Ai, els facsímils... Exactament no sabia què em trobaria, quan vaig adquirir, via Amazon, un facsímil americà del Promtuario trilingue de Joseph Broch (Barcelona: Campins, 1771). Un amic més informat em va advertir que es tractaria exactament del que he rebut: fotocòpies enquadernades d'un dels exemplars escanejat a Google Books (en aquest cas, del Promtuario que hi ha a la Bibliotheca Bodleiana d'Oxford). Això sí, inclou una coberta marinera amb unes roques plenes de musclos en primer terme i unes embarcacions de vela sobre un mar de núvols. Tot plegat, molt idíl·lic i deliciosament descontextualitzat.
La comanda la vaig fer el 7 de juny. El meu exemplar porta, al darrer full imprès, una espècie de peu d'impremta amb la informació "Breinigsville, PA USA 10 June 2010". Aquesta data em confirma que es tracta d'impressió per encàrrec, una modalitat bastant nova de negoci de les actuals impremtes digitals. Dic impremtes digitals perquè no sé si empreses com Nabu Press (la dels musclos) o Kessinger Publishing, per posar un parell d'exemples, es poden considerar editorials. La seva feina consisteix a fer reimpressions de llibres publicats abans de 1923, o sigui, obres sense drets d'autor, agafades de Google Books, Internet Archive... I si en la reimpressió hi ha imatges que no es veuen bé o pàgines borroses o que directament no hi són, no passa res. Ells ja t'avisen: "This book may have occasional imperfections such as missing or blurred pages, poor pictures, errant marks, etc. that were either part of the original artifact, or were introduced by the scanning process."
Com va suggerir el meu amic, una alternativa a aquest tipus de facsímils a la carta és imprimir l'escaneig que es troba per Internet i portar-lo a la papereria del barri per enquadernar-lo. I llavors un podrà escollir entre posar a la portada idíl·lics paisatges mariners amb musclos o una fotografia de la comunió del nebot. Encara més personalitzat, el sistema!
A Catalunya, hi ha una experiència semblant, però de més qualitat, la de l'editorial Tria Llibres. En aquest cas es tracta d'una editorial que té uns llibres en catàleg (ara mateix, cinc) i que proporciona els seus títols en format electrònic o en impressió per encàrrec. Però aquí hi ha una selecció de títols (una línia editorial), uns drets d'autor a respectar i no crec que mai ens trobem amb fulls borrosos. Res a objectar, ans el contrari.
Entrades
Vet-ho aquí! El saber en conserva: més concretament en una llauna de musclos.
ResponEliminaÉs exactament això que dius: impressions (o fotocòpies) a la carta: res de facsímils!
Si ja és, si més no, agosarat dir-ne facsímil digital l'exemplar servit a la xarxa per Google Books, Internet Archive o bé per Europeana, Gallica, la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives o la Biblioteca de Catalunya, ja em sembla molt més discutible qualificar de facsímils aquests productes "comercials".
Ho dic, no tant perquè puguin allunyar-se de la definició de facsímil que podem trobar a qualsevol diccionari, sinó perquè significa desmerèixer les editorials i els estudiosos que s'han dedicat amb tot el gust, la cura i el respecte pels llibres, els autors i els lectors, al noble art del facsímil.
En fi: campi qui pugui!
Com es cuinen els musclos virtuals?
ResponEliminaGazo,
ResponEliminaConserva'l! D'aquí un temps serà un incunable virtual!
I sobretot preserva la portada... no té pèrdua!
en Galde no ho pot evitar, sobretot quan no es pren la medicació ;) com a mínim, atesa la data original, podien haver posat una portada més ad hoc no? :(
ResponEliminaAnònim: El concepte de facsímil és tan ample que també inclou facsímils amb musclos. Qui ho hagués dit mai! El noble art del facsímil no és gaire apreciat dins de les edicions lexicogràfiques, què hi farem.
ResponEliminaAllau: Amb una mica de ceba multimèdia i vi blanc digital, of course!
Pisco: D'aquí 50 anys me'l demanaràs per fer-ne un apunt. Són els inicis d'una revolució a la impremta, això.
Clidice: Jo la troba una portada molt ad roc. Els musclos de roca són els millors.