13 de juny de 2010

Navegant amb Jesús Moncada

A Jesús Moncada,
ara de viatge pel no-res sense bitllet de tornada

El meu exemplar de Camí de sirga, com tants d'altres, està ple d'anotacions a llapis amb el significat de mots que anava aprenent mentre el llegia, començant per la mateixa sirga del títol. Mots com ara ensulsiar, sonsònia, baluerna, quera, deixuplines, torcar, gumia, calafat, galvana, helicó, ensobinar, daliner... Ara ho rellegeixo i penso que ja no em caldria consultar tant el diccionari. Aquest progrés és causat, en part, per escriptors com en Jesús Moncada mateix, amb els quals un xala de valent mentre llegeix i té ganes d'aprendre aquells mots que ell amb tanta facilitat incorpora a les narracions. En una altra categoria hi ha els mots que en el seu moment, infeliç de mi, no vaig ser capaç de trobar en cap diccionari (abornada, caloi, esgall, enflitja, argoleta...) i que ara, feliç de mi, sí que sabria trobar.



Com a petit homenatge al gran dibuixant i millor narrador mequinensà, un imperfecte recull cronològic d'alguns llibres, articles i repertoris que tenen molt a veure amb el seu lèxic:
  • "Alguns noms topográfichs propis de Mequinenza, Fayó, Nonasp, Fabara y Maella" de Cels Gomis, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, II (1892), pp. 53-54.
  • "Follies particulars de Fraga, Mequinensa y Tortosa" de Cels Gomis, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, VII (1897), pp. 112-115.
  • "La llengua de Jesús Moncada" d'Artur Quintana, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, 4-5, Alcañiz, 1983, pp. 225-238. També a Xandra, Calaceit, 2007, pp. 385-403.
  • "Noms de casa, renoms i zoònims en l'obra de Jesús Moncada" de Mercè Biosca, Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIII (gener 1991), pp. 269-277.
  • "Aproximació a la llengua i a l'estil de Jesús Moncada" de Mercè Biosca, Guia de lectura de Jesús Moncada d'Emili Bayo i Mercè Biosca, Barcelona: Edicions de la Magrana, 1991.
  • "L'onomàstica en La galeria de les estàtues" de Mercè Biosca, Actes del XIX Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, Fraga, 1994.
  • Sobre la llengua de Mequinensa d'Hèctor Moret, Calaceit: Institut d'Estudis del Baix Cinca, 2a ed., 1996.
  • "Lèxic de la navegació fluvial en l'obra de Jesús Moncada" d'Hèctor Moret, Archivo de filología aragonesa, 52-53, 1996-1997, pp. 179-220.
  • "Noms de bateaux dans l'oeuvre de Jesús Moncada" de Sandrine Ribes, Iris (Université Paul Valéry-Montpellier III), 1997, p. 239-252.n
  • "Onomàstica mequinensana en l'obra de Jesús Moncada" d'Hèctor Moret, Ilerda, 52, 1998.
  • "Una llengua de luxe" de Ramon Sistac, Serra d'Or, 550, octubre 2005, pp. 41-44.
  • "Fraseologismes d'àmbit fluvial en l'obra de Jesús Moncada" de Mercè Biosca, Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya - Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pp. 69-74.

Apunt de l'homenatge blocaire a Jesús Moncada
(cinquè aniversari de la seva mort)
promogut per en Pere, de Provisionals

8 comentaris:

  1. Aquestes paraules "difícils" són el que et fa xalar més quan el llegeixes. Per cert per ser un homenatge petit i imperfecte, Déu n'hi do del recull que has fet. ;-)

    ResponElimina
  2. Dóna molt de si el llenguatge i el parlar de Moncada. Per sort hi ha bons especialistes!

    Nen, la dedicatòria del 2000 és increïble, no? T'imagines que en cada dedicatòria haguessis de fer un dibuix, les cues que es farien per Sant Jordi!

    ResponElimina
  3. a mi em va passar, només llegir les dues primeres pàgines em vaig aturar i vaig començar a buscar el significat d'una seria de mots que desconeixia, és un dels problemes de llegir Moncada, no és pas culpa d'ell, si més no de la nostra ignorància.

    ResponElimina
  4. i a mi també em va enriquir el lèxic amb mots i expressions que desconeixia...un mestratge excepcional el seu!

    ResponElimina
  5. Un post magnífic, Puigmalet.

    Una dedicatòria envejable. Preciosa!

    A mi també m'encanta aprendre paraules noves i amb Moncada se n'aprenen un munt.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gazo,

    Fantàstic apunt i fantàstica dedicatòria.

    Realment, llegir en Moncada és tot un plaer per la manera que tenia de manipular la llengua. M'agradat molt aquest reconeixement que de mica en mica anem adquirint llenguatge gràcies a persones que l'enriqueixen i no a les que l'empobreixen per ser "més llegibles"...

    ResponElimina
  7. Magnífica aproximació lèxica. Hi ha feina per estona.
    Ah, les dedicatòries d'en Moncada!

    ResponElimina
  8. Pere Llada: Hi ha molts diccionarismes, i tant! Quant de llenguatge fluvial que hi hem après!!

    Parèmies: Era un senyor. Molt atent amb els lectors. No sé si per Sant Jordi feia el mateix...

    Puigcarbó: Els diccionarismes són un problema menor. Amb un bon diccionari es curen i es millora de salut lèxica en un moment.

    Elvira: En som un bon grapat, que hi hem après i ens hi hem divertit de valent, amb aquest gran mequinensà.

    Carme: Aquestes dedicatòries eren molt habituals en ell. A banda de la paciència tenia destresa, realment.

    Pisco: Estic amb tu. Per empobrir-nos ja tenim la retòrica política.

    Pere: El següent pas és reunir en un bloc totes les dedicatòries de lectors que es trobin. :) Molt bona idea, aquest homenatge!



    Per cert, la dedicatòria meva del principi és la mateixa que ell li va escriure a en Ramon Barnils en un article dedicat.

    ResponElimina

Quelcom a dir?