Aquest apunt d'avui, tot i la tristesa de la seva motivació, em fa il·lusió, ja que uneix dues de les meves passions: una, més pública, és la lexicografia catalana, especialment l'antiga; l'altra, de la qual aquí no acostumo a parlar, és el meu llogarret, El Prat de Llobregat.
El motiu és una fotografia que es troba a l'Arxiu Municipal del Prat (cedida per Joan Bruxola) i que es va publicar al llibre
Memòria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979) de Soledad Bengoechea i Mercè Renom (Barcelona: Columna i Ajuntament del Prat de Llobregat, 1999).
D'esquerra a dreta, hi apareixen
Josep Gibert i Pascual, Pompeu Fabra i Joan Bruxola i Marcé. Josep Gibert era alcalde del Prat de Llobregat i Joan Bruxola formava part del mateix consistori com a regidor de Cultura i Finances. La imatge té una aparença de completa normalitat, però de normal no té res, ja que va ser presa en la coberta d'una presó flotant, el vaixell de vapor
Uruguay, al port de Barcelona, l'any 1934.
L'ús improvisat d'un vaixell com a presó va ser causat pels
Fets dels 6 d'octubre de 1934, el moviment d'insurrecció del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La reacció va ser immediata i des de l'endemà l'autoritat militar espanyola va intervenir la Generalitat portant a terme fortes mesures de repressió. Una d'elles va ser l'empresonament del govern català i d'altres polítics d'ERC.
Gibert i Bruxola formaven part d'un dels cent vint-i-nou ajuntaments governats per ERC que van ser dissolts, i els seus membres, processats. Unes 3.000 persones, entre regidors i sindicalistes, van ser empresonades. En el cas pratenc, com
explica Josep Camps, la suspensió del consistori es va produir dues setmanes després dels Fets. L'autoritat militar se'n va fer càrrec, amb el comandant Felip Díaz Sandino al front. Dotze pratencs van ser empresonats. Se sap que pel març de 1935 tots els detinguts ja estaven alliberats. Bruxola, per exemple, va estar quatre mesos empresonat a l'
Uruguay.
Al vaixell
Uruguay hi van anar a parar tres pratencs: l'alcalde Gibert i els regidors Joan Bruxola i Josep Burgos (¿potser aquest darrer és qui va prendre la foto?). El 3 de desembre de 1934, Josep Gibert, alcalde destituït, explicà en una carta la seva vivència al vaixell presó (publicada al núm. 37 del butlletí pratenc d'ERC,
El mosquit republicà). En aquest fragment, veiem com els ideals republicans es barregen amb la quotidianitat de la vida pagesa del Prat:
"Efectivament, és un digníssim recolliment per aquells qui com jo i tots els demés companys de causa hi som per l'amor al nostre estimat poble i per Catalunya. Quan siguem alliberats que tard o d'hora arribarà, no tindrem d'abaixar el cap davant de ningú; al contrari. Prompte farà 40 dies que sóc pres i si no fos per la temporada d'enciam que tinc a sobre encara voldria que fos més llarg el meu captivi perquè crec que res tant aglutinant existeix per enfortir l'esperit i ampliar les conviccions."
Fabra, a la coberta de l'Uruguay (1934), pàg. 561 de
Pompeu Fabra (1968) de Josep Miracle De la història d'en Fabra en parlaré menys, ja que és més coneguda. Va ser detingut el 27 d'octubre de 1934 per ser president del Patronat de la Universitat Autònoma i va ser suspès del càrrec de director de la Càtedra Superior de Català. Primer, juntament amb tots els membres del Govern de Catalunya, el van portar al vaixell
Ciudad de Cádiz. Pocs dies després els van traslladar al vaixell
Uruguay, on, tot i empresonat, va prosseguir els seus estudis lingüístics i hi va donar una conferència sobre l'evolució dels mots. Hi va estar sis setmanes i un dia, fins al 8 de desembre de 1934, que va ser alliberat.