"Antoni M. Alcover: vida, obra i influència"

Demà comença la 30a Setmana del Llibre en Català. Dins dels actes, aquesta conversa, que tindrà lloc el dijous 13 de setembre, sobre l'autor del gran Diccionari català-valencià-balear:

Conversa: «Antoni M. Alcover: vida, obra i influència»

 L’acte serà a càrrec Maria Pilar Perea, professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Joan Veny, membre de l’IEC, i Gabriel Janer Manila, escriptor i professor de la Universitat de les Illes Balears. 

Lloc: Avinguda de la Catedral (Barcelona)

Hora: 18:00 hores 

Organitza: Editorial Moll i Institut d’Estudis Catalans

 

El mateix dia 13, i sembla ser que a la mateixa hora, també es presenta Gramàtica catalana de l'A a la Z de Marta Mas i Albert Vilagrasa, una gramàtica d'ús que ordena alfabèticament els termes a buscar.

I un dia abans, el 12 de setembre a les 19:30 hores, es presenta el llibre El catanyol es cura (o Catanyol.es), d'en Pau Vidal, sobre les interferències entre el català i el castellà. La presentació anirà a càrrec de la Patrícia Gabancho i l'autor. L'obra és de la mateixa col·lecció que el Dites.cat de l'amic Víctor Pàmies.

Dedicat (i regalat) per Pompeu Fabra

"Als germans Mestre,

Josep, Amadeu i Jaume,

Record del seu oncle de Bilbao 

pf"

Tot i que els nebots famosos de la biografia fabriana són els de l'anècdota camprodonina de 1883, en aquest cas, aquest Silabari sembla dedicat als seus nebots per part de dona. L'esposa de Pompeu Fabra, cinc anys menor que ell, era Dolors Mestre i Climent (Sarrià, 1873 - Reims, 1964). El 1902 es van casar i van marxar a Bilbao, on Fabra ocupà la càtedra de Química General de l'Escola d'Enginyers Industrials fins al 1912. El Silabari català es publicà el 1904, en plena estada basca del matrimoni Fabra.

La dedicatòria presenta la mateixa lletra que aquesta altra al DGLC (1931-1932) de Joan Amades, tot i que en aquest cas en Fabra signa amb nom i cognom, i no amb inicials.

Foto de Xavier Caballé

L'exemplar del Silabari va ser adquirit per l'amic Galderich i em va ser regalat el 12 de maig de 2012 per en Fabra en persona, mentre assistia jo tranquil·lament a la visita que el Mestre (alter ego del professor egarenc de la UAB David Paloma) feia a la X Fira Modernista de Terrassa. Impossible trobar una millor ocasió: un llibre dedicat per en Fabra regalat per ell mateix.

Pompeu Fabra - David Paloma a la Masia Freixa de Terrassa. Foto de Laura González a Núvol

Citacions vora Segre

Sembla ser que avui és agost, i que, a més, és diumenge. Però no és un diumenge d'agost qualsevol: avui és Festa Major al bonic llogarret del Pla de Sant Tirs.

Allí, vora Segre, habita el diccitionarista més prolífic dels darrers temps, en Marc Cortès. El Diccitionari és un diccionari de citacions en línia creat pel nostre paremiòleg de capçalera, en Víctor Parèmies. La blocosa sembla que és més engrescadora compartida, així que en Víctor, ja fa anys, va decidir que l'estupend Marc, l'andorrà Davit i el pratenc Gazo també poguessin ficar-hi cullerada  —a banda de tothom que en tingui ganes.

Allí, al Diccitionari, s'han anat publicant centenars i centenars de citacions en català. I en els darrers mesos, s'han superat les 3.000. En Parèmies, en Davit i un servidor som conscients que el mèrit principal d'haver superat aquesta xifra és actualment de l'estupend Marc, així que aprofitem que és Festa Major al Pla  —i que de ben segur ho està celebrant amb la Josefina i la mainada— per fer-li constar públicament el nostre reconeixement. En Parèmies volia que li enviés al Marc un potablava per al dinar de Festa Major, però el Marc és un noi molt desinteressat i s'hagués sentit violent per aquesta ofrena excessiva, així que ho deixem en un apunt dominical d'estiu  —dels que tenen més lectors de l'any!— i via fora, que tot està per fer i tot és possible. Salut, Marc!

Diccionari de la llengua catalana Bookman DMC-640

Pel davant

Així com hi ha blocs sense fulls (bloc²), també hi ha diccionaris catalans sense fulls.

Un dels primers exemples deu ser el Diccionari de la llengua catalana Bookman model DMC-640 d'Enciclopèdia Catalana. Creat per Franklin Eletronic Publishers i comercialitzat per Enciclopèdia Catalana, va ser fet a Tailàndia l'any 1996 en plàstic verd, el color clàssic de l'editorial. Fa 14x10 cm i, com si fos un llibre, té ISBN: 1-56712-271-X. Funciona amb quatre piles petites (AAA).

La funció bàsica d'aquest diccionari electrònic és trobar definicions a partir de l'entrada manual del mot. També s'inclouen frases fetes i locucions (tecla "frases"). Si el mot s'escriu malament, té una funció automàtica de correcció. També té la possibilitat de fer cerques temàtiques: prenent la tecla "tema" s'obre una llarga llista conceptual: acústica, adoberia, aeronàutica... Dins de cada categoria temàtica es mostren tots els mots afins.

Aquesta màquina lexicogràfica es complementa amb tres jocs: el clàssic penjat, un addictiu d'anagrames i un d'un tren que segmenta les síl·labes per vagons.

El teclat, en català, té un parell de coses a destacar: la primera és que no presenta la clàssica disposició de tecles qwerty sinó l'azerty, que és la francesa, amb l'afegit de la ce trencada com a darrera lletra. O sigui que és un teclat francocatalà.  La segona és que l'enter és, ras i curt, un "sí", magníficament accentuat.

Com es pot veure en les imatges, no és un llibre, tot i que sembla que es pot adquirir a llibres.cat (a un preu no gaire mòdic, uns 160 € més car del que em costà a mi, i en una edició del 2009, segons diu la fitxa).

Pel darrere

Bones vacances a qui en faci! (excepte un apunt programat d'agost, ens retrobem el setembre)

L'avi matern de Leonard Cohen

Llegeixo en una entrevista a Leonard Cohen que el seu avi matern era el Rabbi Solomon Klonitzky-Kline, i que era conegut, dins de la cultura hebrea, com el príncep dels gramàtics (Sar HaDikduki). Com a lexicògraf és autor d'un tesaurus d'interpretació talmúdica de 680 pàgines, l'Ozar Taamei Hazal. Thesaurus of Talmudical Interpretation (New York: 1939) i d'un diccionari d'homònims hebreus (amb títol en hebreu), el Lexicon of Hebrew Homonyms with interpretations of meaning, grammatical analysis and adequate references  (Tel Aviv: 1941).  

Portada d'Ozar Taamei Hazal (1939)

Coberta i portada del lèxic d'homònims hebreus (1941)

Vaig tenir el goig d'escoltar en directe al nét d'aquest gramàtic en el concert que oferí a Barcelona el 21 de setembre de 2009, el dia del seu 75è aniversari. Ahir un amic blocaire em va enviar la fotografia que encapçala aquest apunt tan estrany que m'ha sortit, i em va fer pensar en les lletres de les seves cançons, que no tenen sempre un sentit clar. D'aquesta que us deixo, del seu darrer disc Old ideas (2012), n'he trobat tant interpretacions espirituals com carnals. Com la vida mateixa. 

Blocs signific@ts, als premis c@ts

Ja fa cinc anys que la catosfera organitza, proposa i vota els premis c@ts. Si coneixeu blocs que trobeu prou qualific@ts com per ser reivindic@ts, potser perquè són arrisc@ts, aplic@ts o implic@ts, delic@ts, complic@ts, sofistic@ts, molt penc@ts, o bé simplific@ts, engresc@ts fins a ser desboc@ts, contraindic@ts per rebusc@ts, o en general, del bolet toc@ts, no ho dubteu i proposeu-los als c@ts. 

Repassant l'historial dels darrers anys, un hi troba blocs amics, coneguts o saludats i d'altres que són descobertes, però pels quals probablement pagui la pena de passar.

En definitiva, si coneixeu blocs que per a vosaltres són signific@ts, no ho dubteu i difoneu-los a la votació popular dels premis c@ts. Fins a final de mes hi ha temps.

Rull: ¿i no està bé que tot sigui tan complicat? (al voltant d'unes passejades per Salamanca amb motiu del XVI Col·loqui de l'AILLC)

Rull: ets de por! Mira que fer-me una pregunta com a títol d'un apunt... Hauria de fer com el Pere que encara està preparant la resposta a la  pregunta que li vas fer. Exacte! El teu llarg (que no dens) apunt parla de tantes coses que ja t'aviso d'entrada que penso divagar i no respondre a res en concret. 

Diu la llegenda que Aristòtil, quan ensenyava filosofia al seu liceu atenenc, ho feia tot passejant. D'aquí que aquesta acadèmia del saber es conegui com a escola peripatètica (περιπατητικός i el nostres mots 'itinerant' o 'ambulant' semblen tenir alguna relació). A Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), hem gaudit de ponències i comunicacions interessants. I hem passejat per una ciutat imponent.

Recepció a l'ajuntament de Salamanca el vespre del 2 de juliol

 

La realitat política és complexa, com ho és la realitat lingüística. Tot passejant, hem anat d'una banda a l'altra constantment, del llenguatge de la tribu a la situació de la polis. De fet, un congrés de llengua i literatura catalanes a Salamanca connecta les dues realitats (amb un grau de major o menor intensitat depenent de qui estableixi la connexió). 

Tant dins del congrés com durant les passejades, en el meu cas particular, la complexitat va servir-me d'estímul per formular preguntes, l'objectiu de les quals vau ser, especialment, en Jordi Ginebra, en Pere Navarro i tu mateix. Tots hem d'aprendre coses a la vida, però uns més que d'altres. Agraeixo la paciència que vau tenir amb un servidor. Sembla ser que, com al segle IV a. C., quan les cames es mouen, el cervell també ho fa. Hi ha molts detalls que no oblidaré d'aquests dies, i el peripatetisme salmantí figura a dalt de tot de la llista. Si tot no fos tan complicat, amic Rull, aquestes excursions dialèctiques no caldrien. Llarga vida a la complexitat!

Qui vulgui saber detalls més concrets, pot llegir el teu apunt o el d'unentretants o la crònica medieval del Taller de creació literària. O escorniflar en aquest youtube: