Joan Avenalleda, al llibre Viatge a l'origen dels insults (Ara Llibres, Badalona, 2006) recull a la pàgina 39 un mot despectiu que s'aplica als catalans: "polaco,-a". El classifica de 'pseudogentilici' (un fals gentilici) i en fa una breu explicació. Dins d'ella exposa un parell de teories sobre l'origen d'aquest insult. Anant una mica més enllà, constato que no són les úniques hipòtesis que algú ha plantejat sobre la qüestió. Anem a fer una mica d'història, ordenant les explicacions per l'època d'aparició de l'insult. Aquestes són algunes de les possibles raons per les quals ens diuen "polacos":
- Entre els anys 1700-1714 té lloc la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya després de la mort de Carles II. Dins del bàndol austriacista hi va participar un batalló de mercenaris polonesos, lluitant al costat dels catalans. Des de la perspectiva dels borbònics castellans, això faria néixer el paral·lelisme entre els 'polacos' i els catalans. (Aquesta hipòtesi és la primera que podem trobar a la Viquipèdia).
- Una altra hipòtesi intenta ser encara més precisa. El català Jacint Fèlix Domènech va ser ministre d'Hisenda i participà en el gabinet ministerial del comte Luis Sartorius, durant els anys 1853-1854. Aquest gabinet, ple de problemes, va ser molt impopular i se'l coneixia com "los polacos", comparant-lo amb l'anàrquic govern polonès de la mateixa època. En aquest sentit, el María Moliner, diu que "polaco" se aplica a los componentes de un partido político que gobernó en España desde 1850 a 1854. (Aquesta és la segona teoria sobre el tema que apareix a la Viquipèdia).
- Durant la Guerra Civil espanyola sembla ser que un escamot de soldats polonesos va participar al costat dels republicans a Catalunya. Des de l'altra bàndol es va fer l'associació de conceptes. (Hipòtesi que trobo en un bloc d'ERC. Crec que els brigadistes venien de molts països, no sé, no sé...)
- L'any 1939 coincideixen l'ocupació franquista de Catalunya i l'ocupació nazi de Polònia. Aquest fet portaria a alguns militars espanyols a establir un paral·lelisme entre les dues situacions. Molta gent (per exemple, aquí) recorda com aquest mot n'estava d'arrelat als quarters militars durant el franquisme i encara després. (Aquesta és la hipòtesi més versemblant segons Joan Avellaneda, a l'obra ja citada, i segons aquests professors universitaris).
- El paral·lelisme es podria fer arribar a altres aspectes: Polònia va tenir un territori cobejat per Alemanya (1939) i Rússia (1945) i Catalunya va patir la separació de les seves terres entre l'estat espanyol i el francès / Polònia no va ser estat fins el 1918 i Catalunya ni així... (aquestes idees són presents a la Viquipèdia)
- També podríem parlar d'una comparació triada a l'atzar pel fet de no entendre el parlar català. (Una altra hipòtesi que també apunten alguns intèrprets, entre ells Joan Avellaneda, tot i no ser la seva preferida).
- Hi ha qui esmenta, sempre com una remota possibilitat, possibles semblances fòniques, o en d'altres aspectes lingüístics, entre les dues llengües. Però, ¿quants tenim al cap com sona el polonès? (Aquesta hipòtesi sempre se cita per descartar-la al moment; aquests matemàtics han arribat a analitzar la qüestió).
Per cert, no he trobat cap recull lexicogràfic ni diccionari bilingüe català on aparegui 'polaco' en aquest sentit. Només els amables senyors de l'anglesa Collins han tingut l'encert de perpetuar aquest insult. En concret, dins del Collins Diccionario Concise Inglés (Español-Inglés / Inglés Español), 3a edició de 1999, trobem això:
Com ens informa la molt correcta Anna Llisterri, l'edició del 2005 del Collins Universal (Español-Inglés / English-Spanish) continua mantenint aquest accepció però ha canviat la marca valorativa, de (fam) a (pey). Algú els ha avisat que aquest pseudogentilici és un insult, imaginem:
I per als qui vulguin encara més proves, en aquest Collins en línia també ho trobem.
N'hi ha d'altres que ens recorden que som "polacos" cada dijous al vespre.
Entrades
Fantàstic aplec d'hipòtesis, company. Potser caldria sumar-les totes per treure'n l'entrellat.
ResponEliminaLa meva modestíssima aportació al tema no ha sortit publicada a les vuit per causes que no arribo a entendre. Però ja està resolt.
Prego que disculpi la possible distorsió que he fet a l'experiment.
Disculpat i seràs inclòs degudament dins de l'experiment.
ResponEliminaPuigmalet, ets tremendo! Quina erudició la teva. No podia ser d'una altra manera.
ResponEliminaEstem contents, oi? Hi ha una colla de blogaires que s'han apuntat a la festa desinteressadament i d'una manera lúdica i enginyosa. Cerca, cerca...
Per cert, insisteixo, com a pater de la idea i com a bloguer amb un blog de lexicografia, et toca fer un post de valoració com cal. Parlem del diccionari Collins!!!
El dia que ho fem amb una frase feta, faig jo la valoració al Raons que rimen, ok? ;-)
M'has deixat de pedra amb el post... No puc fer altra cosa que esborrar el que jo he escrit (excepte la part irònica) i enllaçar-te.
ResponEliminaXavi, pobre de tu!
ResponEliminaVíctor, m'ajudaràs a fer la recopilació de blocs, eh! En deixarem constància i ja està.
Felicitats. Hi ha hagut una bona acollida (acollinsda?) a la vostra iniciativa, sense cap mena de dubte!
ResponEliminaI pel que fa al teu post, jo també crec que erudició és la paraula.
Primer de tot, felicitats per l'èxit de la iniciativa.
ResponEliminaMagnífic el recull d'hipòtesis. Jo n'he escrit una altra que no sé d'on collons la vaig treure. D'Internet segur, però ja ho buscaré.
A vegades és millor que quedi en hipòtesis.
No estic d'acord que un diccionari castellà-anglès reculli aquestes accepcions. Per a què serveix? Tampoc els diccionaris normatius com el de la RAE. En un d'argot o d'ús sí.
Salut!
Estic d'acord amb tu, el nom de Projecte Polaco m'agrada molt.
ResponEliminaHe fet tard , però m'hi apunto.
Xavier
Puigmalet, amb aquest post tens entrada segura a la cerimònia d'entrega del premi Sant Jordi de VParèmies.
ResponEliminaJa hi pots comptar.
Felicitats per l'iniciativa. No se tu, però en Paremies s'ho passa pipa. El sento riure i teclejar des del despatx.
Felicitats pel post, m'he quedat impressionada.
Cristina
Una bona acollinsda... el joc de mots és infinit, Joan.
ResponEliminaMarc, discrepo. El mateix diccionari també recull altres termes despectius , com ara 'sudaca', 'charnego' o 'gallego'. Com a mínim s'han atrevit a inventariar veus insultants però que també formen part de la llengua. Els de la RAE no s'hi han atrevit pas.
Benvingut al Projecte Polaco, Xavier!
Cristina, quin goig de sentir-te! Com pots veure, som uns quants que riem i ens ho passem bé. Cultura, diversió, què més volem?
Puigmalet, no em val el "mal de muchos". Per mi és incomprensible que un diccionari castellà-anglès reculli aquesta accepció. No té sentit. Que siguin paraules que formen part de la llengua no vol dir que s'hagin de recollir en qualsevol diccionari.
ResponEliminaMarc: un matís al "qualsevol diccionari". Un bilingüe no és un diccionari d'ús, però una empresa privada té la llibertat de fer un bilingüe com li doni la gana (incloent termes pejoratius, per exemple), i tu tens el lliure dret d'adquirir-lo o no. De fet, quan d'aquí a mil anys algun arqueòleg lingüístic faci una tesi sobre la nostra cultura, només tindrà aquest recurs lexicogràfic sobre la qüestió*. El Collins té un valor de raresa, en aquest aspecte, prou defensable. (Sr. Collins, em donarà feina, al final?)
ResponElimina* també tindrà aquest grapat de blocs polacos que avui ens hem plantejat el tema.
Encuriosit pel tema, he fet una ullada i he trobat un parell de diccionaris on apareix aquesta accepció de polaco que comenteu: al Diccionario del Español Actual -Aguilar 1999- i al Maria Moliner Diccionario de uso del español -Gredos 1998-.
ResponEliminaTambé al Diccionario del Insulto -Península, 2000-, en termes molt ben expressats: "Vocablo insultante contra los catalanes (válido también para los baleares), esencialmente en Madrid o Andalucía, probablemente por hablar una lengua que a los demás españoles les resulta incomprensible (...)"
Però suposo que el que us ha resultat curiós és que aparegués en un diccionari English-Spanish/Spanish-English.
Vull dir-vos que hi ha -com a mínim- un altre cas: es tracta de l'Harrap's advanced dictionary -Harrap, 2000-:
polaco, -a:
3 nm,f fam pey (catalán) Catalan.
D'altra banda, cal dir que en aquest mateix diccionari s'hi pot trobar també la següent entrada:
charnego, -a: nm, f pey: person from another region of Spain who has settled in Catalonia.
Com ja he deixat escrit al bloc del Víctor Pàmies, aquest comentari teu dóna per fer un apunt nou i molt millorat sobre la qüestió. Aviam si t'animes i ho poses al bloc, Kasku!
ResponEliminaMolt interessant.
Germanet, t'has oblidat de la veritable rao del terme 'polaco' i,ensems, del perquè només apareix als diccionaris castellans o anglesos, i no als francessos, per exemple.
ResponEliminaA la guerra de successió dels castellans, els anglesos i holandesos (que defensaven el pretendent austriacista, juntament amb nosaltres) ens anomenaven als catalans 'the polished iberians', doncs la nostra cultura era la més refinada i lluenta de tota la península ibèrica i la única que els hi merexia respecte, enfront la pesta borbònica francesa que pretenia ocupar la corona castellana. En anglès, 'to polish' vol dir 'fer lluent'.
Perduda que fou la guerra el 1714 (quina sort tingueren els portuguesos!!) els castellans, amb el seu conegut refinament mesetari, adoptaren el terme 'polaco' per referir-se als 'polished', (com ja sabreu, 'polish' en anglès també és el gentilici dels polacs).I des d'aleshores, establert que fou així als decrets de Nova Planta, els catalans hem sigut els polacos, els 'polish' dels anglesos.
Els castellans sempre s'han defensat molt bé en anglès...ho veiem encara quan viatgem!!
Fruït d'aquella vergonya, fou que la Real Academia de la Lengua, i aquí ve el referent lexicogràfic, adopta com a 'slogan' allò del "Limpia, fija y da esplendor", en claríssima referència al terme 'polish', pretenent emular el refinament de la cultura i llengua catalanes. La primera edició de la "Fundación y Estatutos de la Real Academia Española" data del 1715, l'any següent. Ni en això foren originals. Tot cuadra, oi?
Als castellans sempre s'els hi veu el llautó, lluent o no.
Apadew!, i a veure si ens documentem una mica abans de deixar anar tants grumolls lexicogràfics!!!
Ves a cargar Blob. Aquesta historia no te la creus,ni tu.Deixa parlar als que entenen.
EliminaEl lema de la RAE també és polaco! Cagonseu!
ResponEliminaEm trec la barretina davant vós, Mr. Blob.
pos sí, em sumo a la demanda d'un futur post-avaluació de la Jornada Polacofestiva
ResponEliminafelicitats per la iniciativa!
Gràcies, Jacme. Entre el VParèmies i un servidor alguna cosa farem.
ResponEliminaGràcies per totes les hipòtesis, Puigmalets!
ResponEliminaQuant a la 7, només us puc dir aportar una anècdota: fa molts anys vaig anar a una trobada de joves a Polònia, i la família que ens va acollir es feien un tip de riure en sentir-nos parlar català, perquè els feia gràcia com sonava.
Puigmalet, t'agafo la paraula i m'afegeixo a la festa del 'polaco'.
ResponEliminaPodeu trobar l'escrit -una mica retocat- al meu blog.
Salut.
Anna, en Maragall deia que hauríem de parlar com enlluernats per la màgia de les paraules. El català té això, i els polonesos ho devien captar.
ResponEliminaKasku, me'n congratulo a bastament, de la teva decisió.
Me parece que el origen del insulto no es tan exquisito.
ResponEliminaPolacos eran los inmigrantes del Este que en su mayoría realizaban los trabajos que los oriundos no querían realizar.
Los ultras de algunos equipos tomaron esto como un insulto, conocido es su odio hacia todo inmigrante pobre, como podrían haber dicho rumano o moro.
La exposición en los medios de estos seres pelados propagó el insulto hasta el habla popular.
Hay que decir que es un insulto que solo se circunscribe a pocas provincias, como por ejemplo Madrid. En Andalucía, por ejemplo, no se utiliza nunca polaco para referirse a un catalán.
Polacy to prastara cywilizacja. Najstarszy wizerunek koła https://ca.wikipedia.org/wiki/Olla_de_Bronocice , najstarsze serowarstwo https://archeowiesci.pl/2012/12/13/najstarsze-sery-swiata-z-polski/ http://www.smakizpolski.com.pl/polskie-sery-najlepsze-najstarsze-na-swiecie/ Katalończycy są potomkami Słowian z terenów obecnej Polski. Ta migracja była w 5 wieku, ok. 476 rok. Els polonesos són una antiga civilització. La imatge més antiga del cercle https://ca.wikipedia.org/wiki/Olla_de_Bronocice, la més antiga de formatges https://archeowiesci.pl/2012/12/13/najstarsze-sery-swiata-z-polski/ http: //www.smakizpolski . com.pl / polskie-sery-najlep-najstarsze-na-swiecie / Els catalans són descendents dels eslaus dels territoris de l'actual Polònia. Aquesta migració va ser al segle V, al voltant de 476 anys.
EliminaComparar-nos amb els polonesos envaïts pels alemanys és exquisit?
ResponEliminaAixò que ens dius és una altra possible explicació. Jo fins i tot no descartaria que algunes d'elles fossin complementàries.
Con exquisito quiero decir que son explicaciones que a los "inventores" del insulto no se les pasó por la cabeza.
ResponEliminaCreo que la solución más pedestre será la verdadera ¡qué le vamos a hacer!
Creo que, como dices, puede ser una combinación de varias. La situación de los polacos frente al poderoso vecino alemán es la que se infiere en el insulto. Además, la tentación de entrar a sangre y fuego en Polonia-Cataluña es el ánimo de estos energúmenos que, menos mal, no abundan.
T'entenc, Bigardo, però mai sabem amb plena seguretat (i què sí?) l'origen d'aquest usos.
ResponEliminaPer cert, he estat bastant més de cinc segons pel teu bloc. S'aprèn tant en aquest món...
A més de la gran explicació de Blob i de la tan terrenal simple i probable de Bigardo, convindrà documentar l'aparició de la referència. En eixe sentit, el comte Luis Sartorius era sevillà, però a la seua família venia de Polònia, així que no crec que fóra la participació d'algun català en els seus govens el detonant principal de la relació.
ResponEliminaNaturalment, la recerca no s'hauria de fer en diccionaris, perquè són posteriors a l'ús, sinó en altres textos. La referència de la mili del 1973 que dóna Parlem-ne ja és indicativa.
Per la meua banda, he trobat una referència de 1987 (anterior a la del diccionari DEA d'Aguilar, 1989) en el Diccionari de argot de Juan Manuel Oliver (1987). I una referència curiosa de 1914, des d'un punt de vista sociolingüístic, Ortografía ideal de José P. Gómez, que diu:
«Si admitimos estas definiciones, el catalán es idioma de igual manera que lo es, v. gr., el polaco, porque aun cuando ni uno ni otro tienen carácter oficial en el sentido interna[cional]»
De fet, les associacions entre els dos gentilicis no són gens estranyes, i puga ser que siguen indicatives, en general, en relació amb qüestions polítiques. Lázaro Carreter (1962) dóna la següent definició en el Diccionario de términos filológicos:
«Genovés. Vid. Italiano. Gentilicio. Adjetivo o sustantivo que denota el origen,
raza o patria: catalán, polaco, judío.»
La curiositat d'esta entrada es que diria que posteriorment va ser modificada i es va perdre l'associació entre els tres grups.
Diria que Bigardo l'encerta, però calia el suport d'una tradició associativa entre les percepcions d'eixos estranys que tant és que siguen suecs com sudamericans.
Ei, per què no en fas també un article? Déu n'hi do de la teca que aportes! Això del 1914 és molt curiós, però poc probable com a motiu d'origen, clar. Fins després de la guerra Polònia no va ser estat independent i la similitud és real, però trobo aquest paral·lelisme massa "culte" com a detonant de l'insult.
ResponEliminaEm semblen probables la primera i la quarta de les hipòtesis que exposo, que són referències bèl·liques, potser perquè a l'ambient castrense és on més es pot constatar el seu ús.
La hipòtesi del Bigardo també és versemblant, però difícil de provar.
Com a mínim crec que hem aplegat les hipòtesis menys i més creïbles juntes. Quina deu ser la bona? Això potser ja és voler-ne saber massa.
Constato amb defalliment i decepció que la "gran explicació de Blob" no recull massa aceptació dels pretesos tècnics de la matèria. L'especialització és ignorància i la ignorància és atrevida. La història m'absoldrà.
ResponEliminaM'en vaig a agonitzar una estona.
Apadew
Escoli a "la gran explicació de Blob":
ResponEliminaMr. Blob, els tècnics lingüistes no parlen per parlar i van més enllà del comú dels mortals.
L'ús de 'gran' en aquest sintagma prové del mot llatí 'grando, -inis', que vol dir figuradament 'pluja', o en un ús obsolet, 'rar'. O sigui que davant la raresa de la hipòtesi, fem com si sentíssim ploure. ;-)