9 de juliol de 2010

Empènyer la tartana amb voluntat



Mireu, mestre Pompeu,
les coses ara estan, si fa no fa, com vós les vau deixar.
No hi ha més desgavell ni gaire més acord
i el català
-això prou que ho veieu-
encara no s'ha mort
ni es morirà.
Com de costum hi ha gent que ens fa la guitza,
la gent de sempre, és clar, i, com de costum,
el llur més innocent se'ns emfasitza
per manca de costum.
Encara ens barallem. A parer meu, la gresca
vol dir vitalitat; però el que és llastimós
és que mentre els veïns ens fan la llesca nosaltres estiguem com gat i gos.
La creixença, però, ja no es detura
i, tot i el que us he dit, és evident
que d'una forma més o menys segura
cada dia us coneix molta més gent.
I això ja és un gran què. Hi ha molta feina
per fer i n'hem de parlar
i, si tots ens servim com cal de l'eina
que vós ens vau donar,
guanyarem temps i tot serà més clar.
Després vindrà el que vingui. Serà cosa
d'emprendre altra vegada els pocs sabuts camins,
d'oblidar que hem estat un poble-nosa, que deia aquell, sense veu ni confins;
cosa, també, de doblegar l'esquena
i empènyer la tartana amb voluntat
sense parar-se massa en quina mena
de gent ens fa costat.
I sobretot de no ignorar què diuen
aquells a qui no escolta mai ningú,
de desar les banderes que prescriuen
i no encomanar mort, sinó un viure més dur.

Mestre, aquest any en fa cent que vau néixer:
cent anys és un bon mos;
però encara ara, si es tracta de créixer,
ens hem de refiar, i tant!, de vós,
de l'eina que ens vau dar, que encara talla,
i de l'esforç constant, que molta gent no veu.
Per guanyar la batalla
que -bé prou que ho sabeu-
encara balla,
no hi ha, mestre Pompeu,
com aprendre, sense fer cas del preu,
la lliçó que fa un segle que ens doneu.
"Paraules al mestre Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença". Poema escrit per Miquel Martí i Pol l'any 1968, el de la commemoració del centenari de Fabra. Apareix a Obra poètica, vol. I (1948-1971), (Barcelona: Edicions 62, 1992), p. 366s. Negreta meva.



11 comentaris:

  1. No coneixia aquest poema i m'ha agradat moltíssim.
    És realment impressionant veure la vigència que encara té avui en dia, 42 anys després de ser escrit.

    ResponElimina
  2. Aquest poema també el vaig descobrir fa poc. De fet no apareix al volum Poesia completa que 62 va publicar el 2008. O sigui que no és complet, el volum :)

    ResponElimina
  3. Perfecte! Què en diria en Fabra de tot això?

    ResponElimina
  4. Imagino que diria que la batalla encara balla i que cal empènyer la tartana amb voluntat.

    ResponElimina
  5. Van passant els anys i les coses segeuixen igual i els veïns incordiant tant com poden com sempre.

    Jo tampoc coneixia aquest poema i això que conec Martí Pol crec que molt i molt.

    Gràcies per descobrir-me'l encara una mica més!

    Jo també hi seré!

    ResponElimina
  6. Allí ens trobarem, Carme.

    "Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer i tot és possible."

    ResponElimina

Quelcom a dir?