L de lexicografia

I de Labèrnia, Lacavalleria, lema, lexema, lèxic, lexicologia, Lledó, llengua, lletra, llibre, Llombart, lingüística, locució...

-----

Aquesta lletra ela va rodejada per diversos iconòfors fàcils d'identificar: una lectora llegeix un llibre davant una llar de foc. Hi tenim dos personatges que apunten la mirada en la mateixa direcció i quasi en el mateix angle: la lectora absorta per la lectura i el gat embadalit davant el foc. En aquest cas el dibuix d'Apel·les Mestres és de 1888.

Lexicògraf segons Bierce

"LEXICOGRAPHER, n. A pestilent fellow who, under the pretense of recording some particular stage in the development of a language, does what he can to arrest its growth, stiffen its flexibility and mechanize its methods. For your lexicographer, having written his dictionary, comes to be considered "as one having authority," whereas his function is only to make a record, not to give a law. The natural servility of the human understanding having invested him with judicial power, surrenders its right of reason and submits itself to a chronicle as if it were a statue. Let the dictionary (for example) mark a good word as "obsolete" or "obsolescent" and few men thereafter venture to use it, whatever their need of it and however desirable its restoration to favor -- whereby the process of improverishment is accelerated and speech decays. On the contrary, recognizing the truth that language must grow by innovation if it grow at all, makes new words and uses the old in an unfamiliar sense, has no following and is tartly reminded that "it isn't in the dictionary" -- although down to the time of the first lexicographer (Heaven forgive him!) no author ever had used a word that was in the dictionary. In the golden prime and high noon of English speech; when from the lips of the great Elizabethans fell words that made their own meaning and carried it in their very sound; when a Shakespeare and a Bacon were possible, and the language now rapidly perishing at one end and slowly renewed at the other was in vigorous growth and hardy preservation -- sweeter than honey and stronger than a lion -- the lexicographer was a person unknown, the dictionary a creation which his Creator had not created him to create.

   God said:  "Let Spirit perish into Form,"
And lexicographers arose, a swarm!
Thought fled and left her clothing, which they took,
And catalogued each garment in a book.
Now, from her leafy covert when she cries:
"Give me my clothes and I'll return," they rise
And scan the list, and say without compassion:
"Excuse us -- they are mostly out of fashion."
                              Sigismund Smith

Ambrose Bierce, The devil's dictionary

El misantrop i periodista Ambrose Bierce (conegut com a "Bitter Bierce") va néixer un dia de sant Joan de l'any 1842 a Meigs County (Ohio) i en teoria deu haver mort, però no se'n té constància. L'any 1913 va creuar la frontera mexicana amb dos mil dòlars en or i el seu rastre es va esfumar... Deliciosa és la lectura del seu satíric diccionari. Aquest meravellós llibre es pot trobar en castellà (Valdemar, 1993), però no en català. Editors!


Al final d'aquesta citació apareix el poeta Sigismund Smith, que forma part d'una rècula de personatges il·lustres de la cultura anglòfila bierciana: "Durang Gophel Arn", "Borey the Bald", "Armit Huff Bettle", "Anonymous Bink", "Oglum P. Boomp", "Orpheus Bowen, "Marth Braymance", "Hassan Brubuddy", "Conmore Apel Brune", "J.H. Bumbleshook", "Salder Bupp", "Xamba Q. Dar", "Ambat Delaso", "Chauncey Depew", "Pollo Doncas", "Barel Dort", "Pobeter Dunk", "Booly Fito", "Bissel Gip", "Bootle P. Gish", "Apuleius M. Gokul", "Orrin Goof", "Richard Gwow", "Hannibal Hunsiker", "Halcyon Jones", "Opoline Jones", "Jarn Leffer", "Baruch de Loppis", "Mumfrey Mapple", "Jupter Muke", "Bugul S. Purvy", "J. Milton Sloluck", "Giacomo Smith", "Juan Smith", "Polydore Smith", "Sigismund Smith", "Stromboli Smith", "The Reverend Dr. Mucker", "M.P. Nopput", "Blary O'Gary", "Naramy Oof", "Jared Oopf", "Orm Pludge", "Romach Plute", "Balthasar Pober", "Alexander Poke", "Porfer Poog", "Bartle Quinker", "Tinley Roquot", "Lavatar Shunk", "Dudley Spink", "Arbley C. Strunk", "Offenbach Stutz", "Fernano Tapple", "The Roaring Gimlet", "Toodles", "Venable Strigg", "Fogarty Weffing", "Wauky De Woggy", "Joel Spate Woop", "Jorrock Wormley", i "John William Yope". (Llista de Funny Names Folio)

Traïció personal: Lexicògraf, n. Tipus pestilent que, amb el pretext de registrar alguna etapa particular del desenvolupament d'un idioma, fa tot el que pot per detenir el seu creixement, enravenar la seva flexibilitat i mecanitzar els seus mètodes. (continua, però ara mateix fa una mandra...)

El bitòleg

El mallorquí Benjamí Villoslada Gil és bitòleg. De fet és "el bitòleg". Conrea la informàtica, però ell prefereix anomenar-la bitologia, per això que els informàtics remenen bits. Aquesta reivindicació neològica sempre m'havia fet gràcia i havia seguit esporàdicament el seu bloc Bitassa a lloure (aquí explica el perquè d'aquest nom). També és un dels fundadors de Menéame.

Ahir el vaig sentir en la conferència inaugural de les XXII Jornades internacionals per a professors de català, sota el suggestiu títol "Les comunitats són converses". La qüestió era explicar l'origen i evolució d'algunes comunitats virtuals que estan més o menys relacionades amb el català.

La primera sorpresa va ser l'escriptori del seu ordinador, un cub giratori a la pantalla que permetia jugar amb quatre escriptoris alhora, si no ho vaig entendre malament. Tecnologia lliure de Linux. Es diu Gnome i pertany al sistema operatiu Ubuntu. Molt maco. I en lloc de fer la presentació amb un powerpoint, utilitzà una eina del Firefox, ScrapBook, que permet emmagatzemar i organitzar pàgines web en un menú lateral. Una manera diferent de donar suport a allò que explicava.

Començà la comunicació amb el primer llibre on apareix el concepte de comunitat virtual, The Virtual Community (1993) de Howard Rheingold. Entre d'altres coses, ens parlà d'una de les més velles comunitats, The Well (Whole Earth 'Lectronic Link), operativa des de 1985! També comentà la craigslist i d'altres clàssics de la primera xarxa. Dic primera xarxa, però en Benjamí ocupà una bona estona criticant el concepte 2.0., un pèl magnificat pels mitjans, sembla. Quant al català es referí principalment als grups de Google groups en català, operatius també des de fa molt de temps i a les llistes de distribució de la RedIRIS, en especial a Zèfir, llista de la qual sóc membre de fa anys. Ens explicà l'experiència amb Menéame i acabà amb el manifest cluetrain ("markets are conversations. talk is cheap. silence is fatal"), que donà sentit al títol de la conferència. Passo per alt altres coses, que aquest bitòleg n'explicà moltes. Per algú que fa poc que remena blocs com jo, va ser una ocasió per aprendre bastants cosetes.

El diccionari de la llengua literària de Pompeu Fabra (I)

Al cinquè volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, s'han inclòs els quatre únics fascicles (67 pàgines) que es van arribar a fer -dos van ser impresos i els altres dos es van quedar en galerades- del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, aturat per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Els compiladors de les Obres completes, Jordi Mir i Joan Solà, creuen que aquests fascicles són de Fabra, ja que el seu Diccionari general de la llengua catalana (1932), n'és una versió pràcticament idèntica, amb una mica de reducció dels continguts.

Aquesta obra s'havia de titular Diccionari de la llengua literària i la Secció Filològica hi treballà del 1918 al 1924, ocupant-se de les lletres a, be i ce. El va redactar Fabra, ajudat de Manuel de Montoliu i Carles Riba i els dos primers plecs van ser impresos en plena dictadura, però la tasca no prosperà. Llavors Fabra va decidir, d'acord amb l'editor Antoni López Llausàs, de confeccionar un diccionari no tan ambiciós, el conegut diccionari Fabra de 1932.

Si es clica la imatge lateral es pot veure l'article sobre aquest tema de Lluís Bonada, que va aparèixer a El Temps (núm. 1.234, crec). En un proper apunt mostrarem alguns fulls d'aquest diccionari que mai existí i els compararem succintament amb el Fabra del 32.

(Notícia facilitada per un gentil bibliòfil terrassenc)

Euralex 08 - dies 4 i 5: Donnez un oeuf à un esclave, il vous demandera un boeuf

Confesso que he assistit a poques de les exposicions dels dos darrers dies. Les ganes d'evasió han pogut finalment amb la passió lexicogràfica de l'Euralex 08.

Per una banda, vaig ser testimoni d'una comunicació molt tècnica dels estàndards ISO aplicats a la producció i comercialització de diccionaris. L'ISO 1951:2007 regula la presentació d'entrades als diccionaris. Potser al final ni la lexicografia s'escaparà d'això, que està just començant ara, però entre els assistents hi havia més d'un escèptic en aquesta qüestió.

Per altra banda, vaig aprendre molt d'una comunicació sobre diccionaris bilingües. L'autora defensava la idea que existissin diccionaris bilingües fets per als traductors, on s'indiqués la charge culturelle partagée (era en francès) dels mots. Aquest concepte de càrrega cultural del mot juntament amb el de la subcultura de l'usuari (per la seva edat, zona geogràfica, etc.) és especialment pertinent quan es tracta de realitats culturals allunyades de la pròpia. Ella es referia al cas de l'àrab i ens va posar tot d'exemples de realitats polítiques i religioses àrabs que no eren ben tractades en els diccionaris bilingües. El títol d'aquest apunt està tret d'aquesta presentació. Curiosament en català també podem mantenir la rima entre ou i bou, dues realitats tan allunyades que no deixa de ser curiosa la coincidència.

Aquest congrés ha estat una oportunitat per aprendre molt i molt. A excepció d'un servidor, el bo i millor dels diccionaristes de trenta països diferents s'han reunit aquesta setmana per compartir els seus projectes. Potser un altre any em decideixo a comunicar-hi i tot. Estic segur que el tema dels iconòfors, per exemple, és un gran desconegut per a molts d'aquests especialistes.

A banda de la qualitat dels participants, és de destacar que a Barcelona tenim una de les poques universitats del món que porten el nom d'un lexicògraf, el nostre Pompeu Fabra i Poch. Potser a Barcelona hi ha millors instal·lacions, però, en aquest cas, cap lloc era més adient que la UPF (en la imatge superior, el pati de l'edifici Roger de Llúria on tenien lloc tots els coffee breaks).

Euralex 08 - dia 3: D'alpendes, barajones i sfongia

El tercer dia d'immersió lexicogràfica a Euralex va tenir un ponent d'excepció (i d'accepció, que és lexicògraf): l'acadèmic castellà José Antonio Pascual. Aquest salmantí, vicedirector de la RAE, va ser col·laborador de Joan Coromines. De fet el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico es coneix habitualment com el Coromines-Pascual. Des del 2002 dirigeix el Diccionario histórico de la lengua española, el projecte més important actualment de la RAE. La conferència anava sobre exemples de mots que apareixen en determinades èpoques, estan temps sense aparèixer, i després ho tornen a fer (la discontinuïtat històrica dels mots). Aquesta reaparició es pot deure a que un escriptor contemporani, per exemple, sigui fan de Cervantes i recuperi dins de la seva obra mots de fa quatre-cents anys. Però aquesta qüestió teòrica era el menys important. Allò més captivador va ser la seva oratòria i la capacitat de transmetre l'amor per les paraules. La història de mots en desús com alpende, barajón, estoyo, decibir, caler..., es barrejava amb la història del propi Pascual en un exercici comunicatiu magistral. Aquest senyor porta quaranta anys investigant el mot muralla... Una delícia.

Parlant de la RAE, durant aquest congrés hi ha una exposició de diccionaris castellans. Són de la col·lecció personal de la professora Paz Battaner, i hi trobem les tretze primeres edicions (si no m'erro) del DRAE, tots oberts pel mot diccionari. Així fan més maco, com els rellotges que marquen les deu i deu. La imatge d'aquest apunt és la portada del primer d'ells, el que es coneix com a Diccionario de Autoridades (1726). Llàstima que no van demanar-me exposar diccionaris catalans...

A part d'això també he assistit a moltes d'altres conferències (paper presentations, es diuen). Una sobre la relació entre la definició de l'article lexicogràfic i el coneixement enciclopèdic, amb exemples molt bons en les definicions de primats, ara que l'any vinent serà l'any Darwin. Una altra sobre com escriure definicions lexicogràfiques en eusquera, que és una llengua que té el nucli de l'oració (el subjecte) a la dreta, al revés que el català. Una altra sobre el tractament en diccionaris castellans del XIX del sistema mètric decimal. Una altra sobre les construccions pronominals als diccionaris de quatre llengües romàniques diferents (català, castellà, italià i francès). Una altra sobre una base de dades paremiològica multilingüe, sobre la qual ja he informat a qui volia ser-ne informat. Una altra sobre traduccions incomprensibles, on vaig aprendre que "It's all Greek to me" i "to talk double Dutch" és allò que nosaltres diem "Això em sona a xinès". Una altra sobre verbs que traven el discurs (usos pragmàtics que cohesionen el discurs). I encara una darrera sobre, entre d'altres coses, la sfongia, una truita que es fa amb llet i en una banda se li posa mel i pebre negre.

I tot això havent de triar entre quatre exposicions que tenen lloc alhora. Duren uns quaranta minuts cadascuna i cada tres o quatre fem una pausa (coffee break, que aquí tot és molt international).

Euralex 08 - dia 2: De Chrétien de Troyes a Karel Čapek

Una de les descobertes més interessants d'aquest segon dia han estat els diccionaris d'autor. He assistit a dues exposicions de sengles diccionaris: un sobre qui diuen que és el primer novel·lista, Chrétien de Troyes, i l'altre sobre un important escriptor txec del segle XX, Karel Čapek. Es tracta de transcriure l'obra completa de l'escriptor en qüestió i analitzar-ne tot el seu lèxic. Certament, una feinada.
Karel Čapek, conegut per haver inventat el mot robot, té una extensa obra de ficció, poètica, periodística, etc., tot i que abasta només 22 anys (va morir jove). El professor txec responsable del projecte ha recollit fins i tot la seva correspondència personal i els seus escrits professionals. S'han recopilat d'ell 2.676.688 mots, en 207.613 frases. Amb aquest tipus de diccionaris es coneix amb exemples reals la freqüència d'ús dels mots.
Per la seva banda, del novel·lista del segle XII Chrétien de Troyes, un equip internacional ha recopilat tota la seva obra coneguda: cinc novel·les. Primer s'ha fet la transcripció dels manuscrits en francès antic, i després, s'ha analitzat mot a mot. En aquest cas el corpus de l'obra era més limitat, 36.424 versos, però el resultat és espectacular.

També ens van explicar perquè serveixen els diccionaris sense significats, a partir de l'experiència del Portal da lingua portuguesa, un exemple d'aquests meaningless dictionaries que rep unes 5.000 visites al dia. El fet que contingui només informació lèxica (135.000 entrades), però no semàntica, fa que sigui una eina molt pràctica per als qui han de transcriure textos, per exemple. Una altra exposició tractava sobre el paper de les preposicions en diccionaris per a aprenents estrangers i la dificultat en definir-les. Un parell de membres del TERMCAT ens explicà el funcionament del GESTERM. Una professora de Lovaina ens parla de fraseologia. Un altre professor ens parlà de l'equivalència zero en diccionaris bilingües (quan no hi ha equivalent en l'altra llengua) i els recursos possibles a adoptar. Tot molt interessant, però una de les estrelles d'ahir va ser el projecte d'un lingüista per tal de confegir un diccionari que interpreti els glifs dels maies. Un glif és allò que il·lustra aquest apunt. Se n'han trobat uns 1.241 de diferents, en escultures de pedra i en quatre còdexs que han sobreviscut a la destrucció dels espanyols. Casualment funcionen igual que els signes dels japonesos, constant d'una imatge i uns trets fonètics al voltant. Escriptura logosil·làbica, se'n diu.

A part d'això vam tenir recepció a l'IEC, on el seu president, el Sr. Salvador Giner, i el cap de la Filològica, el Sr. Joan Martí, ens adreçaren interessants parlaments mentre nosaltres aguantàvem estoicament a peu dret al mig del pati.