15 de maig de 2008

Vocabulari de paremiologia

"Els refranys són perles de saviesa, la filosofia del poble, els evangelis populars. Recullen ciència, història, ensenyaments i doctrina"
Víctor Pàmies al Diccitionari

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un gran blocaire i millor persona.

És un gran blocaire perquè ell solet gestiona qui-sap-los blocs (o blogs, com, ai las!, li agrada escriure a ell): avui en té deu, demà en seran onze. I no és només la impressionant quantitat. És, sobretot, la qualitat allò que el distingeix: la seriositat, la claredat, la planificació, el màxim detall... En Víctor està fent realitat un gran projecte de divulgació cultural dins de la llengua catalana. Una d'aquelles empreses personals dignes de ser seguides de ben a prop. Per cert, tots els seus blocs els trobem aixoplugats sota la imponent Paremiosfera, la matriu dels refranys catalans. (Pamiosfera, s'hauria de dir...)

És millor persona perquè en tots els seus projectes demostra que la cultura no és qüestió de cap elit, sinó que s'ha de compartir amb tothom. Aquest lingüista obre les portes dels seus blocs de bat a bat. Amb senzillesa, amb generositat i amb un gran sentit de l'amistat, que el Marc i un servidor, per posar un exemple, hem viscut en primera persona (del plural). Aquest tarannà fa encara més fabulosa la seva esplèndida dedicació.


Aquest apunt, que s'ha acabat convertint en un merescut escrit laudatori, era per parlar del Vocabulari multilingüe de paremiologia (català, castellà, anglès, francès) que no fa molt ha presentat com a projecte final per al Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Perquè no sigui dit, a continuació reprodueixo l'acurat article que a aquesta nova eina dedicà el Butlletí informatiu sobre llengua catalana, Infozèfir:

" Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu blog sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blogs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com.

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.
És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Al web hi ha un apartat perquè qualsevol persona pugui enviar informació a l'autor.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet, d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu blog Raons que rimen."

Acabaré amb una confessió personal. Jo estic entre els afortunats que van descobrir què era la paremiologia visitant aquest lloc del Víctor. En la meva opinió, el millor dels nombrosos blocs d'aquest savi de la xarxa.

15 comentaris:

  1. Puigmalet, no s'hi val, que a tu et tinc comprat amb el 33% del Diccitionari i diran que se't veu el llautó. :-)

    Gràcies pels elogis desmesurats, immerescuts, perquè tot just és una empresa que comença i li cal encara molta teca i dedicació.

    Bé, em sembla que t'has descomptat... o és que ahir al vespre en vaig obrir un altre de nou, perquè jo en comptabilitzo 11: 9 a blogspot, 1 a Cultura21 i un altre a Wordpress.

    De fet, si en sapigués prou, amb el http://refranys.com n'hi hauria prou. Però com que sóc un sapastre informàtic m'he d'acontentar de jugar i cercar-li noves funcionalitats als blogs.

    I saps, si no pogués compartir tot aquest cabal que he anat acumulant i coneixent amb temps i paciència... ¿quin sentit tindria guardar-me'l per a mi solet?

    A banda que jo sol no hagués pogut arribar on he arribat i on arribaré... ni hagués estat tan divertit i interessant.

    Puigmalet ha estat un plaer trobar-te per aquesta Internet de Déu... i encara serà millor conèixer-te amb persona.

    ResponSuprimeix
  2. Com la Cristina sap bé, el Marc i jo estem en la fase inicial d'enamorament envers el Parèmies i això ens causa aquesta obnubilació temporal dels sentits.

    La teva darrera afirmació és molt agosarada. Hi ha persones que en les distàncies curtes milloren, però d'altres... The blob, per exemple, en les distàncies curtes (sobretot al despatx) és encara més mesquí que en les distàncies virtuals.

    ResponSuprimeix
  3. Vigileu!!! Que jo vaig començar igual i mira ....

    Eh que fa patxoca el nostre marit!!!

    Hauríem de fer una campanya pro català de l'any, previ a la concessió de la Creu SAnt Jordi :.)

    Clar!! que potencials 'català de l'any' n'hi ha molts a la xarxa, perquè moltes persones des de la societat civil fan molta feina i de qualitat a la xarxa. Per exemple aquest espai :.)

    Gràcies per la generositat del teu article.

    ResponSuprimeix
  4. Massa sabó per la sequera que patim... :-)

    La Cristina, el que passa és que vol picar canapès, que la xiflen.

    Com que quan va escriure el Miradas hacia la vida no es portava això dels canapès, ara no sap com fer-ho per picotejar. ;-)

    ResponSuprimeix
  5. No penso caure en una provocació tan barroera.
    Com deia Brian: 'Perdona'ls que no saben el que fan' (Brian's Gospel, Lc 23-34)

    Apadew.

    ResponSuprimeix
  6. The blob: casualment avui he donat una fotocòpia a alguns alumnes on apareix Lc 23,34. Els he parlat del gran Gestes.

    ResponSuprimeix
  7. Per sortir una mica dels elogis -totalment merescuts, no dic pas el contrari- volia comentar la frase que obre l'apunt. No creus que a més de ciència, saviesa, doctrina i demés no hi ha també molts refranys amb una bona dosi de masclisme, de superstició i fins i tot de mala llet? En els reculls, s'hauria de ser políticament correcte i no posar-los?
    Vinga, salut i força, que per tirar endavant la paremiosfera en necessitaràs!

    ResponSuprimeix
  8. El Víctor ho sabrà millor, però si treus els que tenen mala llet et carregues la meitat del refranyer català. I això no pot ser...

    ResponSuprimeix
  9. Hehehe, el Bokabulari es devia perdre el debat de la misogínia de Pompeu Fabra en aquest mateix blog. Hauràs de fer arqueoblogologia i rescatar-ho. :-)

    El que ahir era habitual, avui és políticament ncorrecte. Hauríem de començar per treure un molt alt percentatge de la tradició bíblica, llatina i grega. Mira, per exemple, se m'acut el «Ull per ull, dent per dent», que ara no passaria pel sedàs del correctisme.

    Una cosa és que existeixin o hagin existit... o que formin part de la nostra història. I una altra que mai ens haguem de despenjar amb alguna dita d'aquestes enmig d'un discurs.

    ResponSuprimeix
  10. Aquí molt marit compartit i molta conyeta però jo encara no he tocat tall.

    Comparteixo el punt de vista del Parèmies. És com si diguessis que cal oblidar costums que avui serien impensables com ara tenir tancades les dones a casa fins que els nadons són batejats.

    Molt bon article, per cert!!!

    ResponSuprimeix
  11. Molt interessant el debat de la misogínia.
    Pel que fa als refranys políticament incorrectes, segur que han de ser als llibres saberuts per a historiadors, antropòlegs, lingüistes... Però en un llibre de divulgació per a recuperar l'us d'expressions nostrades, potser no. No imagino al Pàmies al seu programa de Ràdio Vallromanes intentant explicar com podem dir correctament en català 'la mujer en casa i con la pata quebrá'!

    ResponSuprimeix
  12. Jo sí que l'imagino, el Víctor: "La dona sens menester, no estiga baix al carrer" o "La dona, per a ser discreta, ha d'estar sempre retreta". Els catalans, en aquest exemple, no som tan animals.

    ResponSuprimeix
  13. Absolutament d'acord, Badoc, però no seria la primera vegada que em demanen que parli dels refranys misògins...

    Són refranys que han perdut vigència (per sort), com tant d'altres de qüestions meteorològiques o d'oficis del camp que només podem reviure en els museus etnogràfics.

    I ja m'està bé que aquests refranys restin al calaix de l'oblit, però al seu costat també caldria una conscienciació i mentalitat més adequada als temps i situacions actuals, que no sempre es dóna. :-)

    ResponSuprimeix
  14. Déu meu, quanta correcció política...us estic començant a agafar mania...

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?