Joan Amades i la lexicografia

Avui, Sant Antoni Abat, commemorem la cloenda de l'Any Amades 2009, ja que va morir fa justament 50 anys. Per aquesta ocasió, voldria escriure breument sobre la vessant lexicogràfica del folklorista, un dels pilars fonamentals de la seva recerca.

L'autodidacta Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) és autor d'una obra immensa: més de quatre-centes publicacions, d'entre les quals algunes de directament lexicogràfiques i d'altres amb constants aportacions lèxiques. En el cas concret de la recerca lexicogràfica, Amades es va veure marcat per la figura de Mossèn Antoni Griera, l'autor de l'Atlas Lingüístic de Catalunya i el Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, entre d'altres. A partir d'haver-lo conegut va començar la recopilació de vocabularis, amb un primer recull sobre Gandesa. Cal indicar que tant Griera com Amades han estat sovint criticats per la seva metodologia i la seva seriositat científica. Aquestes crítiques no poden obviar, com a mínim en el cas d'Amades, la importància de la seva enorme tasca de recopilació de cultura popular. Amades no devia pretendre ser un científic acadèmic i no se l'hauria de jutjar sota aquests paràmetres.

Així, al llarg de la seva trajectòria intel·lectual Amades mai abandonà l'interès pels termes populars, especialment els que tenien a veure amb vells oficis que es perdien. Tot i que la majoria de la seva obra té relació amb el lèxic, Amades té obres on l'estudi del lèxic és el tema principal. Vet aquí alguns exemples de la relació d'Amades i la lexicografia:

- "Termes dialectals de la contrada de Gandesa" a Excursions. Noticiari de la Secció Ateneu Enciclopèdic Popular. Hi publicà sis articles, entre 1917 i 1920, tot i que les dates varien depenent de les fonts. Amades va ser un dels fundadors, l'any 1906, de la secció d'esperanto d'aquest Ateneu, on també s'interessà per l'entomofília.

- Col·laboració, l'any 1923, en el Diccionari general de la llengua catalana. Sota aquest nom s'inclouen diversos projectes que l'IEC va portar a terme entre 1918 i 1932. Malgrat que la referència coincideix amb el nom del diccionari Fabra de 1932, aquesta col·laboració potser es refereix a l'obra de Griera Atlas lingüístic de Catalunya, el primer volum del qual es publicà el 1923. Informació extreta d'una cronologia de Lluís Calvo, a El món de Joan Amades (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991).

- Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca (Barcelona: 1924). Obra confegida juntament amb l'il·lustrador Emerencià Roig i Raventós. Va aparèixer al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XII. N'existeix un tiratge apart. Aquest obra neix de dos treballs separats: Contribució al vocabulari de marina catalana d'Emerencià Roig i Vocabulari de l'art de la navegació i pesca d'Amades. Les dues obres van rebre el VII Premi de Filologia de L'IEC de 1923 i es van unir de cara a ser publicades.

- Vocabulari de la pesca (Barcelona: 1926). Obra confegida també amb l'il·lustrador Emerencià Roig. Va aparèixer publicada, a despeses de la Institució Patxot, al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XIV. N'existeix un tiratge apart. Conté definicions d'un miler de termes, vint-i-tres refranys sobre la pesca i algunes cançons populars.

Il·lustració d'Emerencià Roig amb anotacions a llapis al Vocabulari de la pesca

- Astronomia i meteorologia popular (Barcelona: 1930). Es va publicar al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XVIII. Vocabulari il·lustrat de termes astronòmics i meteorològics de tradició popular. N'existeix una 2a edició a El Mèdol (Tarragona, 1993).

- Recull de termes del llenguatge vulgar barceloní (1930). Sense publicar.

- Vells oficis que es perden (1931). Conté lèxics dels oficis de baster, teixidor a mà, boter, corder, passamaner, calcinaire i llussador (?). Aquest treball va ser premiat en els Jocs Florals de les festes de la Mare de Déu de la Candela de Valls. Sense publicar. A la Biblioteca del Centre Excursionista de Lleida es un conserva un text manuscrit d'Amades, amb el títol Vells oficis que's perden, amb data de 1930.

- Vocabulari dels pastors (Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, 1932). Amb il·lustracions d'Alfred Vivancos. Es va publicar al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XIX (p. 64-271). L'any 1932 Amades rebé el Premi de Filologia de l'IEC pel treball Llenguatge dels pastors, que s'acabaria publicant com a vocabulari. N'existeix un tiratge apart. Recull cançons i refranys sobre el tema.

El mot cabanya al Vocabulari dels pastors (p. 104-105)

- Vocabulari dels vells oficis del transport i llurs derivats (Barcelona: 1934). Va aparèixer al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XXII (p. 59-239). Il·lustrat, recull uns 2.500 termes.

- Diccionari d'endevinalles (Barcelona: La Neotípia, 1934). Malgrat el nom de diccionari, no és un recull lèxic, sinó de més de quatre-centes endevinalles. És una obra il·lustrada que pertany a la Biblioteca de tradicions populars (vol. 18). Reeditada el 2000 per Edicions el Mèdol.

- Col·laboracions al Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Hi publicà sis articles entre 1934 i 1936.

- Col·laboracions al Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana. L'any 1934 hi publicà vint-i-sis articles.

- Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música sonadors (Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1936). Obra redactada conjuntament amb Francesc Pujol. És una obra il.lustrada i que recull notació musical. És el volum primer, dedicat a la dansa. Aquest material, actualment perdut en gran part, el va recollir per encàrrec de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El segon volum inèdit, porta per títol Els entremesos; el tercer volum, també inèdit, porta per títol Els instruments populars de música. En línia a Google llibres.

- Vocabulari del boter (1938). Es quedà, probablement per la guerra, en estat de proves d'impremta. Sense publicar.

- Vocabulari de l'esparter (1939). Sense publicar.

- Glossaris d'oficis tradicionals (1940). Amb els lèxics del serraller, fuster, barretaire, carboner, bosquerol, moliner, comediant i sabater. Sense publicar.

- Glossaris d'oficis tradicionals (1942). Amb els lèxics del guixaire, mestre de cases, esparter, paperaire i forner. Sense publicar.

- Glosario del grabador de indianas (1943). Sense publicar.

- Glosario del alfarero (1946). Sense publicar.

- "Termes sense significat" al Volumen de homenaje a Fritz Krüger, vol. I (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1952).

- "El gest a Catalunya" als Anales del Instituto de Lingüística de la Universidad Nacional de Cuyo, vol. VI (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1956). 60 pàgines amb fotografies que formen un diccionari del llenguatge no verbal català.

- "Vocabulari d'indústries tradicionals" als Anales del Instituto de Lingüística de la Universidad Nacional de Cuyo, vol. VIII, p. 305-352 (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1962). 47 pàgines que recullen el lèxic del guixaire i del barretaire.


La gran majoria dels termes recollits per Amades ho són directament de la gent, sentits de viva veu. A banda del caràcter lexicològic de les entrades, en aquestes obres Amades hi recull també aclariments sobre usos i costums dels usuaris dels mots, fet que omple de més contingut els seus reculls. Usos i costums que a l'època d'Amades ell mateix es lamentava que estaven desapareixent. A hores d'ara, de ben segur, molt del fer i saber popular que reflecteix a les seves obres s'ha perdut sense remei. Un altre aspecte és que Amades aprofita la publicació d'aquests reculls lèxics temàtics per afegir-hi, a mode d'apèndix, recopilacions de refranys o proverbis relacionats amb el tema tractat. Això ho hem pogut comprovar en els seus vocabularis de la pesca i dels pastors, concretament.

El vídeo és d'en Víctor Pàmies; el mosaic, d'en Xavier Caballé

Més: De Joan Amades a Víctor Pàmies