A la prof Romagosa,
que té flaca per la marrana cosa
que té flaca per la marrana cosa
En francès beurk (o berk o berkh) és una onomatopeia que expressa repugnància, així com en català tindríem ecs o puah. Amb el fastigós beurk juga el títol Alpha beurk, un "petit alphabet marrant et dégoutant" de Sylvain Dayras i Roland Garrigue (Paris: Gründ, 2011). Tot partint de les vint-i-sis lletres de l'alfabet francès (idèntiques a les nostres), els autors fan marranades lèxiques amb exemples que destil·len repulsió per totes bandes.
Cada lletra ocupa quatre pàgines. A la primera hi ha un petit text (a vegades en forma d'endevinalla) per introduir l'exemple. A la segona hi ha la lletra, dissenyada a l'estil repugnant de l'exemple, que ocupa les dues següents pàgines, amb una il·lustració a doble pàgina acompanyada d'un petit consell. De fet, no tots els exemples són tan repulsius com els dos que he triat. Una de les gràcies d'aquest llibre (adreçat a petits i grans) és que hi ha alguns mots sorprenents, que donen un toc surrealista al llibre i que no penso descobrir (per si algú va aquests dies vacacionals per França, aquesta porcada té un preu ajustat de 6,95 €).
Confio que aviat trobarem la seva versió catalana. Per avançar feina, cedeixo generosament dos possibles títols: Alfabecs o Abecscedari.
Cada lletra ocupa quatre pàgines. A la primera hi ha un petit text (a vegades en forma d'endevinalla) per introduir l'exemple. A la segona hi ha la lletra, dissenyada a l'estil repugnant de l'exemple, que ocupa les dues següents pàgines, amb una il·lustració a doble pàgina acompanyada d'un petit consell. De fet, no tots els exemples són tan repulsius com els dos que he triat. Una de les gràcies d'aquest llibre (adreçat a petits i grans) és que hi ha alguns mots sorprenents, que donen un toc surrealista al llibre i que no penso descobrir (per si algú va aquests dies vacacionals per França, aquesta porcada té un preu ajustat de 6,95 €).
Confio que aviat trobarem la seva versió catalana. Per avançar feina, cedeixo generosament dos possibles títols: Alfabecs o Abecscedari.
Aquests gavatxos són una gent estranya...
ResponEliminaUn abecedari que fa fàstic però els consells, almenys els dos que podem llegir a les imatges que ens has posat, són ben entenimentats.
ResponEliminaPer cert, no la posaré (o si) al Xarel-10 però l'endevinalla del pet està molt ben trobada. ;-D
Ecs... :)
ResponEliminaMai hagués pensat que en un bloc tant seriós com aquest aquestes marranades tinguessin el seu raconet... un escàndol!
ResponEliminaCaballé: Doncs si estrany vol dir escatològic, no sé qui és més estrany, si ells o naltros...
ResponEliminaPere Llada: els textos estan ben trobats, és veritat. I algunes il·lustracions també són prou plàstiques.
Carme: Puah! :)
Pisco: En el teu bloc, que és encara més seriós, també hi ha més marranades. Seriositat i marraneria deuen anar juntes!
Amb la dèria escatològica que corre per casa nostra, un èxit fastigosament assegurat!
ResponEliminaEn 3D i amb alguns efectes tipus blandy-blup ja seria l'hòstia! :-)
ResponEliminaJoan: L'escatologia és signe de civilització. Bones vacances!
ResponEliminaParèmies: Fa poc li vaig comprar a l'Anna un blandiblub actual. Tot un clàssic!
En català podem dir "ecs o uix" (semblant a l'anglès "ouch")
ResponEliminaAlfabet, que no absorbeix, però el consell, com a mínim dos, llegim les imatges que van fer un molt entenimentats. A més, jo no, o si Xarel-10, però el trencaclosques es pot trobar en l'animal.
ResponElimina