5 de novembre de 2010

Aquell home de gran ardit

"Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no lliurà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres."
Homer, L'Odissea. Trad. de Carles Riba, 1953

Així comença la segona traducció de Riba de L'Odissea d'Homer ("I, 1-10", com si de la bíblia de la literatura es tractés). Aquesta invocació, i els més de dotze mil versos que la segueixen, representen l'únic dels projectes que el lingüista de Bell-lloc d'Urgell, llicenciat en filologia clàssica, va deixar a mitges: l'edició crítica de la segona traducció ribiana de L'Odissea (1948-53), encarregada per La Magrana i en col·laboració amb el seu deixeble Jordi Cornudella.

En el discurs que Joan Solà pronuncià en rebre el Doctorat Honoris Causa de la UdL ja deixà ben clar fins a quin punt la coneixença d'aquest text l'havia marcat, quan tenia poc més de vint anys (a la dècada dels seixanta, estant ja a Barcelona): "em va causar un impacte tan important com anys enrere L'Atlàntida. Posats en el seu context històric, per mi els dos grans poemes de Verdaguer i la segona traducció de L'Odissea són tres de les obres més importants de tota la nostra història des dels punts de vista literari i lingüístic", "Quan has llegit una obra com aquesta, el teu camí ja és irreversible, el teu camí lingüístic i el teu pensament patriòtic i polític: perquè aquesta realitat pren sediment en les teves entranyes per sempre. Per sempre més t'adones del que és una llengua, del que és la teva llengua, que secularment ha sigut un objecte prohibit i reprimit. Sí, després hi ha hagut moltes altres impressions vigoroses, però el camí ja no canviarà ni un pèl". El segon de desembre del 2009, dins del III Simposi Carles Riba, Solà també s'aproximà al tema, amb la comunicació "Impressió que em va causar la segona traducció de L’Odissea de Carles Riba". El febrer d'enguany s'hi tornà a referir en "La meravellosa traducció de L'Odissea, de Carles Riba", dins dels XIV Tallers de Llengua i Literatura Catalanes. En el guió que preparà per aquests tallers prenem consciència de la complexitat de la seva anàlisi: l'hexàmetre homèric, el lèxic no mariner, la sinonímia, els derivats i compostos, les frases, les llicències, les innovacions, els nivells de llenguatge (col·loquial o elevat), els versos interessants, les figures, les descripcions... El passat 5 d'octubre Solà, finalment, havia de participar amb les paraules de presentació de dos volums homèrics de la col·lecció Bernat Metge de literatura clàssica: L'Ilíada i L'Odíssea. Però ja no va poder ser-hi, a l'Ateneu. La malaltia ja no li permeté, però encara tingué energies per escriure una nota per ser llegida aquell dia: "[Riba] savi, madur i independent com se sentia als anys quaranta, es va proposar que la seva traducció pogués volar, superba i poderosa, paral·lela a l'original, independent de l'original; va apuntar al punt més alt que un humanista pot apuntar: a convertir la seva obra en un clàssic de la nostra cultura".

Tot i estroncar-se el projecte, un té la sensació d'un cert equilibri en la relació entre Solà i l'Odissea: cronològicament, de la joventut a la plena maduresa; intel·lectualment, de la fascinació de l'estudiant, a l'anàlisi de l'erudit. Malauradament, després d'en Joan Solà, caldrà un altre home de gran ardit que s'enfronti a aquesta important (i imponent) tasca de crítica literària. Tot arRibarà.

Coberta de L'Odissea d'Homer, "novament traslladada en versos catalans per Carles Riba", (Barcelona: Alpha, 1953, col. "Clàssics de tots els temps")


Revers de l'esquela que es repartí durant la cerimònia de comiat a Joan Solà, amb la invocació homèrica



PD: Dos articles d'en Solà que s'hi refereixen:
"'L'Odissea' de Carles Riba (1948)" (Avui, 25 X 2001) i "Buscant una dièresi" (Avui, 25 II 2010). Gràcies, Anònim.

6 comentaris:

  1. Et felicito per aquest text. Em ballava pel cap d'explicar aquesta connexió amb l'Odissea, aquests dies. No ho hauria dit millor. Saps que el mapa que hi ha al fons del recordatori el va dibuixar en Joan?

    ResponElimina
  2. Quantes coses que ens perdem sense ell!...
    Després de llegir la traducció de Riba, t'estàs una setmana pensant en hexàmetres homèrics nvament traslladats a hexàmetres catalans. :)
    Molt interessant, l'apunt!

    ResponElimina
  3. D'això se'n diu vertebrar mil·limètricament un apunt.

    ResponElimina
  4. Discrepo, Mariàngela. Segur que, experta en el tema com ets, tens moltes coses més interessants a dir. Jo m'he limitat a traçar una relació dels últims mesos, però estic segur que la connexió Solà-Odissea és molt més llarga i complexa que la mostrada en aquest apunt, que deu ser com la punta del iceberg. Això del mapa no ho sabia, per exemple.

    Burg, ens perdem coses però n'hem guanyat tantíssimes... Tot i això mai és l'hora, per perdre una persona d'aquesta importància.

    Pisco, t'agraeixo la precisió del comentari. M'hi he mirat una mica més, parlant de qui he parlat.

    ResponElimina
  5. Realment has fet una crònica a l'alçada d'Homer, Riba i Solà: crec que es poden sentir ben satisfets i nosaltres afortunats.

    Si us abelleix resseguir una mica més enrere en el temps aquesta relació d'amor entre Joan Solà, Carles Riba i Homer podeu llegir (gràcies a Traces) "'L'Odissea' de Carles Riba (1948)" (Avui, 25 X 2001) [no el busqueu a Plantem cara, que no hi és].

    Però també ens podem adonar de la minuciositat i el rigor de la feina de Solà revisant el text de l'Odissea en aquest altre article: "Buscant una dièresi" (Avui, 25 II 2010).

    Encara en aquesta petita gran meravella que es diu Traces podreu trobar molts altres articles de Solà, especialment dos de dedicats també a l'obra homèrica, però aquest cop referits a la Ilíada: "Gran esdeveniment" (Avui, 4 I 2006) i "La Ilíada" (Avui, 11 I 2006) [tampoc recollits a Plantem cara].

    ResponElimina
  6. Gràcies pel complement d'aquest apunt, Anònim. Estic segur que encara trobaríem més escrits, tot i que aquí ja n'hem recollit uns quants. Confio que algun estudiant de filologia algun dia se n'aprofitarà: en sortiria un bon treball...

    Fa poc explicava a classe la possibilitat del signe d'interrogació inicial, però desconeixia això que en Solà explica a l'article del 2001. Ara tinc més arguments :)

    ResponElimina

Quelcom a dir?