16 de juliol de 2008

Euralex 08 - dia 1: Baningi impela abahlushwa ngmamezala babo

Ahir al vespre, a l'Auditori de l'Edifici Roger de Llúria de la UPF, unes tres-centes persones, la majoria d'altres països, van veure la portada i un full interior del diccionari Gazophylacium en una presentació de la lexicografia catalana. I jo somreia i fins i tot m'emocionava una mica. M'exalta el nou i m'enamora el vell.

La nostra llengua n'ha passat de tots colors. I n'està passant. Però som una llengua oberta al món i podem mostrar la història de la nostra cultura sense manies i amb orgull. Ara sí. Aquestes coses van com van. Fa només quaranta anys això era inimaginable.

La imatge formava part de la conferència de la lliçó inaugural de l'Euralex: "Tradició i innovació en la lexicografia catalana" de Joaquim Rafel i Fontanals, de l'IEC. El professor Rafel va ser presentat com la màxima autoritat actual en lexicografia catalana. I no és estrany. Dirigeix les Oficines lexicogràfiques de l'IEC, és el responsable del DIEC i actualment està treballant en el procés de redacció del Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana (del qual ja s'ha recollit tot el corpus de lèxic i es troba en la meitat del procés de redacció). La conferència constà d'un repàs a la història del passat lexicogràfic (amb algun oblit, sota el meu humil punt de vista) i d'un panorama de la situació actual. Amb afirmacions tan contundents com que durant tot el segle XX hi ha hagut molts avenços significatius en lingüística, però gairebé cap d'ells ha tingut impacte en la pràctica lexicogràfica. Tenim una lexicografia hereva del Fabra del 32 que no ha progressat metodològicament i no respon a les demandes d'una societat moderna. Potser per això recentment el president de l'IEC va dir el que va dir.

A banda de la lliçó inaugural, vam aprendre què era la complexicografia, tot i escoltant atentament explicacions sobre els problemes per confegir diccionaris de zulu, una llengua parlada per onze milions d'africans i que presenta dificultats de lematització en ser una parla molt aglutinant. Baningi impela abahlushwa ngmamezala babo, "realment són molts aquells que són irritats per les seves sogres". Un dels exemples d'aglutinació de mots. També vam captar, tot i que amb alguna dificultat, les dificultats per establir la norma lingüística a partir de l'anàlisi dels quatre diccionaris quebequesos que existeixen. I ho explicà un lingüista de Dusseldorf. I per acabar, i aquí sense cap dificultat de comprensió, ens van explicar com s'ho han fet els lexicògrafs catalans per tractar la pronominalitat verbal dins del DIEC2.

Tot això i més: el concert de l'incomparable Tom Waits com a fi de festa. Un dia complet.

Més:
Euralex reuneix a la UPF prop de 350 experts en lexicografia de tot el món.

3 comentaris:

  1. Trobem a faltar la crònica rosa, Puigmalet... el que passa entre passadissos. ;-)

    ResponElimina
  2. Víctor, és que no ho veus prou clar amb el títol degudament traït?:

    "BANANA EMPELA ABAIXLOSUETER MELAMAMA AMB BABA"

    Això és el que passa entre passadissos, que es van babejant les vergonyes els uns als altres amb dedicació lexicogràfica.

    mmmmmm...friso per llegir la crònica del tractament professional a quatre llengües...

    ResponElimina
  3. Haver de censurar la pròpia sang... On hauré d'arribar!!!

    ResponElimina

Quelcom a dir?