Zionist-English Dictionary

No trobo el nom del dibuixant. Potser s'oculta... Aquí, la versió completa del diccionari.

El centè joc literari de Jesús M. Tibau

"PREFACI

L'any 1923, quan sobrevingué el Directori, els treballs de confecció del Diccionari de l'Institut estaven molt avançats, la replega de materials era ja abundantíssima i s'havia començat la redacció dels articles i llur revisió pels membres de les tres seccions Històrico-arqueològica, Filològica i de Ciències. Tenint, però, en compte el temps que s'hi havia esmerçat, l'obra, certament, hauria hagut d'estar més avançada. Dificultats de tota mena havien entrebancat, sobretot els primers anys de vida de les Oficines lexicogràfiques, la marxa dels treballs de replega, ordenació i aprofitament dels materials, i, en aquella data, es preveia que, àdhuc en el cas en què no sorgissin noves dificultats, havia de tardar-se molt de temps encara a tenir enllestida l'enorme tasca de confecció i impressió del futur Diccionari."

Amb aquest fragment de l'inici d'un llibre que ha influït decisivament en tota la literatura catalana d'ençà de la seva aparició, participem en el 100è joc literari de Tens un racó dalt del món (instruccions del joc). I aprofitem per felicitar el dinàmic trapezista Jesús per tants anys d'atiar el caliu blocatalà.


Pista 1 (ja indicada): ha influït decisivament en tota la literatura catalana d'ençà de la seva aparició.
Pista 2: el títol té sis paraules, com sis lletres té el nom de pila de l'autor, com sis lletres té la vila on va néixer, com sis lletres té català.
Pista 3: es va imprimir, amb 1.782 pàgines, als tallers NAGSA el 30 de novembre del mateix any que Huxley publicà Un món feliç. Feliç recerca!

La solució.

Diccionari del vi i del beure

"En els camps ben cultivats hi veig la mateixa civilització que en els llibres de les persones sensibles".

Amb aquesta citació planiana comença el pròleg d'un repertori lexicogràfic acabat de publicar: el Diccionari del vi i del beure de Joan Maria Romaní Olivé (Cossetània, Valls, 2009).

L'autor, el filòleg per la UB Joan Maria Romaní (1952), havia publicat ja una versió anterior d'aquesta mateixa obra a La Magrana (1998). En aquesta nova publicació s'ha corregit i augmentat la informació de l'anterior i s'ha estructurat de manera un xic diferent.

D'abast enciclopèdic, aquest diccionari actual recull, en 350 pàgines, més de 2.500 entrades, des de termes referits al cultiu de la vinya i l'origen de les begudes fins al seu consum a taula.

A banda de definicions i altres informacions (inclosos quadres explicatius i mapes), trobem diferents annexos: un interessantíssim apartat de refranys ordenats temàticament sobre la vinya, el raïm, la verema, el vi i el beure (calculo que n'hi ha més de cinc-cents), un vocabulari temàtic, vocabularis en castellà, francès i anglès, i adreces dels consells reguladors i altres entitats relacionades amb el vi.

Aquest Diccionari del vi i del beure és una obra divulgativa i amena que no s'adreça només als experts sommeliers, ofici que ja es practicava durant l'edat mitjana, sinó que qualsevol aficionat al vi, com jo mateix, pot trobar-hi informacions d'interès sobre aquest món complex i fascinant.

També hi ha diversos diccionaris del vi penjats a la xarxa, com el de Xavier Rull, que enguany compleix deu anys (el diccionari; ell uns quants més).


Relacionat: Terminologia per a fer boca i bocam, I brindarem tot maleint la memòria de Felip quint.

Poe i Fabra

Enguany es compleix el 200 aniversari del naixement d'Edgar Allan Poe, l'obra del qual té interessants connexions amb les nostres lletres.

Joan Coromines explica que Pompeu Fabra va ser l'introductor a Espanya d'Edgar Allan Poe, de qui va traduir, en el darrer decenni del segle XIX, el conte The Golden Bug. El títol en català feia La Cuca d'Or i era "una versió d'allò més reeixida i exacta". Sembla ser que Coromines feu les anotacions d'aquesta traducció, que Joan Solà situa cap a 1896, però amb un interrogant a la data i amb l'advertiment "obra problemàtica". Enric Gallén, per la seva banda, diu que el títol en català era La cuca de llum i menciona una segona obra de Poe que Fabra també va traduir: la balada Ulalume. La traducció d'aquest poema no la recull Solà.

Fabra potser va conèixer Poe a través de Baudelaire, de qui era lector, però en tot cas, poc més se'n pot dir de tot plegat, ja que aquestes dues traduccions fabrianes de Poe no s'han localitzat.

Fonts:
- Joan Coromines: Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club editor, 1971.
- Enric Gallén: "Traducció, literatura i compromís en Fabra". A La figura i l'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2007.
- Joan Solà: "L'edició de les obres completes de Pompeu Fabra" a Entorn i vigència de l'obra de Fabra (actes del II Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra"). Valls: URV i Cossetània, 2007.

Més: "Els mots de Poe".

Com una llamborda aixecada

"Una paraula rara és en una pàgina com una llamborda aixecada en un carrer. S'hi ensopega, es destrueix l'emoció artística, i l'atenció s'aparta del passatge literari per encaminar-se al diccionari de la llengua."

Wenceslao Fernández Flórez

L'estupend Marc m'ha fet a mans aquesta citació, de la qual desconec l'obra d'origen. De la llamborda de l'esquerra sí que en sé l'origen: es pot veure i trepitjar en un carrer del barri vermell d'Amsterdam.

75 anys d'Editorial Moll

L'altre dia ens referíem al magnífic treball de la professora Perea sobre l'epistolari d'Alcover i aquest proper divendres 13 (i a les 13 h!) la trobarem en una taula rodona a la Setmana del Llibre en Català de Sant Cugat, en la qual també participarà el fill del lexicògraf Francesc de Borja Moll, actual director de l'editorial.

Aquesta és la nota de premsa:

Taula rodona-homenatge al 75 Aniversari d’Editorial Moll

Història, present i futur de l'editorial que ha donat a conèixer les obres dels lingüistes Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, singularment el Diccionari Català-Valencià-Balear, i que ha contribuït decisivament en el foment i difusió dels principals escriptors en llengua catalana.

Amb:

Francesc de B. Moll (fill), director d’Editorial Moll
Maria Pilar Perea, professora a la UB, especialista en Mn. Alcover i Francesc de B. Moll
Sam Abrams, crític literari.

(En acabar l'acte se servirà una copa de cava als assistents)

Més enllà del valor de la publicació del DCVB, l'Editorial Moll, amb més d'un miler de llibres publicats, s'ha convertit en un dels grans referents per a la difusió de la literatura catalana, especialment de les Illes Balears.

L'epistolari de Mossèn Alcover

D'ençà de la famosa calaixera de Mossèn Alcover fins als nostres dies, els mitjans de l'empresa lexicogràfica han avançat qui-sap-lo. Allà pel seu temps (Alcover moria l'any en què naixia el DGLC), ben poc hagués sospitat el lingüista manacorí que en un disc de dotze centímetres de diàmetre prim com una orella de gat s'hi pogués encabir el conjunt complet de cartes que va rebre entre 1880, any en què va començar a aplegar rondalles mallorquines, i 1931.

Aquest extens epistolari d'Antoni Maria Alcover i Sureda (16.140 documents) s'acaba de publicar en format CD-ROM gràcies a la tasca de la professora de Filologia catalana de la UB Maria Pilar Perea. Hi han col·laborat la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la UB, Linguamón-Casa de les Llengües, la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor i la Fundació Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló. L'edició és de la mallorquina editorial Moll, que va ser fundada per Francesc de Borja Moll, coautor del DCVB.

L'obra recull cartes, targetes postals, targetes de visita i qualsevol altre material epistolar conservat actualment en capses de fusta (el mateix Alcover ho classificà en vida) a l'Arxiu del Regne de Mallorca. D'entre els milers de documents, 638 van ser redactats per Alcover, com a còpies o com a esborranys mai enviats. Està tot transcrit i classificat segons els autors de les missives i segons les localitats des de les quals li van ser enviades. Navegant pel seu índex ens trobem, per exemple, amb vint-i-tres cartes que va rebre de Pompeu Fabra entre 1903 i 1917, on es parla tant de temes lingüístics com de qüestions pecuniàries. La majoria d'aquestes cartes Fabra li envià des del País Basc (Bilbao o Begoña).

Molts dels noms de la lexicografia del primer terç del segle XX hi consten: Fabra, Aguiló, Aladern, Bulbena, Monjo, Vogel..., així com d'altres intel·lectuals com Amades, Azaña, Benavente, Fages de Climent, Folch i Torres, Gaudí, Giner de los Ríos, Miret Sans, Montoliu, Oller, Eugeni d'Ors, Rubió Balaguer, Rusiñol, Toda Güell, Verdaguer..., fins a un llarguíssim etcètera de més de 3.000 emissors. Les cartes tracten sovint de la creació del DCVB. L'any del qual n'hi ha més és el 1906, el del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que Mossèn Alcover organitzà i presidí.

"Aquests materials ofereixen una visió molt més rica i complementària de la figura d'Alcover, del seu entorn i de la cultura, de la política i de la societat de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX", diu el text que acompanya el CD-ROM.

No deixa de ser paradoxal que les relacions epistolars de fa un segle es puguin conservar probablement amb més facilitat que els seus equivalents actuals: missatges de correu electrònic, SMS i d'altres formes de comunicació tan ràpides i efectives com efímeres.


També en parlen: Bloc de Lletres i Vilaweb.

Relacionat: Dilluns 9 de març, a les 18 h, a l'aula 0.1 de l'edifici Josep Carner (Aribau, 2) de la Facultat de Filologia, es presentaran Esplais de la meva llarga vida, els dietaris d'Irene Rocas (1861-1947), inèdits fins avui, i l'epistolari Alcover-Rocas (1911-1926). L'obra, editada en format CD-ROM per l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Palafrugell, ha anat a cura del filòleg Jordi Curbet i la professora del Departament de Filologia Catalana de la UB M. Pilar Perea. Irene Rocas va ser la corresponsal a Llofriu del DCVB.