Les lectures predilectes de Josep Pla

"La seva mort significà la desaparició del català més important del nostre temps. Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, moltes dotzenes d’anys, que no s’havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s’hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l’inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l’obra de Pompeu Fabra."

Homenots (sisena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 47

"El 18 d'agost de 1917, mossèn Antoni M. Alcover, vicari general de Mallorca, desembarcà a Ciutadella. Venia a "cercar mots", com deia ell, i exactament a fer un estudi de la flexió verbal en els pobles de l'illa. Ja feia anys que Mossèn Alcover anava a Menorca per tal de recollir del poble el llenguatge viu. [...] Mossèn Alcover era un home gras, cara-rodó, cap pelat, de gest enèrgic i contundent. Davant dels acudits i de les capvuitades dels al·lots reia sorollosament: tots els sacsons de la seva còrpora robusta entraven en moviment."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 13-14

"Jo estic agraït a l'autor del Diccionari. Conec, fins on un profà de la filologia pot conèixer aquestes coses, els volums d'aquesta obra. M'han fet molta companyia. Hi he passat hores i hores, en aquests últims anys, de la meva vida. Hi he après moltes coses. Hi he trobat una gran quantitat de coneixements, molta amenitat -cosa importantíssima en els temps que correm i en les circumstàncies en què ens trobem- i ni una ombra de pedanteria. La lectura del Diccionari és pura delícia. L'obra de Moll és gustosa, plena, literalment saturada d'essències d'aquest país, d'una varietat prodigiosa, d'un popularisme elegant, d'un bon sentit científic -és un sentit que demana una moderació arriscada- admirable, d'un gust saborosíssim. Aquest Diccionari i, és clar, el de Joan Coromines són les meves lectures predilectes. És una lectura que em va bé per al cos i per a l'esperit. No m'ensopeix ni m'exalta. Em manté l'esperit despert, sensorialment i intel·lectualment despert. El contacte amb el parlar d'un poble a través dels segles és la cosa més gustosa, la més lliure, la més fascinadora i la més obsessionant que es pot donar en el terreny de les sensacions i de l'esperit. La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent- i una font d'il·lusions inexhaurible."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 41-42

"Jo tinc l'impressió que és l'home que treballa més d'aquest país- que treballa d'una manera segura, compassada i llarga. El lector que hagi passat els ulls per aquesta notícia, que tingui un coneixement, per petit que sigui, del diccionari, que conegui, encara que només sigui de referències, el que ha escrit i elaborat, potser es preguntarà, com jo mateix m'he preguntat moltes vegades: ¿és compatible la vida humana amb tot el que Coromines vol abraçar? Si arriba cap sense defalliments físics, deixarà una obra immensa, utilíssima, formidable. Que Déu conservi la salut i la vida a aquest català de primeríssima categoria, tan important!"

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 163

Avui fa 30 anys de la mort d'en Josep Pla, el 23 d'abril de 1981 a Llofriu.
Bona diada de Sant Jordi!