11 de maig de 2011

La tercera llengua oficial de Catalunya

És una llengua romànica amb milions de parlants repartits irregularment per quatre estats europeus, però no té reconeixement estatal en cap d'ells. No és el català però diuen que és la llengua que més s'hi assembla. Es parla a França (en gairebé una tercera part), a Catalunya, a Itàlia i a Mònaco i (sí) és la llengua d'oc.

De fa un grapat d'anys, l'occità és llengua oficial a la Vall d'Aran, bàsicament perquè l'aranès és occità, via gascó. Allò que alguns (no m'atreveixo a dir molts) desconeixíem és que, des del 9 d'agost de 2006, dia en què entrà en vigència el darrer (i esperem que ho sigui definitivament) Estatut d'Autonomia, l'occità és llengua oficial de tot Catalunya, esdevenint la tercera llengua oficial d'aquest territori. Com si el gallec, llengua parlada a l'estat espanyol, fos oficial a Espanya, vaja. Aquesta oficialitat es desenvolupa en la Llei de l'Occità, Aranès a l'Aran. Dins dels articles de la llei em limito a mostrar dos casos en què, per ells sols, es demostra l'encert d'aquesta tercera oficialitat. El primer cas és considerar l’aranès "la llengua normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran, de la manera que aquesta llei determina". El segon cas, en l'altre sentit de la comunicació, és considerar que "totes les persones, en les relacions escrites amb l’Administració de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen arreu de Catalunya, tenen el dret d’emprar l’occità en la seva varietat aranesa i no se’ls pot exigir cap mena de traducció. També poden usar oralment aquesta llengua en el servei unificat d’informació i consulta ciutadana de la Generalitat". Com si els polítics gallecs poguessin xerrar en gallec de les seves coses públiques a Madrid, vaja. Tot plegat porta a una situació ben paradoxal: l'occità és oficial només on menys parlants té, ja que a França encara no ho és.

Aquesta introducció ve a tomb perquè n'Aitor Carrera i Baiget ha publicat recentment una obra referencial sobre la tercera llengua oficial de Catalunya: L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics (Lleida: Pagès, 2011). Carrera també és l'autor de la primera gramàtica aranesa moderna, publicada el 2007 i amb pròleg de Joan Solà, de treballs sobre toponímia aranesa, i de diferents obres de divulgació de la llengua occitana en general.



El llibre és una completa aproximació (i això no és oxímoron) al fet sociolingüístic i dialectològic tant de l'occità referencial com de l'aranès. A la part gramatical es comparen les formes de l'occità referencial, de base llenguadociana, amb les formes araneses, que ja hem dit que són gascones. A continuació, la part més extensa de l'obra, hi ha un breu diccionari català-occità, d'unes 2.500 entrades, amb equivalents tant en occità referencial com en aranès, formes que sempre es distingeixen i que sumades arriben a uns 10.000 equivalents occitans dels mots catalans. Les 2.500 entrades catalanes són les paraules més freqüents en aquesta llengua, triades de la següent manera: primer es van agafar les 700 paraules més freqüents del Diccionari de freqüències de l'Institut d'Estudis Catalans; a aquestes formes s'hi van afegir altres mots extrets de vocabularis en imatges catalans (de l'estil dies de la setmana, noms de parentiu bàsics, aliments, etc.); finalment es van incloure les paraules del clàssic Diccionari de mila mots de Jacme Taupiac que no havien estat incloses a partir dels dos procediments anteriors. Una arreplega de mots bàsics en tres etapes ben raonades i que condueix a la xifra indicada, que pot semblar minsa, però, en el context aranès, poden resoldre un bon nombre de necessitats lexicogràfiques bàsiques.

Per als lectors que no puguin esperar a tocar el paper d'aquesta interessant obra, recordem que dins dels DCL trobem tres traductors entre occità i català (i invers), així com un petit vocabulari occità-català.

7 comentaris:

  1. No sé si és molt correcte, però “bon trebalh” o “bon trabalh” o “bon tribalh”.
    Sempre és un plaer llegir les teves ressenyes.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. No sé si és molt correcte, però “bon trebalh” o “bon trabalh” o “bon tribalh”.
    Sempre és un plaer llegir les teves ressenyes.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Em sembla perfecta la situació legal de l'occità, imprescindible en tot país que tingui respecte pels seus habitants. I me'n felicito de la publicació de la gramàtica i diccionari bàsics. Ara ja només ens queda el més essencial, això de ser un país i totes aquestes menudències.

    ResponElimina
  4. Del Directe.cat:

    http://www.directe.cat/punt-de-mira/151357/l-aranes-no-serveix-per-a-res


    "L'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (pdf) per part del Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010 va ser rebuda amb una gran satisfacció per part de les institucions i la societat civil aranesa. El seu màxim representant, el síndic Paco Boya, va assegurar que la llei saldava 'un deute històric' perquè oficialitzava una llengua '800 anys perseguida i minoritzada', fet que suposadament havia de 'portar l'esperança' a l'Aran.

    Des de llavors, l'occità és reconeguda com a 'llengua pròpia' de l'Aran i ha esdevingut 'la llengua d'ús preferent de totes les institucions de l'Aran, especialment del Conselh Generau d'Aran, de l'Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l'ensenyament i de la toponímia'. A més a més, també és 'llengua oficial a Catalunya', conjuntament amb el català i castellà.

    És precisament per l'existència d'aquesta fita històrica que sobta llegir el blog personal del síndic aranès i candidat d'Unitat d'Aran (PSC) a les eleccions del 22M. Els seus dos últims apunts són escrits en castellà -DIARI DE CAMPANHA. "tu a tu" i DIARI DE CAMPANHA. "¿quien lava más blanco?"- i no és fins al tercer que utilitza occità -DIARI DE CAMPANHA. "Occitània". Més anteriorment, havia escrit algun apunt en català, per bé que en la majoria es decanta per utilitzar la llengua de Cervantes.

    Aquest bilingüisme occità-castellà també es trasllada a la web oficial pacoboya.org, on tres de les últimes sis notes de premsa són escrites en la llengua pròpia del territori, i les tres restants empren la llengua de l'Estat.

    Més greu és encara el cas de Convergéncia Aranesa-PNA (CiU), que tan sols publica notes de premsa en castellà, com també és el cas del PP aranès.

    És evident que tothom té el dret a expressar-se com vulgui o bonament pugui, però si una de les funcions dels polítics és la de donar exemple a la ciutadania, és evident que els dos principals partits aranesos no fan justícia als 800 anys de persecució i minorització que van esgrimir quan es va aprovar la llei."

    ResponElimina
  5. Fa un parell de dies bromejàvem al voltant d'una taula sobre la mort dels blocs. Deia que potser ens declararien morts i nosaltres sense assabentar-nos-en. Aquest divendres sense blogger, però, potser ha estat el primer avís...

    He recuperat manualment (des del correu electrònic) els comentaris que havia rebut durant la crisi de blogger. L'única diferència és la data en què es van escriure, què hi farem.

    Quadern de mots: Fòrça gràcias!

    Clidice: Aquests serrells que menciones han de fer que no només l'occità, sinó especialment el català, siguin vistos des d'Europa d'una altra manera. Ho veurem!

    Marc: Un enllaç molt interessant, i d'aquesta mateixa setmana! Ajuda a contextualitzar amb la realitat allò que des d'un pla ideal pretén comunicar la llei. Quanta raó tenia en Bierce...

    ResponElimina
  6. Ha caigut Blogger? Què em dius! Vaig a vendre'm les accions que tinc de Google...

    ResponElimina
  7. Calla que com això passi desapareix d'una revolada la paremiosfera, la pamiesfera i la paremiologia digital...

    ResponElimina

Quelcom a dir?