10a edició de 2004 (Wikipedia)
Si hagués convertit el títol d'aquest apunt en una pregunta, d'entrada és possible que la majoria de respostes haguessin tirat cap a la lexicografia anglesa més clàssica. Seria el meu cas. Però la llampant il·lustració que encapçala el cos del text ja mostra que la resposta la trobem dins de la lexicografia xinesa. Amb més de 1.300 milions d'habitants, la República Popular de la Xina és el país més poblat del món. Diuen que una de cada cinc persones del món té el xinès com a llengua materna, així que és lògic que, dins dels rècords, també ostenti el del diccionari més venut del món.
El diccionari Xinhua, amb la desena edició de 2004 (i, en total, unes 200 reimpressions), arribà als 400 milions de còpies. Es tracta d'una obra en caràcters xinesos, i en format de butxaca, molt popular a la República Popular, principalment entre els estudiants. És el primer diccionari estàndard de xinès simplificat de l'època moderna, publicat a Pequín per l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials i Commercial Press, la primera editorial xinesa. El nom complet de l'obra és Xinhua Zidian (en xinès simplificat (a la coberta): 新华字典; en xinès tradicional: 新華字典; en pinyin: Xīnhuá Zìdiǎn) i significa "Diccionari de la Nova Xina". L'obra, dividida en 189 radicals, conté uns 3.500 compostos i 11.200 logogrames. People's Education Press el va publicar per primer cop el 1953. El 1956 la Xina va adoptar la simplificació de caràcters i això va provocar que, ja amb Commercial Press, el 1957 aparegués una primera edició amb l'ordre alfabètic del pinyin. L'autor principal de l'obra, hi consta com a editor en cap, fou el lexicògraf Wei Jiangong, 魏建功, (1901–1980), professor de la Universitat de Pequín i un dels primers lingüistes moderns de la llengua xinesa.
P. 53 de la 1oa ed.
Segons la llista, sembla que el diccionari d'anglès estatunidenc de Noah Webster és el següent més venut, amb uns 55 milions d'exemplars. Una diferència abismal.
11a edició de 2006 (Wikipedia)
Més: El xinès als diccionaris catalans
El diccionari Xinhua, amb la desena edició de 2004 (i, en total, unes 200 reimpressions), arribà als 400 milions de còpies. Es tracta d'una obra en caràcters xinesos, i en format de butxaca, molt popular a la República Popular, principalment entre els estudiants. És el primer diccionari estàndard de xinès simplificat de l'època moderna, publicat a Pequín per l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials i Commercial Press, la primera editorial xinesa. El nom complet de l'obra és Xinhua Zidian (en xinès simplificat (a la coberta): 新华字典; en xinès tradicional: 新華字典; en pinyin: Xīnhuá Zìdiǎn) i significa "Diccionari de la Nova Xina". L'obra, dividida en 189 radicals, conté uns 3.500 compostos i 11.200 logogrames. People's Education Press el va publicar per primer cop el 1953. El 1956 la Xina va adoptar la simplificació de caràcters i això va provocar que, ja amb Commercial Press, el 1957 aparegués una primera edició amb l'ordre alfabètic del pinyin. L'autor principal de l'obra, hi consta com a editor en cap, fou el lexicògraf Wei Jiangong, 魏建功, (1901–1980), professor de la Universitat de Pequín i un dels primers lingüistes moderns de la llengua xinesa.
P. 53 de la 1oa ed.
Segons la llista, sembla que el diccionari d'anglès estatunidenc de Noah Webster és el següent més venut, amb uns 55 milions d'exemplars. Una diferència abismal.
11a edició de 2006 (Wikipedia)
Més: El xinès als diccionaris catalans
Entrades
Estava predestinat a ser el més venut: és "molt popular a la República Popular".
ResponEliminaPerò tinc un dubte: que sigui el més venut vol dir que és el que ven més exemplars o el que diu les coses segons volen els que li paguen?
Ha, ha... la invasió que vas rebre fa temps de la Xina veig que ha fet els seus efectes!
ResponEliminaAixò segurament canviarà en uns anys, quan la Índia passi a ser el país amb més habitants del món. He vist previsions que això pot succeir en menys de 10 anys.
ResponEliminaAra entenc el teu interès pels best-sellers. Quan em vas escriure pensava que anaves darrera del Follett o el Grisham.
ResponEliminaEstà clar que els editors d'aquest diccionari xinès parteixen amb un cert avantatge. :-D
ResponEliminaMauleta: Lamentablement, aquest cop he fet un apunt sense poder observar en directe l'obra. Amb els diccionaris catalans no ho faig, però aquest és un cas "excepcional", així que no sé si el contingut és el normal o bé tendenciós...
ResponEliminaPisco: La invasió sembla oblidada. Toquem fusta!
Caballé: Preparo tot seguit un apunt sobre el diccionari indi més popular. El programaré per d'aquí deu anys. Pobre de tu que l'espifiïs!
Allau: Et vaig escriure perquè a "la llista" diuen que la Història de dues ciutats de Dickens és la novel·la més venuda de tots els temps, fet que vaig trobar curiós, tot i que als dickensians de pro no us faci tanta gràcia...
Pere Llada: Sens dubte. El diccionari d'occità del qual parlava a l'apunt anterior és probablement més interessant, però no és tan popular, òbviament.