BON ANY NOU BIXEST

Això dels diccionaris té la seva conya. Després d'anys de normalització del concepte 'any de traspàs', un descobreix que també el podem anomenar 'any bixest' o, fins i tot, 'any bissextil' amb la vènia del Sr. DIEC2. Tres expressions sinònimes per a la mateixa realitat que demà comença: 366 dies en un sol any.

Segons els savis, el terme 'bixest' prové del llatí dia bis-sextus pridie Martias Kalendas, el dia que s'intercalava entre el "sextus" i el "quintus" de les calendes de març, o finals de febrer, en la proposta de calendari julià. Els mateixos savis ens informen que també existeix una etimologia popular que fa derivar el nom de "bixest" del fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos. Per embolicar més la troca, al diccionari d'Aladern (1904) se'ns explica dins l'entrada de 'bissext' que "'se diu així perqué Cèsar maná qu'es comptés dues vegades lo día 24 de Febrer a fi de fer un altre dia ab les parts romanents dels quatre anys, lo cual se diu dia intercalar." I afegeix que "any de traspás no't fihes d'ell ni del de detrás".

L'embolic ve perquè els anys tenen 365,2425 dies, i no 365 justos. Aquí es pot comprovar si un any qualsevol ha sigut o serà bixest. Per cert, això de l'any bixest passa cada quatre anys, en teoria. L'any 2004 va ser-ho, i el 2000, i el 1996... Però l'any 1900, que li tocava, no va ser-ho. Abans es pensava que el darrer any de cada segle no havia de ser-ho, però aquesta no és l'explicació. L'explicació és igualment allà.

(La imatge de sota és una petició expressa del meu germà puigmalet: la portada del calendari 2008 del seu ídol de tota la vida, de molt abans que vingués al Madrid i tot. No sé si en Beckham és molt bissextil, però pinta de bisexual té...)

L'hàbitat del lexicògraf

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) treballant en el DCVB

Un lexicògraf en el seu element natural: rodejat de diccionaris i de cèdules, les fitxes que s'utilitzaran per a la confecció de l'obra.

PS (1/1/08):
Fa tres dies es cremà a Sants un bloc de pisos. En un d'ells, el despatx del Sr. Lluís Serra que, salvant els anys, i com el meu germanet ha descobert, guarda certes similituds. El seu tràgic estat fa esgarrifar. Aviam si aquests llibres, i els seus curosos amos, troben aviat un altre lloc acollidor.

Dictionary

"Dictionary", fotografia de Ralph Gibson

Gibson (Los Angeles, 1939) és un dels grans fotògrafs americans vius. Ha publicat més de 25 llibres fotogràfics. Aquesta imatge, de l'any 1999, és del llibre Ex Libris.

BON NADAL

Potser entre tant de llibre també hi ha algun diccionari, no?

(via el molt recomanable bloc bibliòfil Diari d'un llibre vell, que ja ho va publicar el 28 de novembre; ell ho va veure al famós boingboing, i aquests a un estudi holandès de disseny anomenat IJM)





Per als qui prefereixin assumptes no tan elevats, el jueves ens proporciona un altre tipus de nadala. Potser grollera, però no tan obscena com la persecució a la sàtira humorística i l'exaltació de la institució més antidemocràtica i menys exemplar d'Espanya.






Per acabar, incloc el missatge nadalenc de l'ínclit Màrius Serra en aquestes 'fechas tan señaladas' (ell sí que és un rei i no l'altre):

TRES NADALÀRIUS

Com que és temps de nadales i ja no ve d'un spam, he pensat de felicitar-te les festes amb tres nadalàrius perquè els facis servir, si ho vols, a les sobretaules dels àpats nadalencs. Bon neuronadal!

El primer no és nou, però és el més nadalenc que dec haver formulat fins ara:

"Idèntic a Jesucrist, de 6 lletres".

La solució figura entre les dels 141 enigmàrius recollits al llibre Enviar i rebre.
Concretament és la de l'enigmàrius número 71.

El segon sí que és nou, i no trobaràs la solució impresa enlloc fins que no la formuli per antena, a El matí de Catalunya Ràdio, el dilluns 31/12:

"El conjunt d'aquest any nou, de 4 lletres".

Què? Te'n surts, o hauràs d'esperar al dilluns 31 a les 8:15 del matí?

Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.

"La part del pa que més odia en Ferran, de 6 lletres".

Bon Nadal!

Màrius Serra

Les noces de platí del canemàs (i V)

Tanquem amb brillantor la sèrie d'apunts dedicats al 75è aniversari del Diccionari General de la Llengua Catalana, amb la reproducció de l'article que el Dr. Joan Solà Cortassa li dedicà al suplement "Cultura" de l'AVUI el passat dia 6 de desembre de 2007. Ningú millor que el màxim coneixedor actual de l'obra de Fabra (i un dels més grans lingüistes catalans des d'ell) per cloure l'homenatge:

DGLC 75

Fa 75 anys que es va publicar el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra. Els seus usuaris no sabien que aquesta obra se situava al capdavant de la lexicografia peninsular. Però sí que sabien que per fi tenien a les mans un diccionari fiable i selecte, una imprescindible i poderosa eina de normalització de la llengua. Si tota l'obra lingüística de Fabra és admirable, aquesta culmina la seva llarga vida de lingüista genial, de patriota clarivident al servei d'una de les llengües més apassionants de la Romània però més maltractades per la història.

El DGLC és fruit d'una trentena d'anys d'anàlisi rigorosa i de selecció del lèxic, amb vista a ser una guia de la llengua estàndard. La dictadura de Primo de Rivera va estroncar la feina més ambiciosa de L'IEC i l'editor López Llausàs va animar Fabra a fer una obra més modesta però imprescindible. A l'exili, Fabra no tenia ni tan sols aquest diccionari, i Sagarra li va regalar el seu exemplar, on l'autor va fer anotacions marginals. Al final de la vida Fabra va fer unes llistes de millores que només en part figuren a la segona edició (1954).

Selecció, he dit. Fabra va haver de decidir quina de les tretze variants següents era més apta per a l'estàndard: llavors, lavors, allavons, allavonses, allavòrens, allavores, allavors, llavò, llavons, llavonses, llavòrens, llavores i llavoros. Va optar per llavors, que té el sinònim aleshores. I es va haver d'enfrontar al difícil terreny dels neologismes (recull cel·luloide, cabaret, feixista, vitamina, gasolina, film) i al més difícil dels préstecs o dels barbarismes (accepta boda, preguntar, quedar, buscar, resar, curandero, però no apoiar, entregar, despedir, enterar(-se), xispa, disfrutar).

El primer lloc peninsular el va aconseguir modernitzant la tècnica lexicogràfica. Primer, marcant el complement directe dels verbs transitius. Definint obeir com a "Executar allò que mana (algú); complir (un manament)", indica que el complement pot ser "algú" (Els fills han d'obeir llurs pares) o bé "un manament" (Obeir la llei). Segon, donant molts exemples, el detall més útil per als escriptors. A més a més, entrava en el terreny de les anomenades concurrències, aleshores pràcticament inexplorat però avui molt prominent: definint frescal com a "Fresc, dit esp[ecialment] d’un paratge, d’una planta", prevenia d'aplicar l'adjectiu a una noia, per exemple; que és el mateix que fa l'Alcover-Moll amb l'adjectiu gerd, però ara Fabra no s'hi fixa. Tampoc Fabra no diu que la preposició sense pot mancar de complement (fet curiós i excepcional): ¿Vols el cafè amb sucre o sense? Ni explicita si, a part de fer una excursió (que consta), es pot dir anar d'excursió. Ni si hem de dir "He comprat un enciam" o bé una mata d'enciam. No era, doncs, Fabra això que absurdament en diem "perfecte". Però, escoltin: aquests quatre casos (gerd, sense, excursió, enciam) es troben encara avui exactament iguals al diccionari oficial, fet per una legió de tècnics.

(Agraïm al Dr. Solà el permís i les facilitats donades per a poder penjar aquí aquest article)

I per concloure, provisionalment, el tema, direm que ahir vam iniciar l'article del Diccionari General de la Llengua Catalana a la Viquipèdia. Igual que tota l'enciclopèdia, sou ben lliures d'esmenar, afegir o mutilar l'entrada, o sigui, millorar-la.

Les noces de platí del canemàs (IV)

Alguns preus del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra de 1932:

• 2,50 ptes. valia cada fascicle (des de l'any 1931 i per subscripció). Només sabem que van fer d'uns 20 fascicles (serien 50 ptes. en total) a 25 fascicles (serien 62,50 ptes. en total).
• 65 ptes. valia al comptat i relligat l'any de publicació (1932).
• 75 ptes. valia a terminis i relligat l'any de publicació (1932).
• De 4.492 ptes. (27 €) a 14.974 ptes. (90€) pots pagar avui per la primera edició a Abebooks.

D'altres preus: la darrera edició del DGLC (1994) costa 30€. El DIEC1 (1995) té un preu actual de 53€, mentre que el DIEC2 (2007) val 67€.

Les noces de platí del canemàs (III)

La mateixa Llibreria Catalònia que edità el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra publicà un temps després* aquest recull d'Opinions autògrafes. Hi consten les opinions manuscrites (i alguna mecanoscrita) d'intel·lectuals influents a la Catalunya de l'època: Francesc Macià, Jaume Aguadé, Jaume Bofill, Manuel Brunet, Just Cabot, Francesc Cambó, Josep M. Capdevila, Pere Comas, Pere Coromines, P. Miquel d'Esplugues, A. Esclasans, J. Estelrich, Miquel Ferrà, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Ventura Gassol, Gaziel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, J. Ma. Junoy, J. Ma. López Picó, Manuel de Montoliu, Nicolau d'Olwer, J. Pous i Pagès, J. Puig i Ferreter, Carles Riba, A. Rovira i Virgili, J. Rubió, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Segarra, Jaume Serra Hunter, Carles Soldevila, F. Soldevila i F. Valls Taberner.

Diu el prefaci del llibret:

"Tots plegats -i podem dir que tots plegats representen Catalunya- es someten (sic) joiosos, si no a la dictadura, almenys al fet normatiu que implica un diccionari que esdevé OFICIAL per voluntat de tots."

Quaranta-dues planes plenes d'estimació i respecte per la tasca del mestre Fabra. Entre d'altres valors s'hi destaquen l'esperit científic, la claredat i precisió de les definicions, la utilitat, la necessitat... Alguns uneixen el nom de Fabra al d'Aribau, que havia publicat l'Oda a la Pàtria cent anys abans (1833): una justa manera de cloure la Renaixença.
Donem un petit tast de l'obra amb les opinions de Cambó (política), J. V. Foix (poètica), Joan Puig i Ferreter (lingüística) i Josep Maria de Segarra (literària). Hi trobem el text manuscrit, la signatura i a sota la transcripció, per si alguna lletra se'ns fa difícil (clicar per augmentar):

* En aquest llibret no consta cap data de publicació. Els elogis que porten data ens remeten a la primera meitat de l'any 1933. Probablement aquest sigui l'any de publicació d'aquest recull.