full del diccionari
Cobertes dels fascicles 15 i 14
Darrer full del 15è fascicle, la pàg. 360.

Aquest diccionari s'acabà publicant, igualment sense data al peu d'impremta, en un sol volum. I anà seguit de l'equivalent castellà-català, bastant més breu. La 3a edició d'aquesta obra, revisada i augmentada, es publicà el 1931. Abans tenim, però, dues edicions sense datar. La 1a i 2a edició en un sol volum té un text d'esmenes al final que ens ajuda en aquest detall. Diu: "Havent-se publicat la segona edició del Diccionari Ortogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans, quan ja s'havien publicat els primers quaderns d'aquest Diccionari,  cal fer algunes esmenes". La 2a edició del Diccionari ortogràfic de Fabra és de 1923. Hi ha, també (gràcies, Xavier), un anunci de La Vanguardia del 3 de novembre de 1921 (p.7) que indica que s'han començat a editar els primers quaderns. Sembla així que el diccionari català-castellà en fascicles es començà a publicar el 1921, tot i que l'edició en un sol volum que inclou català-castellà i castellà-català no apareix abans del 1923.

Coberta d'una de les edicions en un sol volum posterior

4 comentaris:

  1. Ens sembla que això dels fascicles és una cosa molt moderna i ja es feia des del s. XIX amb molt d'èxit!

    I com dius tu, és curiós que algú finalment no l'arribésa enquadernà com fa tot bon col·leccionista que pacientment va recollint un a un els fascicles al quiosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels fascicles és mínim del XIX segur. El diccionari quintilingüe de 1839 també.
      Com apunta Mauleta, deu ser una col·lecció incompleta i per això no es va enquadernar.

      Elimina
  2. Interessantíssima, aquesta represa del Gazophylacium (esperem que pugui ser més sovintejada) i sensacional aquesta troballa dels fascicles (llàstima que la col·lecció sigui incompleta: ara que, ben mirat, potser és només gràcies a aquest fet que es conservin com a fascicles i no pas com un diccionari relligat).

    Molt interessant també l'esment de la 2a edició del Diccionari ortogràfic de Fabra. Ja se sap que les edicions sense datar són el petit infern en vida de les persones que ens interessem per la història dels llibres.

    Per cert, un amic ben curiós aquest que dius que es dedica a regirar vanguàrdies velles… ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs Mauleta, potser no t'ho creuràs però aquest de les vanguàrdies potser el coneixes i tot. Si no fos el cas, algun dia te'l presentaré. :D

      Elimina

Quelcom a dir?