Aquest bust fabrià realitzat el 1938 és obra de l'escultor barceloní Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i es troba exposat a la Sala Pompeu Fabra del Palau Marc de Barcelona. El to classicista i el realisme que transmet fa que se'l situï en l'etapa tardana de l'escultura noucentista.
El 20 de febrer de 1938 Fabra complia 70 anys. Amb aquest motiu, se li reté un homenatge important a la Universitat de Barcelona, amb la presència del president Companys, el govern català i moltes altres autoritats. Però estaven en guerra, i un mes després, el 17 de març, es va salvar d'un bombardeig que va destrossar el despatx on treballava a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de l'agost del 38, Fabra s'instal·la amb la família a Sant Feliu de Codines i es desplaça sovint a Barcelona, en un trajecte on trobava morts a les cunetes i l'aturaven sovint per demanar-li la documentació. El gener de l'any següent marxava cap a l'exili nord-català. Com d'altres intel·lectuals i compatriotes, en poc temps passà de rebre honors a patir penalitats.
Imatges cedides amablement pel paremiòleg de capçalera.
Entrades
L'escultura és bonica. I a la sala Pompeu Fabra hi llueix excelsa!
ResponEliminaLes penalitats de l'exili...Hi ha moltes obres que ens ajuden a fer-nos-en una idea del que va comportar per a tants i tants catalans
Merci per compartir-la, Víctor. Quant a les mides, són realistes?
EliminaSí, sí. Jo crec que és a 1:1, però parlo de memòria.
EliminaM'ho imaginava. Al Diccionari biogràfic d'Albertí explica que feia obres de format petit, en general.
EliminaSi vols saber més detalls sobre la sortida de Fabra cap a l'exili, pots llegir el llibre "El bibliobús de la llibertat"... que explica la sortida d'intel·lectuals organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes. A més de Fabra, també hi era la Mercè Rodoreda entre molts altres noms il·lustres.
ResponEliminaL'haurem de buscar, i tant. Salut, Xavier!
EliminaEs pot resumir de manera més breu l'existència d'en Pompeu Fabra?
ResponEliminaSovint a partir de detalls biogràfics podem entreveure el paper d'una vida. Llàstima que en aquest cas sigui com va acabar essent.
EliminaPer altres imatges, el retrat sembla fidelíssim, condensa les virtuts i la voluntat del personatge i és digne de ser ben conegut. Una altra mostra de Dunyach és el Pla que apareix a l'angle inferior dret d'aquest mosaic http://www.lletres.net/pla/mosaicpla.jpg
ResponEliminaEn un altre gènere, també fóra bo de divulgar al màxim l'homenot planià
"Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible."
http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html
Sobre l'odissea del camí cap a l'exili, si hi ha sort, aviat tindrem una reedició de "Els darrers dies de la Catalunya republicana", de Rovira i Virgili. La campanya és a http://www.verkami.com/projects/6256
Sobre la inspirada referència planiana als Homenots, fa temps que també la vaig recollir aquí al bloc:
ResponEliminahttp://lexicografia.blogspot.com/2011/04/les-lectures-predilectes-de-josep-pla.html
Quant a la iniciativa de reedició, la coneixia i em sembla fantàstica. Aviat donaré el meu granet de sorra. Endavant les atxes.