M'ensenyà l'escola a llegir
paraules, equacions, enciclopèdies.
Però què en faig jo ara, d'aquest paisatge?
Com traduiré la soledat d'aquesta platja?
Com lletrejar l'arena que a les ones entrega
els castells dels infants? Consentirà un diccionari?
M'exigirà música, espills, la ingenuïtat d'un eco?
És això una prunera? I aqueix vers, una catifa
d'albarsana voltant la timoneda?
Fragment inicial del poema "Biaix" del llibre Els estius (2008), del poeta i eminent blocaire Josep Porcar. Aquest autor castellonenc aprofita amb molt d'encert tots el mitjans actuals per fer arribar la seva veu poètica als lectors. Aquest llibre tan recomanable, i del qual ja hem parlat abans, és disponible en xarxa.
Escoli: L'albarsana és la menta (Mentha sativa) i una timoneda és un farigolar, on trobem en abundància el timó, farigola (Thymus vulgaris).
Al seu magnífic bloc Salms hem trobat un poema semblant, potser una espècie de work in progress d'aquest ara publicat. Reproduïm un fragment d'aquest altre poema-bessó on també apareix el mot 'diccionari':
Escoli: L'albarsana és la menta (Mentha sativa) i una timoneda és un farigolar, on trobem en abundància el timó, farigola (Thymus vulgaris).
Al seu magnífic bloc Salms hem trobat un poema semblant, potser una espècie de work in progress d'aquest ara publicat. Reproduïm un fragment d'aquest altre poema-bessó on també apareix el mot 'diccionari':
m‘ensenyà l‘escola a llegir
paraules, llibres, enciclopèdies.
Però què faig jo ara amb aquest paisatge?
d‘on trac un diccionari? Hi ha traductors
competents a les universitats? És això llorer?
Com descriure el silenci d‘aquest desert?
Consentirà un diccionari? Consentirà el què?
ResponEliminaEntendrem ab initio (per no entrar en cotxines perversions pròpies només de lexicògrafs), que el consentiment s'extén exclusivament a matèries pròpies del comerç humà.
La pregunta té dues possibles respostes:
1.- Si ens guiem pel tarannà del poeta, doncs ves a saber! No ho sabrem mai, doncs l'habitual caràcter plumífer dels poetes genera inseguretat sobre el que volen dir, de la mateixa manera que no sabrem mai si aquell magnífic instrumentista de “blandúrria” que protagonitzava “El club de los poetas muertos” va tenir mai algún socràtic interés en algún dels seus joves aspirants a Alcibiades.
2.- Ara bé, si ens posem seriosos, la pregunta -en tant que verbalitza el mot “consentiment”- té una clara vessant jurídica: un diccionari seria el que els antics digestos romans qualificaven de “corpora ex distantibus”, i.e., una cosa o objecte format per un conjunt d'individualitats però formant un sol tot: es a dir, diversos “corpora soluta uni nomini sujecta”. Hi afegiriem que és corporal, “se movente” (en tant que bellugable per si o per forces exteriors), fungible, divisible (en tant que es pot separar per capítols o lletres, per exemple), fructífera, “in commercio”, entre d'altres característiques o distincions.
Ara bé, en tant que cosa jurídica o “res”, no disposa del que Paulo anomenava “jus quod ad personas pertinet”, ni tampoc disposa de capacitat jurídica, ni voluntat ni enteniment per consentir, la qual cosa m'inclina a dictaminar sense por a errar, Pulgmaletpetit, que pots practicar totes les perversions que vulguis amb els teus diccionaris, inclosos trios i septets i follejar amb tot el follatges que et plagui sense por de ser perseguit per la justícia bradburiana.
Apadew!
Recoi de Blob, ¿que no ho veus, que després de comentaris com el teu fa una mica de cosa afegir-hi res?
ResponEliminaPuigmaletet, no hi ha res com sentir el mateix autor recitant els seus poemes.
A part del farigolar, també hi ha el farigolero (segur que ho recordes). Aquest any ha estat abundant en timó. N'hem arramassat força. Un altre plaer: olorar-ne de tant en tant i fer-ne una sopeta.
Hi ha traductors competents (a la universitat i amb sense universitat? Amb el que paguen, què vols? Cada vegada hi ha més llibres, cada vegada hi ha més diaris, i la qualitat de la llengua se'n ressent.
I 'albarsana' ve d''herba-sana', no d''el barsa guanya'.
Puigmalet, trobes diccionaris pertot!
ResponEliminaPenso que hauríem de fer una campanya pública perquè The Blob obri el seu blog. :-)
Un blob llefiscós, petulant i sense gota de credibilitat? O sigui, un blob d'advocat? Però potser llavors no sovintejaria tant aquesta casa. I això no ho vull pas.
ResponEliminaL'assaig d'avui d'erotisme lexicogràfic no té desperdici. O tot ell ho és: no ho tinc clar, encara. Després de la catorzena lectura potser ho veuré millor.
Farigoleros! Fem un apunt sobre la comprovació per qualque dia?
Que potser estàs proposant fer un apunt compartit, com el del polaco, sobre la comprovació dels chaptkas o com dimonis-es-diguin?
ResponEliminaChaptkas???? Això... Doncs potser sí! El dia CHAPTKA!!!
ResponEliminaUna mica estrany, oi?
Ja ho he trobat: es diu captcha: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha
ResponEliminaHo podríem simplificar: "Verificació de paraules: Sí o no?"
Per cert, "cágate lorito", la que m'ha sortit ara: knhttcoz
El Marc ha estat l'instigador de la qüestió. Li escriuré aviam què li sembla.
ResponEliminaComenço una vaga de visites als blocs que tenen comprovació de paraules.
ResponEliminaFora les qfuvg!!!
Reflexions, i si fessis una vaga a la japonesa, tipus nvkndfñdnsfvds cjnecnsdlkc nsdnclsncsjnccnncfnsdcknsdlc cklnefnklcfndsklcncfndscncerfbrkhgrhflsa kdfpafjafjdfcadsjás dfdsa´jfijfiaewc difcndsafcénfcnecncweqqpwrjuieutgnvccfnl ckdoewnckcnso n cojnonc wolclewcneofjheoñra.
ResponEliminaVinga, estupend, posa data per al dia Contra Captcha.
ResponEliminaBé, com que ningú ha comentat la lectura del poema, només diré que hi ha una bona veu, però que la pronúncia necessita millorar.
ResponEliminaSupose que la resta li la diré a Josep Porcar directament, amb les notes que vaig fent al seu llibre Els estius.