7 de gener de 2010

Gouhl


Porta per títol Gouhl i és una obra de Dean Holbrook que es pot comprar (o podia, depèn del moment de lectura d'això) per Internet, a Fineartamerica.com. A partir d'un collage amb fulls de diccionari, l'artista ha dibuixat el perfil d'un monstre. Tot i utilitzar un diccionari, sembla que l'autor ha sofert un desplaçament de hac en el títol de l'obra: un ghoul és un dimoni necròfag que s'alimenta de carn humana, sovint de tombes profanades; la ghouleh és la seva parella femenina. S'ha d'agrair a Lovecraft, especialment, la popularització d'aquestes simpàtiques criatures mitològiques, tot i que en aquest cas el mot té origen àrab i apareix per primer cop a Les mil i una nits. A partir d'allí té una llarga trajectòria per la literatura de terror i fantasia: Byron, Poe, Lovecraft, Niven, Rowling..., així com en pel·lícules i videojocs encara més actuals.

L'abraçada del llibre de la imatge inferior, en canvi, no es considera un clàssic del terror, sinó de blocs i webs lletraferits. A mi, en canvi, em crea més angúnia que el ghoul lexicogràfic. Cada vegada que la veig el meu inconscient pensa en Paulo Coelho. No cal afegir res més.


11 comentaris:

  1. Tot i que és un personatge d'allò més infecciós, mai no hauria pensat trobar-me Lovecraft a can Gazo.

    Pel que fa a la segona imatge, crec que és un tele-tubbie que no va arribar a la versió final de la sèrie.

    ResponElimina
  2. Interessant la primera i ... sociològicament descriptiva la segona, si se li posa tota la mala milk corresponent i seguint les teves "instruccions" inicials :P ai! que m'he llevat amb l'humor girat ;)

    ResponElimina
  3. Gazo,
    Sense que serveixi de precedent estic d'acord amb tu pel que fa a la classificació de les imatges. La darrera crea un cert pànic, és ensucrada i poc de fiar... Em quedo amb l'amic Gouhl!

    ResponElimina
  4. Doncs jo trobo molt entendridora la segona. La seva lletra és manuscrita i potser es tracta d'una carta d'amor escrita des de l'absència però amb el cor... Ecs!, quin fàstic em dono dient aquestes cursileries.

    ResponElimina
  5. Allau: Algun dia em trobaré el Labèrnia a ca l'Avalanche. Tot arribarà.

    Clidice: ¿Instruccions? Només alguna lletra per omplir l'espai de sota la imatge, que és l'important. Poca cosa més.

    Galderich: Això que estiguis d'acord és inadmissible i, a més, no ho admeto.

    Amkiel: Només la cara de la noia ja paga. Sembla que l'abraci la felicitació d'aniversari de l'Isidoro Álvarez.

    ResponElimina
  6. És evident que, en ambdós casos es tracta de representacions de blobs. Tantmateix, cal dir que tenim el cap una mica més gran i ens agrada més la carn fresca, acabada d'esquarterar. Això de les tombes profanades són 'maladisensies'.

    ResponElimina
  7. Això és com la gent que insisteix en escriure Jhon enlloc de John jeje

    Jo també li tinc una mica de mania a la foto inferior... l'he vist tantes vegades que em fa angúnia (en la seva accepció 12b)

    Així doncs, per a fer (o “per fer” que no sé com és correcte... amb el “per a” i el “per” tinc malsons i tot) aquest collage han hagut d’estripar diccionaris?

    ResponElimina
  8. Per cert, sabíeu que als llibres de Harry Potter es parla dels dimonis necròfags? (aquests llibres són una font de saviesa inesgotable)

    En Ron Weasley (el millor amic d’en Harry) en té un a les golfes de casa seva. Crec que és bastant empipador, fa sorolls i em sembla que fa pudor i tot... buscava a Google si en trobava un enllaç però poca cosa hi ha.

    ResponElimina
  9. Doncs sí, Assumpta, sempre que un artista manipula un diccionari l'estripa, el talla o li fa les mil i una.

    Lamentablement no he llegit els Harrypottters, però segur que hi ha múltiples referències fantàstiques ben interessants.

    ResponElimina
  10. Gran joc,el "Ghosts'n'Goblins". També sóc més de la primera imatge, sobretot perquè evoca aquells mals professors de Llengua que utilitzaven els diccionaris com a armes en lloc de com a eina d'esbarjo i descoberta.

    ResponElimina

Quelcom a dir?