Euralex 08 - dia 2: De Chrétien de Troyes a Karel Čapek

Una de les descobertes més interessants d'aquest segon dia han estat els diccionaris d'autor. He assistit a dues exposicions de sengles diccionaris: un sobre qui diuen que és el primer novel·lista, Chrétien de Troyes, i l'altre sobre un important escriptor txec del segle XX, Karel Čapek. Es tracta de transcriure l'obra completa de l'escriptor en qüestió i analitzar-ne tot el seu lèxic. Certament, una feinada.
Karel Čapek, conegut per haver inventat el mot robot, té una extensa obra de ficció, poètica, periodística, etc., tot i que abasta només 22 anys (va morir jove). El professor txec responsable del projecte ha recollit fins i tot la seva correspondència personal i els seus escrits professionals. S'han recopilat d'ell 2.676.688 mots, en 207.613 frases. Amb aquest tipus de diccionaris es coneix amb exemples reals la freqüència d'ús dels mots.
Per la seva banda, del novel·lista del segle XII Chrétien de Troyes, un equip internacional ha recopilat tota la seva obra coneguda: cinc novel·les. Primer s'ha fet la transcripció dels manuscrits en francès antic, i després, s'ha analitzat mot a mot. En aquest cas el corpus de l'obra era més limitat, 36.424 versos, però el resultat és espectacular.

També ens van explicar perquè serveixen els diccionaris sense significats, a partir de l'experiència del Portal da lingua portuguesa, un exemple d'aquests meaningless dictionaries que rep unes 5.000 visites al dia. El fet que contingui només informació lèxica (135.000 entrades), però no semàntica, fa que sigui una eina molt pràctica per als qui han de transcriure textos, per exemple. Una altra exposició tractava sobre el paper de les preposicions en diccionaris per a aprenents estrangers i la dificultat en definir-les. Un parell de membres del TERMCAT ens explicà el funcionament del GESTERM. Una professora de Lovaina ens parla de fraseologia. Un altre professor ens parlà de l'equivalència zero en diccionaris bilingües (quan no hi ha equivalent en l'altra llengua) i els recursos possibles a adoptar. Tot molt interessant, però una de les estrelles d'ahir va ser el projecte d'un lingüista per tal de confegir un diccionari que interpreti els glifs dels maies. Un glif és allò que il·lustra aquest apunt. Se n'han trobat uns 1.241 de diferents, en escultures de pedra i en quatre còdexs que han sobreviscut a la destrucció dels espanyols. Casualment funcionen igual que els signes dels japonesos, constant d'una imatge i uns trets fonètics al voltant. Escriptura logosil·làbica, se'n diu.

A part d'això vam tenir recepció a l'IEC, on el seu president, el Sr. Salvador Giner, i el cap de la Filològica, el Sr. Joan Martí, ens adreçaren interessants parlaments mentre nosaltres aguantàvem estoicament a peu dret al mig del pati.