27 de maig de 2008

Silabari Català

Fa un any i mig, el lingüista Joan Solà ens parlava, al suplement Cultura de l'AVUI, "d'una cosa admirable". El motiu de l'admiració era una de les obres potser més desconegudes de Pompeu Fabra, el Silabari Català. Com Solà deia, és senzillament "un llibret per ensenyar les beceroles a l'escola primària", publicat, en una cuidada edició, l'any 1904 a la Biblioteca Escolar de L'Avenç. Fabra considerava aquest Silabari com el complement al seu Primer Llibre de Lectura, llavors en premsa i que creiem no s'arribà a publicar mai. Al Silabari no hi ha frases, sinó només una enorme i deliciosa tirallonga de síl·labes i mots. El manual per aprendre a pronunciar frases hauria d'haver estat el Primer Llibre de Lectura. Així ho llegim a l'advertiment inicial de l'obra: "Aquest Silabari i el nostre Primer Llibre de Lectura estan escrits pera esser passats, no precisament l'un darrera de l'altre, sinó en gran part simultaniament. Es per això que l Silabari no comprèn la lectura de frases." Però això, i en desconeixem els motius, mai fou així, i el Silabari restà sense company. El mateix any 1904 Fabra publicà també a L'Avenç un Tractat d'ortografia catalana.

El llibret, que es vengué a un preu inicial de dues pessetes, té XXVIII capítols en un total de 151 pàgines. Aquests capítols són, bàsicament, grups de paraules agrupades pels sons de les seves vocals o consonants. Totes les paraules porten marcades les síl·labes tòniques, siguin obertes o tancades. El joc tipogràfic fa que les síl·labes i els mots adoptin en alguns casos unes formes geomètriques ben curioses.



A la pàg. 23 del meu exemplar, una nena que es deia Petronila va fer la següent anotació amb plomí: "ultima lecsion que leí con papa". Havien arribat a la lliçó VII.

El gran lexicògraf de Gràcia, que tant s'ocuparia de la normalització lingüística dels adults, amb aquesta publicació també havia pres cura dels més petits dels nostres avantpassats, els que ara fa poc més d'un segle començaven a aprendre les beceroles de "lo pus bell catalanesch del mon".

Aquesta obra ha estat recuperada recentment, en edició facsimilada, dins del segon volum de les Obres Completes de Pompeu Fabra (2006), obra dirigida per Jordi Mir i Joan Solà. D'inici s'havia projectat que aparegués al volum cinquè d'aquesta magna obra, però finalment es va avançar la publicació al segon. En aquesta edició trobem un pròleg al Silabari de Josep Gonzàlez-Agàpito.

En llengua catalana també disposem d'altres sil·labaris (aquests amb el títol ja normalitzat ortogràficament*):

- Sil·labari català de Pau Romeva (Barcelona, Editorial Pedagògica - Associació Protectora de l'ensenyança Catalana, 1922), il·lustrat per Josep Obiols.

- Sil·labari Camí de Josep Casanovas Clota (Barcelona, Impr. Elzeviriana i Llib. Camí, 1931), en dos volums.

- Sil·labari breu d'Anicet Villar de Serchs (Barcelona, Miquel A. Salvatella, 1932), il·lustrat per Hernández & Fernández.

Un altre dia potser en parlarem.

*El mot 'síl·laba' amb ela geminada és recollit per primer cop per Fabra al Diccionari ortogràfic de 1917. En grec s'escriu amb dues lambdes (syllabé) i d'aquí ve la ela geminada catalana.

7 comentaris:

  1. Suposo que deus tenir guardat al calaix parlar algun dia de la reedició de les Obres Completes de Pompeu Fabra, oi?

    L'Editorial Ara Llibres ha reeditat aquest any passat una col·lecció amb llibres de la república. Interessantíssim, encara que un lletraferit com vós aimi més los llibres d'antich. :-)

    En parlava al Raons que rimen, però ara no et sabria dir si hi havia cap sil·labari (em sona que sí).

    ResponElimina
  2. Ei, que qui donava feina sempre era jo a tu!

    Només m'agraden els facsímils quan són d'obres gairebé impossibles d'aconseguir. Per exemple, el Liber Elegantiarum de Joan Esteve (Venècia, 1489) el tinc en facsímil. Però si mai trobes un original, m'avises, eh!

    De les obres que són trobables a les llibreries de vell sempre preferiré esperar el seu moment per a adquirir-les. Aquest diumenge vaig comprar al Mercat de Sant Antoni la Grammaire catalane de Fabra (París, 1928) per 2€. El dia que la facin en facsímil valdrà deu cops això en diners i deu cops menys en valor real.

    ResponElimina
  3. Però tu quina biblioteca tens? On vius? A quina hora aribes a casa?

    ResponElimina
  4. qui nes co ses que ens ex pli ques
    fli po molt amb tes ar ti cles
    fa bra te ni a temps lliu re
    i un si dral per po der riu re

    ResponElimina
  5. Visc en una bibliotecasa a la meva pràtia llobregatina i avui dinaré botifarra de ceba. Més intimitats, estupend?

    (bibliotecasa li faré arribar al Badoc)

    "fa bra te ni a temps lliu re
    i un si dral per po der riu re"

    juajua. Ets l'hòstia. I encara saps separar síl·labes!

    ResponElimina
  6. Fa un temps, Màrius Serra també parlava de sil·labaris. Potser t'interessarà llegir-ho. :-)

    ResponElimina

Quelcom a dir?