Màrius Torres i Pompeu Fabra

Pertanyien a generacions diferents (quaranta anys els separaven), però es coneixien i s'admiraven. Probablement amb aquests tres moments n'hi ha prou per veure-ho:

Primer. Sabem que, des de 1940, diversos intel·lectuals catalans, exiliats a Prada i Montpeller i en unes condicions de vida gens agradables, es reunien i feien lectures de poemes de Màrius Torres. Entre ells, com podem llegir al magnífic Poesies de Màrius Torres (2010, edició a cura de Margarida Prats, p. 16), es trobaven Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Carles Riba i Pompeu Fabra, que era amic personal d'Humbert Torres, el pare del poeta. I el que és tan o més important, li feien arribar a Màrius Torres, via epistolar, notícies d'aquestes trobades. Les opinions dels seus seguidors catalans a l'exili li servien a en Torres per a les constants tasques de revisió i tria de la seva obra poètica, en vistes a una edició que ell malauradament no veuria en vida.

Segon. Estant a Prada, Fabra s'assabenta, via Arnau Cortina, un batlle de Malgrat de Mar, de la mort del fill malalt del seu amic, a qui admirava com a escriptor. És llavors que li escriu aquestes sentides ratlles a Humbert Torres, publicades al catàleg de l'exposició sobre Màrius Torres que es va fer entre Lleida i Barcelona quan en feia 50 de la mort del poeta, els anys 1992-1993, així com al núm. 422 de Serra d'Or (febrer de 1995, p. 54). No està datada, però deu ser de finals de l'any 1942 o inicis de l'any següent (Màrius Torres moria al sanatori antituberculós de Puig d'Olena el 29 de desembre de 1942):

Estimat amic Humbert Torres,

L'Arnau m'ha donat la trista nova que el vostre fill Màrius és mort. Cregueu que prenc vivament part en el vostre dolor. M'afligeix, alhora que la mort del fill d'un amic caríssim, la pèrdua que amb aquesta mort prematura sofreixen les lletres catalanes. Estigueu segur que són molts els qui, com jo, comparteixen en aquests moments el vostre dolor: que això pugui contribuir a mitigar-lo!

Rebeu, estimat amic, vós i els vostres l'expressió del meu condol.

Pompeu Fabra,

Rue des Marchands, 15 (Prada)

Tercer, i darrer (gràcies, Pisco). L'escriptor i editor Joan Sales va ser el primer de publicar, a l'exili mexicà, l'obra poètica de Màrius Torres, cinc anys després de mort el poeta. L'any 1950 va sortir a la llum la primera edició a Catalunya, als "Llibres de l'Óssa Menor", i ell mateix va tenir cura de la tercera (1953) i la quarta (1964). Totes aquestes edicions es publicaren en vida de Pompeu Fabra, qui sabem que sentia predilecció especial per un poema de Torres, "Els núvols" (de setembre de 1938) i que, poc després de la mort del poeta, tot llegint els manuscrits de les poesies, va dir que "no serà possible d'ara endavant cap antologia lírica catalana digna de ser tinguda en compte si no hi figura aquest sonet". Aquests són els núvols del cel més blau i més pregon de Màrius Torres:

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins

passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci

i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,

l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó

del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus

fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Aquest apunt forma part de l'homenatge blocaire a en Màrius Torres
promogut per la Carme Rosanas - Col·lecció de moments

Mes del blocaire en crisi

Una flor no fa estiu, així que en deixo un parell. Ens retrobem algun dia de setembre, potser quan a casa ja tindrem una nova floreta. Bon estiu a tothom!

Flors alpines a la Viquipèdia

Donacions de juny de 2010

Diccionario valenciano-castellano de Carlos Ros
València: Benito Monfort, 1764
Regal de J. P. R.

Dicciomàrius de Màrius Serra
Barcelona: La butxaca, 2010
Regal de M. P. P.

Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions
amb equivalències en anglès, espanyol i francès
de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume
Vic: Eumo Editorial, 2010
Donació editorial


Moltes gràcies

¿Vols donar un diccionari?

35mm from Pascal Monaco on Vimeo.

Un diccionari pintat per Miquel Barceló

Heus aquí un diccionari passat pel sedàs artístic d'en Miquel Barceló. Es pot veure a l'exposició Barceló abans de Barceló (1973-1982) al Centre d'Art Santa Mònica, fins al 26 de setembre, on s'han recollit moltes obres, algunes mai exposades, de la seva primera època.

A Barcelona hi coincideixen ara mateix dues exposicions d'en Barceló, la indicada i La solitude organisative (1983-2009) al Caixafòrum, fins al 9 de gener de 2011. Dues exposicions que es complementen cronològicament i que permeten conèixer, entre d'altres, el vessant bibliòfil de l'artista de Felanitx que tant pinta a Mallorca com a París com a Mali.

Els llibres pintats d'en Barceló (també n'hi ha de tallats i de manipulats de formes diverses) es van exposar al Metrònom de Barcelona l'any 1981. Un d'aquests llibres són unes planes grogues, que han inspirat el catàleg de la mostra actual del Santa Mònica. Allí s'exposa la col·lecció completa de llibres pintats de l'artista.


Visita virtual a Barceló abans de Barceló


Barceló parla de l'exposició La solitude organisative

Beceroles cinegètiques

Sombras y abecedario és una auca clàssica (doble foli amb 48 vinyetes) impresa a Barcelona pel successor d'Antoni Bosch (un dels principals editors d'auques barcelonins), fet que ens la situa probablement en la segona meitat del s. XIX. Utilitza la tècnica de la xilografia, està escrita en castellà i al peu del full ens indica que és una aleluya, nom que rebien les auques en aquella llengua. Presenta tres parts clarament diferenciades, però amb un nexe comú, la caça:

1. De la vinyeta 1 a la 12. Aquesta dues primeres files es dediquen a innocents jocs d'ombres fets amb les mans per tal d'imitar perfils d'animals (excepte la 1, que reprodueix "el Tio Tomás" i la 12, que reprodueix un "negro" i que fa por, la veritat). Aquests animals són, bàsicament, les preses dels caçadors, el tema de l'auca.

2. De la vinyeta 13 a la 22. Utilitzant figures satàniques i d'altres elements malèfics, com ara una serp gegantina, en aquestes dues files es pot llegir "Los cazadores". Desconeixem de quina societat esotèrica de caçadors es tracta, tot i que potser és simplement una referència general al gremi. Els versos de la vinyeta 16 diuen: "Nadie niega que su gracia / raya en infernal audacia". O la 20: "Lucifer nunca se apura / por tener cabalgadura". Afegirem que durant la segona meitat del XIX a Barcelona es publicava El Cazador: periodico quincenal destinado a defender los derechos de los cazadores y a reclamar la observancia de las leyes de caza (Barcelona: Impr. de J. Bosch y cia, 1856-189?). Probablement ens trobem amb una simple coincidència temàtica, temporal i de cognom de l'impressor.

3. De la vinyeta 23 a la 48. La part principal de l'auca és un abecedari en què les lletres són el marc vegetal d'escenes de caça dedicades a preses molt diferents: óssos, senglars, guatlles, aloses, conills, llops, llebres, perdius, hienes, lleons, megateris, cocodrils, tigres, panteres, cabres salvatges, pitons i cérvols. Els caçadors van vestits de jocfloralesques maneres, ara amb barretina, com a la vinyeta 23, ara amb barret emplomallat, com a la 32, o fins i tot amb calces shakespearianes, com a la 42. En un altre ordre de coses, l'alfabètic, trobem una anomalia en la posició de la i, que apareix entre la ela i la ela doble. La ca no hi apareix però podria haver-ho fet. Pere Labèrnia, en el Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina de 1848, diu, referint-s'hi, que "esta es letra que se ha contado hasta ahora como perteneciente á nuestro abecedario".

De la casa del mateix impressor barceloní, Antoni Bosch, en sortiren altres auques semblants, com aquest Abecedario pintoresco:



O aquestes Sombras chinescas:



Però aquesta té una particularitat diferent. El fet que hi hagi una primera part de jocs d'ombres i que després hi aparegui un abecedari semblaria indicar que és una auca didàctica adreçada a infants. Però l'aparició d'elements diabòlics i referits a la caça ens fa pensar en un públic més adult. ¿Quina era la veritable intenció d'aquesta publicació?

Avui Badalona és més fabriana

COMUNICAT ALS ADHERITS AL “MANIFEST PER UNA BADALONA FABRIANA”

Benvolguts,

Per tal de correspondre a la vostra adhesió al “Manifest per una Badalona fabriana”, ens plau poder comunicar-vos que finalment han estat assolits els principals objectius que ens havíem posat. En definitiva, doncs, sapigueu que:

1) Ahir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Badalona va aprovar que la Plaça porti el nom de Pompeu Fabra.

i 2) L’estació del metro, que és el final de la L-2, i que serà inaugurada el diumenge 11 de juliol, a les 11 del matí, també portarà el nom del Mestre, en la forma “Badalona-Pompeu Fabra”, tal com nosaltres proposàvem i com varen assumir l’Alcalde de Badalona i l’Autoritat Metropolitana del Transport.

Us ho fem saber per tal que tots plegats puguem compartir l’alegria d’haver col·laborat a assolir aquestes fites que honoren la memòria de Fabra tot recordant la seva vinculació amb la nostra ciutat. I us agraïm la vostra participació, que ha contribuït a fer-ho possible.

Badalona, 8 de juliol de 2010

Comissió promotora del “Manifest per una Badalona Fabriana”

Una campanya que va començar el desembre de 2008 avui veurà el seu objectiu doblement acomplert. Enhorabona a tots els implicats! Més informació al bloc de la campanya.

PD: El vídeo (gràcies, anònim!):

Empènyer la tartana amb voluntat

Mireu, mestre Pompeu,
les coses ara estan, si fa no fa, com vós les vau deixar.
No hi ha més desgavell ni gaire més acord
i el català
-això prou que ho veieu-
encara no s'ha mort
ni es morirà.
Com de costum hi ha gent que ens fa la guitza,
la gent de sempre, és clar, i, com de costum,
el llur més innocent se'ns emfasitza
per manca de costum.
Encara ens barallem. A parer meu, la gresca
vol dir vitalitat; però el que és llastimós
és que mentre els veïns ens fan la llesca nosaltres estiguem com gat i gos.
La creixença, però, ja no es detura
i, tot i el que us he dit, és evident
que d'una forma més o menys segura
cada dia us coneix molta més gent.
I això ja és un gran què. Hi ha molta feina
per fer i n'hem de parlar
i, si tots ens servim com cal de l'eina
que vós ens vau donar,
guanyarem temps i tot serà més clar.
Després vindrà el que vingui. Serà cosa
d'emprendre altra vegada els pocs sabuts camins,
d'oblidar que hem estat un poble-nosa, que deia aquell, sense veu ni confins;
cosa, també, de doblegar l'esquena
i empènyer la tartana amb voluntat
sense parar-se massa en quina mena
de gent ens fa costat.
I sobretot de no ignorar què diuen
aquells a qui no escolta mai ningú,
de desar les banderes que prescriuen
i no encomanar mort, sinó un viure més dur.

Mestre, aquest any en fa cent que vau néixer:
cent anys és un bon mos;
però encara ara, si es tracta de créixer,
ens hem de refiar, i tant!, de vós,
de l'eina que ens vau dar, que encara talla,
i de l'esforç constant, que molta gent no veu.
Per guanyar la batalla
que -bé prou que ho sabeu-
encara balla,
no hi ha, mestre Pompeu,
com aprendre, sense fer cas del preu,
la lliçó que fa un segle que ens doneu.

"Paraules al mestre Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença". Poema escrit per Miquel Martí i Pol l'any 1968, el de la commemoració del centenari de Fabra. Apareix a Obra poètica, vol. I (1948-1971), (Barcelona: Edicions 62, 1992), p. 366s. Negreta meva.