Detall de "Dictionary for building" de Siah Armajani
Obra dels anys 1974-1975 feta de cartró i fusta. L'autor és iranià nacionalitzat americà. És autor d'una obra amb missatge social, propera a l'anarquisme. L'any 1981 va fer una mostra a Nova York amb el títol "Dictionary for building I", on mostrava obres escultòriques d'arquitectura sense funcionalitat.
Arquitectura sense funcionalitat? Perdona, però jo a la nevereta aquesta que ha fet l'iranià nordamericà anarquista aquest sí que li trobo alguna empresa.
ResponEliminaConsisteix en plantar-s'hi davant, amb els peus mirant cap a la banda oposada, flexionar els genolls... i deixar-se anar tant com es pugui, obrint esfínters i alliberant les definicions més escaients que una obra d'aquesta calibre ens pot merèixer.
Per què alguns es diuen artistes quan no són més que atracadors?
(Ah, el blogger deu estar d'acord amb mi, perquè m'ha tocat una comprovació força fàcil:
"ingii". Gràcies, home!)
Quina forma de captar el sentit últim de l'esforç de l'artista, quina clarividència en mostrar aspectes ocults a l'espectador pictòric comú. I en el fons, quina subtilitat a l'hora de definir lèxicament la crítica! D'altres, sense voler qüestionar-se l'impacte profund a l'esperit que una obra així proporciona, haguessin deixat anar un taxatiu "Això és una merda!". Old Virolai, críptic d'art!
ResponEliminaOriolvidal, com pot comprovar, els criteris estètics del mestre de cerimònies es redueixen a goglear a vore on apareix el mot 'diccionari' en l'obra de l'artista; el següent raonament seu és pensar en les tàpies: 'si no ho entenc deu ser bo'...i qui apunts passa any empeny!!
ResponEliminaUna caixa de fusta pintada de gris (nevera, indústria, dipòsit del consumisme...) trepitjant una caixa de cartró plegable...(les caixes on la FAO diposita les engrunes que llença als negritus...)
Déu meu!! Quina subtilesa!! Quanta denúncia social!! Corro a missa de set!! Corro a fer-me soci de 'artist's mundi'!!
Jo no ho qualificaria amb un taxatiu, sinó amb un laxatiu "això és una merda!"
Apadew!
No poso portes al camp artístic, jo. Així podeu remugar (en les dues accepcions) amb tota llibertat.
ResponElimina