13 d’octubre de 2008

L'occità

"Occitània, bressol de la nostra cultura, llengua i història, ara és una esperança per als catalans en la nova Europa de les llibertats dels pobles. Catalunya per als occitans és l'ideal i el model únic de la seva futura renaixença. Nosaltres catalans no podem estar absents d'aquest nou ressorgir dels occitans, perquè no ens salvarem sols si deixem morir la part més important de la nostra pròpia cultura"
(De la web del CAOC, Centre d'Agermanament Occitano Català, una associació cultural que vetlla per les relacions amb Occitània i la promoció de la seva cultura)

La llengua d'oc* és notícia. S'acaba de publicar el Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità, de Mar Bel, Carles Castellanos i Manel Zabala. L'obra supera les 8.000 entrades (molt lluny del diccionari de Balaguer-Pojada referenciat a baix), inclou un resum de la gramàtica occitana i un glossari català-occità. Aquest glossari recull les paraules més allunyades entre ambdues llengües, per tal de trobar el mot occità que es vulgui cercar, a partir del català, sobretot quan no tenen una semblança immediata. L'obra ha estat impulsada per la Fundació Occitanocatalana i l'Associació Euroccat.

La llengua occitana té actualment uns dos milions de parlants (a França, Itàlia, Mònaco i a la Vall d''Aran catalana). Les seves variants són el llemosí, l'alvernès, el vivaro-alpí, el llenguadocià, el provençal i el gascó. Dins del gascó s'inclou el parlar aranès, oficial a tot Catalunya.

Dins de les llengües romàniques, l'occità i el català formen un conjunt de parlars que són homogenis en aspectes fonamentals, ja que les seves grafies han estat elaborades amb criteris coincidents en molts casos. Malgrat això, la població catalana té, en general, un desconeixement de les formes lèxiques pròpies de la llengua occitana. Diccionaris com el que acaba de sortir ajuden a superar aquesta barrera entre dues llengües que hi ha qui diu que són bessones. En concret, es diu que el llenguadocià és la parla més propera al català que existeix.


Altres obres:

Diccionari de mila mots : los mila mots occitans mai importants ambe la traduccion en catalan e esperanto de Jacme Taupiac, Collègi d'Occitania, Tolosa, 1992.

Diccionari català-occità / occitan-catalan de Claudi Balaguer i Patrici Pojada, Llibres de l'índex, Barcelona, 2005. (Unes 35.000 entrades en cada llengua acompanyades de transcripció fonètica.)


Més informació: a l'AVUI.


*Oc vol dir 'sí' en occità.


PS:
Petit vocabulari occità-català / Pichòt vocabulari occitan-catalan. Obra en línia., trobada gràcies a Darabuc (literatura per a infants i joves).

Traductor Apertium on podem traduir de l'occità al català i a la inversa. Informació gentilesa del Víctor. Soi fòrça erós d'èsser amic sieu.

17 comentaris:

  1. Quan vaig anar a La Casa de la Generalitat de Perpinyà a presentar el projecte Llengua.org, el director (no sé si continua), Jordi Fernández-Cuadrench, un occitanista saberut del tema, ens explicava les picabaralles entre l'occità normatiu i l'aranès, que sembla que no han anat gaire de la mà.

    ResponElimina
  2. Gazo,

    Patrici Pojada, no pas Patrícia.

    Ai que et trauran el prèmit...

    Per cert, avui han parlat de tu a RAC-1, a cal Basté.

    ResponElimina
  3. Una de les meves distraccions, de tant en tant, és visitar la versió occitana de la Wikipedia (http://oc.wikiquote.org/ i sentir-me feliç en veure que pràcticament no costa res llegir i entendre-ho.

    Com diu l'article de l'occità de la Wikipedia occitana, "L'occitan es una lenga fòrça similara al catalan."

    ResponElimina
  4. Quan hi havia les fargues andorranes, fa uns quants segles, molts occitans pujaven a Andorra a treballar-hi i cadascú parlava en la seva llengua, i prou que s'entenien!

    ResponElimina
  5. Veig que l'occità no és cap novetat per a vosaltres. Sou de por.

    Marc, és que en occità els antropònims masculins acabats en -i afegeixen un reforç vocàlic, jeje.

    I què han dit a RAC-1? Feliços els que poden sentir la ràdio en hores laborals!

    ResponElimina
  6. Per cert, m'imagino que ja saps que en català hoc també és sinònim de sí.

    Segurament l'ús més conegut d'hoc va ser l'any 1410: els consellers de Barcelona van anar a visitar a Martí l'Humà mentre agonitzava i li van preguntar:

    "Senyor, plauvos que la successió dels dits vostres regnes é terres apres obte vostre pervingue á aquell que per justicia deurá pervenir?"

    La resposta del rei va ser: "Hoc".

    Com pots veure al segle XV els polítics catalans ja eren amics de fer formulacions recargolades... com l'article 41 de l'estatut del 2006 (què vol dir garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere?)

    ResponElimina
  7. Hoc com a 'sí' crec que és només una forma antiga. El DCVB ho recull amb la marca "ant." i no sé de cap diccionari contemporani que ho inclogui, però tot pot ser.

    Al diccionari Liber elegantiarum, entre altres exemples, diu: "Dix li que hoc o que sí.

    Aquesta pregunta al rei és ben capciosa. Retòrica i tot.

    ResponElimina
  8. De la perspectiva de gènere i de la paritat en general en Marc n'és un expert. ;)

    ResponElimina
  9. Que et conec, herbeta... que se't nota l'accent pratenc.

    ResponElimina

Quelcom a dir?