Làser

La manipulació de diccionaris és font d'inspiració constant per als artistes contemporanis. El diccionari, com a objecte que recull les partícules elementals de què està fet el llenguatge, és modificat en un desig viu d'explorar les seves potencialitats estètiques, de comprendre'l amb detall o, fins i tot, de dessacralitzar-lo. Entre aquestes, o entre altres de possibles, trobaríem la motivació que ha conduït l'artista de Brooklyn Michael Mandiberg a perforar diccionaris amb làser formant paraules noves, necessàriament curtes per la mida de les lletres utilitzades. A més, aquestes paraules remeten al món de les noves tecnologies, la qual cosa crea un diàleg entre el diccionari de les velles paraules i la manipulació amb làser de les noves. En aquest vídeo, on ell es presenta, es refereix als books of reference (concepte que inclou els diccionaris) com a dead technology i explica que tallar-los és la reacció que li provoca el seu ús actual.

"I like taking Dictionaries and turning them into memorials. It is kind of like putting an ironic inscription on a tombstone…"

Mandiberg és autor d'un vídeo que porta per títol "How to burn the Oxford English Dictionary", un tutorial per tal de perforar amb làser els diccionaris. Aquest no és l'únic artista que utilitza el làser per tallar diccionaris: fa un temps vam mostrar el projecte Cut dictionaries de Jane Prophet. En aquell cas, però, la intenció era homenatjar Samuel Johnson. El concepte artístic de Mandiberg té un estil més destructiu, però igualment reflexiu.

Abcedari de Miquel Martí i Pol

C

camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

Abcedari —i no "Abecedari", com trobem mal escrit a vegades*— és el títol d'un llibre no massa conegut de Miquel Martí i Pol, de qui avui es compleixen 10 anys del traspàs.

Abcedari porta per subtítol "Una joia solidària", ja que es va publicar amb motiu de l'Any Internacional del Voluntariat. La idea inicial, sembla que de l'Incavol, va ser que el llibre fos obsequiat a les entitats catalanes de voluntariat —més d'un miler—, d'aquí que la seva difusió hagi estat limitada tenint en compte que es tracta d'una obra del 2001, quan la popularitat del poeta ja era enorme. Tot i això també s'ha pogut —i es deu poder— adquirir en algunes llibreries.

Es tracta d'un llibre de format petit (10x10 cm), amb tapes de seda, que es presenta dins d'un estoig quadrat (16x16 cm), com si d'una joia es tractés. La capsa-estoig és folrada de roba blava i porta la reproducció de la signatura del poeta. Aquesta inusual presentació es deu a un projecte gràfic d'Aura Comunicació-Joaquín Monclús per a Perspectiva Editorial Cultural. Darrere d'aquesta publicació hi ha en Ramon Besora, amic personal del poeta, president de l'Associació d'Amics de Martí i Pol i director d'Aura Comunicació. Amb aquest embolcall, aquesta obra s'acosta a les edicions de bibliòfil, tot i que pel tiratge i el resultat final no estem segurs de considerar-la així. Martí i Pol té molta obra seva en edicions de bibliòfil, com per exemple el Llibre dels sis sentits amb gravats de Miró, Estimada Marta / Cinc esgrafiats a la mateixa paret  amb aiguaforts de Miquel Plana o Amb música de Bach il·lustrat per Hernández Pijoan.

Abcedari s'estructura en vint-i-sis haikus —sense accent—, cadascun referit a una paraula que comença per la lletra corresponent de l'abecedari. Els haikus, de llarga tradició a la poesia catalana, són composicions poètiques japoneses formades per tres versos blancs de cinc, set i altre cop cinc síl·labes. Martí i Pol ja havia utilitzat aquestes estructures a La nit. Onze haikús (1994) i a l'obra Haikús en temps de guerra, escrita entre 1999-2000, tot i que publicada després de l'Abcedari, el 2002. Quinze tankes, que són les parentes de cinc versos del haikus, trobem a la tercera part de L'àmbit de tots els àmbits (1980) i a El silenci. Quinze variacions (1992).

La temàtica del llibre és la solidaritat, amb poemes que parlen de la diferència, les mancances, l'acolliment, la quotidianitat, temes socials que són habituals en l'obra de Martí i Pol. En el bloc Psicolabis els podeu llegir tots vint-i-sis.

A

acull

  Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.

* Fins i tot a la Poesia completa que Edicions 62 publicà el 2008 apareix mal escrit.

Una contradicció?

El domini dictionary.com (part de reference.com) inverteix en l'efecte sorpresa de la publicitat. Pot fer-ho perquè diuen que és el diccionari d'anglès gratuït més visitat d'Internet: més de 50 milions de visites al mes; més de 3 bilions de paraules buscades a l'any; més de 2 milions de seguidors diaris de la paraula del dia. Segons les seves paraules es tracta de "the most-visited, most trusted, online dictionary". Aquest diccionari en línia, creat el 1995, va ser comprat el 3 de juliol de 2008 per InterActiveCorp (IAC), una empresa amb milers d'empleats que aglutina diferents grans dominis d'Internet, i que l'any 2012 va tenir un benefici net de 159 milions de dòlars. 

Optimot ofereix un servei de consultes gratuïtes amb enllaços a alguns dels principals diccionaris catalans en línia. A Cada dia un mot també tenim una paraula del dia presentada amb exquisida cura. Infeliços? Seria una contradicció.

Comença Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. IV, p. 251): GAI, 'que dóna alegria', 'vistós', paraula més occitana que catalana, que en francès sembla ser manllevada de l'oc. ant. gai/jai 'alegre'... Ho segueixen cinc pàgines d'etimologia per tal de donar llum a l'aparent contradicció. 

Això és una pipa

Darrera pipa de Pompeu Fabra

La pipa del Mestre Fabra! La seva companya de treball, de passeig i de conversa! Vaig agafar-la, la vaig omplir del seu tabac i la vaig encendre.

Joan Alavedra, Personatges inoblidables i altres records (1968)

Aquest home gris tenia, però, una cosa que el redimia de la més trista sort de l'anonimat: una pipa. Sort de la pipa! No anéssiu pas a creure que Pompeu Fabra no es tragués mai la pipa d'entre dents, ni que fos l'únic home de la Catalunya del seu temps que fumés amb pipa. Per començar, bé caldrà dir que Pompeu Fabra no fumava mai pel carrer. Però aquella pipa que no tenia res d'anormal ni per les dimensions ni per la forma, i que només sortia de la butxaca del Mestre quan l'home tenia ganes de fumar —i això no era pas a cada moment—, va contribuir a enrobustir i a eixamplar la fama del seu propietari. Recordo molt bé que quan el fotògraf Casas li demanà permís per a fotografiar-lo a ell tot sol en el meu despatx de corrector, al moment just d'anar a disparar, "Espereu!", va cridar el Mestre; i agafant la pipa que havia deixat damunt la meva taula i reprenent la posa indicada pel fotògraf, aclarí: "És que sense la pipa, els qui mirin la fotografia no es creuran que sigui jo." 

Josep Miracle: Pompeu Fabra (Barcelona: Aymà, 1968), p. 9

Gravat d'Isidre Miserachs

Caricatura de Jaume Passarell

Actualment, la darrera pipa gramatical del Mestre Fabra la conserva Montserrat Moner, vídua de l'escriptor Joan Alavedra. Fabra i Alavedra van compartir onze anys d'exili a Prada de Conflent. Aquest fet s'explica a El dia revolt. Literatura catalana de l'exili de Julià Guillamon (Barcelona: Empúries, 2008, p. 46).

Així apareix la darrera pipa de Fabra a El dia revolt (Ramiro Elena Photography)

Rosa Colomer, in memoriam

Fa uns anys vam tenir la sort que la directora del TERMCAT, Rosa Colomer i Artigas, ens convidés al Centre que dirigia des del 2002 i que ens ensenyés amb detall el seu funcionament. Sovint amb el somriure a la cara, era una persona que contagiava l'entusiasme i el respecte que sentia per la professió. Ahir ens assabentàvem de la seva mort als 47 anys. A banda de dirigir durant una dècada el centre català de terminologia, també va ser secretària de l'Associació Europea de Terminologia. Rosa Colomer va contribuir a la normalització de molts neologismes i va impulsar la realització de molts diccionaris i vocabularis especialitzats de fàcil accessibilitat en línia. A ella li devem una part de la difusió (nacional i internacional) de la terminologia catalana. Al desembre del 2011 l'entrevistaven a Terminàlia, revista de la Societat Catalana de Terminologia (llegir l'entrevista).

"La fruita d’or, llunyana.

—Deixa enrere el record
de la perduda tarda.
Deixa enrere la veu
de la muntanya.
Navega fora port,
a l’esperança.

Calma, illa, veler,
la fruita d’or."

Salvador Espriu

 La cerimònia de comiat tindrà lloc avui dijous 24 d’octubre a les 16.30 al Tanatori Ronda de Dalt.

Lèxic català digital

El dimecres 23 d'octubre, a l'Espai Vilaweb (c. Ferlandina, 43 de Barcelona; a 2/4 de 7) es presenta una obra recentment publicada per Barcanova:  Digital.cat. El lèxic català de l’era digital, de Joan Carles Villalonga i Xavier Breil. A banda dels autors, hi intervindran el nou director del TERMCAT, Jordi Bover, i Vicent Partal, director de Vilaweb i autor del pròleg.

Aquest diccionari inclou més de 2.500 termes del món digital (ordinadors, telèfons, xarxes socials, comerç electrònic, videojocs...), alguns dels quals provenen de la feina que durant anys ja ve realitzant el TERMCAT en aquest sentit. En concret, dels següents repertoris lèxics que trobem en línia:

• Terminologia i fraseologia dels productes informàtic
• Terminologia dels videojocs 
• Terminologia bàsica de les xarxes socials 
• La telefonia al dia

També inclou equivalències lèxiques en castellà i anglès i vocabularis visuals classificats per temes. Per tenir-ne uma millor idea, aquí podeu veure tres fulls de l'obra:

DIGITAL. CAT. El lèxic català de l'era digital from Editorial Barcanova

Aquest diccionari ve a actualitzar altres obres semblants que s'han anat publicant els darrers anys. Els neologismes tenen un terreny molt fecund en les noves tecnologies, potser perquè la novetat mai dura massa i aquest tipus de lèxic deixa de ser nou en pocs anys. Malgrat aquesta circumstància, la galàxia digital en què ens trobem fa que aquestes obres sempre despertin un merescut interès. Només cal veure la coberta d'aquest diccionari de 1978 per veure com passen els anys en aquests àmbits:

1978

La pèl-roja

Aquest acudit francès, bastant simple, continua la tradició de l'estereotip del sexe femení amb cabells rossos. Només la lexicogràficament elogiosa resposta ens ha empès a portar-lo aquí (cap afany d'imitar els mestres). Per si algú no l'enganxa, aquí blonde és "rossa", rousse vol dir "pèl-roja" i brune, "morena".