Abecedari de la campanya per a l'ús oficial del català del Congrés de cultura catalana. Aquesta fou una de les cinc campanyes del Congrés, un dels elements centrals de la qual fou el Manifest per a l'ús oficial del català als Països Catalans, que el 1976 recollí 399.422 signatures.
L'abecedari mostra només 24 de les 26 lletres d'un abecedari estàndard actual, mancant la ca i la ve doble. Així és possible aquesta disposició de 6x4. De les 24 lletres apareix el nom, però n'hi ha 6 amb el nom però sense la lletra majúscula: la a, la e i la ela (amnistia, estat d'autonomia, llibertat) i la ce, la i la o (català, idioma oficial).
La publicació original del cartell fou a càrrec de la Tip. Empòrium l'any 1976 i també s'edità en format postal (PAGSA, col·lecció Perla). L'autor de l'abecedari fou l'apassionat dels còmics Pasqual Giner (no va signat), tot i que, a primera vista, segur que a més d'un (jo inclòs) ens recorda l'estil el·líptic dels poemes visuals d'un altre artista català:
Elegia al Che (1978)
A més, el cartell d'en Giner (i molta de la campanya visual del Congrés, com es pot veure amb el manifest i amb el logo oficial), juga amb dos colors típicament brossians, que són els de la novel·la d'Stendhal i els de l'homenatge blocaire a Brossa del 2008.
Logo de l'homenatge blocaire
L'abecedari mostra només 24 de les 26 lletres d'un abecedari estàndard actual, mancant la ca i la ve doble. Així és possible aquesta disposició de 6x4. De les 24 lletres apareix el nom, però n'hi ha 6 amb el nom però sense la lletra majúscula: la a, la e i la ela (amnistia, estat d'autonomia, llibertat) i la ce, la i la o (català, idioma oficial).
La publicació original del cartell fou a càrrec de la Tip. Empòrium l'any 1976 i també s'edità en format postal (PAGSA, col·lecció Perla). L'autor de l'abecedari fou l'apassionat dels còmics Pasqual Giner (no va signat), tot i que, a primera vista, segur que a més d'un (jo inclòs) ens recorda l'estil el·líptic dels poemes visuals d'un altre artista català:
Elegia al Che (1978)
A més, el cartell d'en Giner (i molta de la campanya visual del Congrés, com es pot veure amb el manifest i amb el logo oficial), juga amb dos colors típicament brossians, que són els de la novel·la d'Stendhal i els de l'homenatge blocaire a Brossa del 2008.
Logo de l'homenatge blocaire
Entrades
Bons records, sí senyor!
ResponEliminaBé, meus no gaire, que jo era ben menudet llavors!
Meus sí, jo els recordo, era el meu eixir al món efervescent de l'adolescència amb ulls oberts!
ResponEliminaLa referència al 1966 que hi ha al cartell (només en lletra, sense números)... per quina raó?
ResponEliminaPorquet: Jo tampoc ho he viscut, per això ara m'agrada reviure-ho :)
ResponEliminaZel: Eixies tu i eixia el país. Feliç conjunció!
Caballé: Bona observació. Sense estar-ne segur, et diria que hi ha qui situa el 1966 com l'any d'origen de la transició. Especialment per la Caputxinada, la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona
(SDEUB) a la residència dels caputxins de Sarrià. El 1966 també hi hagué una campanya de "cartes al director" reivindicant l’ensenyament del català.
Recordo haver après que la "ela" era "ela" i no "ele" amb el cartell del 77 :)
ResponEliminaMolt bon cartell!
ResponEliminaS'enyoren cartells pensats estèticament i útil.
Clidice: Ole! Com diu el Pisco, estètic i útil!
ResponEliminaPisco: També ho penso. La trajectòria del seu autor és ben curiosa, també.
Grans records! ara hauríem de fer campanya pel català social
ResponEliminaOstres!! Quins records!! Jo havia dut enganxines a la carpeta amb aquest lema!! :-))
ResponEliminaTambé en duia de "Volem l'Estatut" i una que es veia en Companys, rere unes reixes i que, sincerament, no recordo el text.
Elfreelang: Ja ho deia en Solà: "M'estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua".
ResponEliminaAssumpta: Un apunt nostàlgic, pel que sembla. ¿Quan dius que tenies enganxines et refereixes al logo del congrés o a l'abecedari?